Els aliats de Sánchez es divideixen entre donar per morta la legislatura i animar-lo a "esgotar-la" i lluitar pels Pressupostos

És setembre i, en l'escenari més allunyat, quedarien 11 mesos per a les eleccions generals. Però serà, gairebé amb total seguretat, menys temps. Això és el que es desprèn dels càlculs que fan, ja gairebé per obligació, les diferents forces polítiques que componen el Congrés; unes amb més desimboltura que altres. Existeixen dues posicions clares, però també hi ha previsions compartides. Una es repeteix en totes les converses: "Sánchez convocarà eleccions quan més li convingui". I també hi ha un factor decisiu que, segons les fonts consultades, pot precipitar-ho o alentir-ho tot: els Pressupostos Generals que vol presentar el Govern i la negociació dels quals van obrir el ministre d'Hisenda, Arcadi España, i Ernest Urtasun, en representació de Sumar.

Així, entre els partits que tradicionalment han servit a l'Executiu per mantenir la seva acció de govern hi ha, en aquests moments, dues tendències molt diferenciades. Una la representen formacions com ERC, EH Bildu o el BNG i també l'espai de Sumar, soci de Govern del PSOE. És un bloc dins del bloc d'investidura que aposta per esgotar al màxim la legislatura per tal d'aprofitar tot el temps disponible per tractar d'aprovar mesures sobretot de caràcter social. Una veu autoritzada de la direcció Esquerra és cristal·lina: "La nostra preferència és que s'esgoti la legislatura". I afegeix: "Davant el que, segons les enquestes, està per venir, és fonamental aprovar totes les mesures progressistes possibles per a Catalunya i per a la resta de l'Estat espanyol en el temps que quedi"."El rol que ens hem marcat", completa, "és reforçar el país [Catalunya]".

És una postura semblant a la que defensa, en conversa amb Público, EH Bildu. Els de Mertxe Aizpurua veuen el partit “fort orgànicament tant a Euskal Herria com a nivell estatal”. Per tant, no tