Els nostàlgics que volen tombar la democràcia: qui són els militars retirats que enyoren Franco i defensen un cop d'Estat

Francisco Bendala Ayuso, el tinent coronel retirat que va plantejar la necessitat d'un cop d'Estat i la instauració per part de les Forces Armades d'un "govern provisional", no és l'únic de la seva generació que somia amb la caiguda del Govern espanyol. En els cercles de membres ja jubilats de les Forces Armades hi ha diversos ex uniformats que ara, vestits de civil, mostren el seu menyspreu cap a l'actual Executiu i dediquen elogis a la dictadura franquista.

"En tots els exèrcits entre el personal retirat hi ha uns quants nostàlgics que són això, uns quants", afirma a Público Miguel López, oficial retirat de l'Exèrcit de l'Aire i vocal de la Junta Directiva del Fòrum Milícia i Democràcia, una organització que defensa els valors democràtics en el si de les Forces Armades.

Público va donar a conèixer dimecres passat un vídeo amb la xerrada que va donar Bendala al Centro Cultural de los Ejércitos (també conegut com Casino Militar), una associació sense ànim de lucre dirigida per alts membres de Forces Armades en situació de retir.

Davant l'auditori, Bendala va reclamar a més a les Forces Armades que "formin un govern provisional d'emergència" que prepari "l'obertura d'un procés constituent per elaborar una nova Constitució que esmeni de dalt a baix l'actual". Aquest govern hauria de, en la seva opinió, dur a terme una "declaració de l'estat d'excepció, ruptura de les relacions amb el Marroc i tancament sine die de les fronteres, devolució al Marroc per on van venir de tots els invasors en 24 hores, desplaçament de tots els efectius de Armada espanyola a l'Estret i aigües de Canàries, reforços de la legió i regulars".

Aquest tinent coronel retirat, que al llarg de la seva trajectòria va passar pel CESID (ara CNI), no és l'únic que defensa plantejaments d'aquest tipus entre els militars fora de servei. El passat dia 1 de setembre, just dues setmanes abans que Bendala proposés aquesta via per enderrocar el Govern, un altre exmilitar llançava idees similars des de la sala de casa seva i en format vídeo per Youtube.

"Oposar-se al govern avui a Espanya no és un acte de rebel·lia, sinó és un acte de defensa de l'Estat de dret, de la democràcia i de la llibertat", ha afirmat el coronel de l'Exèrcit, ja retirat, Diego Camacho. Igual que Bendala, aquest exmilitar també va prestar funcions al CESID, ara CNI.

"Mandat directe a les FAA"

"Vull recordar també, seguint la Constitució, que quan els poders públics no són capaços de redreçar una situació, hi ha un mandat d'una Constitució que va ser aprovada majoritàriament, que és l'article vuitè, i que és un mandat directe a les forces armades", ha argumentat l'exmembre dels serveis d'Intel·ligència.

Camacho va formar part el desembre del 2021 del cartell de conferenciants en un acte organitzat per l'organització xenòfoba Democracia Nacional. Al gener d'aquest mateix any, el fundador de Podemos i exvicepresident segon del Govern espanyol, Pablo Iglesias, va presentar una querella contra Camacho per un possible delicte de calúmnies. El cas va arribar fins al Tribunal Suprem, que va desestimar la denúncia.

Igual que va fer Bendala al Casino Militar, aquest coronel i exmembre del CESID es va aferrar a la crisi migratòria a Ceuta per demanar que les Forces Armades prenguin el control de la situació i defensin la "integritat territorial" d'Espanya. Va citar en concret l'article vuitè de la Constitució, "un article que està dedicat exclusivament a les Forces Armades" i que, segons va subratllar, les situa com a "responsables directes" per resoldre una situació com la que es registra a Ceuta.

Camacho no va posar la seva signatura en el manifest franquista que es va difondre el 2025, coincidint amb el 50 aniversari de la mort del dictador. Entre els militars que sí que ho van fer es troben, a més de Bendala, el general de l'Exèrcit de Terra Antonio Budiño Carballo, qui va estar al capdavant de la direcció d'assumptes econòmics de l'Exèrcit de Terra fins a la seva passada a la reserva en 2018. Un any després, Budiño es va presentar a les eleccions generals com a cap de llista de Vox per Pontevedra.

El manifest franquista del 2025 també va tenir el suport –entre d'altres– Adolfo Coloma Contreras, un militar retirat que el 2007 es va encarregar d'ensinistrar i formar el component combinat conjunt d'operacions especials de les forces de reacció ràpida de l'OTAN. També va estar al capdavant del Comandament d'Operacions Especials (MOE) de l'Exèrcit, amb seu a Alacant. Després de jubilar-se, va passar a ocupar part del seu temps lliure a la Fundación Nacional Francisco Franco, on va arribar a exercir de coordinador de delegacions.

Entre els militars que van recolzar aquella declaració franquista es trobava també Joaquín Barreira Rodrígue, coronel retirat de la Guàrdia Civil. Avui figura entre els col·laboradors del bloc del tinent coronel Francisco Bendala, on també solen publicar articles d'opinió altres exmembres de les Forces Armades.

"No fer cas de les ordres rebudes"

En els cercles de militars retirats el focus està ara en la crisi migratòria, un assumpte que han convertit en un aspecte clau de les seves crítiques i campanyes contra el Govern. La conferència de Bendala en què va plantejar la necessitat d'un cop d'Estat portava precisament com a lema Per Ceuta, que és per Espanya. Ara o mai.

El tinent coronel retirat va arribar a publicar el contingut íntegre de la seva xerrada al seu bloc, el que va provocar missatges de suport d'alguns dels seus seguidors. A més, la conferència va ser amplificada també per canals d'ultradreta a Youtube i pel mateix Bendala des de la seva pàgina web.

En aquest espai han aparegut en les últimes setmanes diferents articles que plantegen la necessitat d'endurir mesures amb el Marroc, expulsar els "invasors" i atorgar més protagonisme en aquesta crisi a les Forces Armades. Un dels signants d'aquests textos és l'inspector del Cos Nacional de Policia jubilat Eugenio Fernández Barallobre, el nom del qual també va aparèixer en el llistat d'adherents al manifest franquista que es va difondre pel 50 aniversari de la mort del dictador.

"Estem assistint al desmembrament d'Espanya, circumstància que alguns veuen amb complaença, de la mà d'un govern traïdor a la Pàtria; un govern al qual l'única cosa que li importa és mantenir-se el major temps possible en el poder, menyspreant el greu crebant que li estan provocant a la nació i, per tant, a tots els espanyols", va afirmar en un article publicat el passat 9 de setembre, en el qual va instar als membres de les Forces Armadas a "dimitir" dels seus càrrecs o, en el seu lloc, "desoir i no donar compliment a les ordres rebudes, emanin de qui emanin".

Les acusacions llançades per aquests militars retirats a la calor de la crisi migratòria a Ceuta no sorprenen al portaveu del Fòrum Milícia i Democràcia. "Aquesta caterva d'extrema dreta aprofita qualsevol crisi que hi hagi per carregar contra el Govern", va destacar López des de Milícia i Democràcia.

El ministeri de Defensa ha assenyalat a Público que no pot adoptar mesures davant d'aquests casos perquè el personal militar retirat "és com un civil més".

Campanyes contra el Gobierno

No és la primera vegada que militars retirats es veuen involucrats en declaracions contra aquest Govern. Al novembre de 2023, l'Associació de Militars Espanyols (AME) va publicar un text recolzat per 56 membres de les Forces Armades ja fora de servei en el qual es posicionaven en contra de l'amnistia a independentistes catalans, invocaven l'article 8 de la Constitució i demanaven "la destitució del president del Govern i la convocatòria d'eleccions generals".

Entre els signants figuraven el general de Brigada de l'Exèrcit de Terra retirat José Ángel Armada Sarrià, exdirector de l'Acadèmia d'Infanteria i comandant militar de Toledo, i el coronel José María Manrique García, qui el passat dia 16 de setembre va exercir com a presentador de la conferència oferta per Bendala al Casino Militar.

Aquella carta també va comptar amb les firmes d'integrants del xat de membres de la XIX promoció de l'Exèrcit de l'Aire que va saltar a la fama el 2020 després de conèixer-se el contingut colpista dels missatges que intercanviaven a WhatsApp. Entre altres coses, van arribar a plantejar la idea d'"afusellar 26 milions d'espanyols". ⁠

En el Fòrum Milicia y Democracia tenen molt presents aquells fets. "Des de les associacions de militars demòcrates se li va escriure a la ministra de Defensa, Margarita Robles, per reclamar que es fes alguna cosa davant aquesta situació". La resposta que van rebre llavors va ser la mateixa que es planteja ara en el cas de les declaracions de Bendala." Ens van dir que no es podia fer res perquè era personal militar retirat i tenien els mateixos drets que qualsevol ciutadà", recorda López.

Va ser també el 2020 quan més de 400 militars retirats van subscriure una declaració pública en la qual assenyalaven que la "unitat d'Espanya" es trobava "en perill" i carregaven contra el Govern per la "coalició amb els comunistes i el suport d'independentistes/colpistes catalans i proetarres bascos".

Aquella carta contra el Govern estava encapçalada pel tinent general Emilio Pérez Alamán, qui posteriorment apareixia en un altre manifest: el 2025. Aquest militar retirat va subscriure el manifest que reivindicava Franco com a "soldat heroic".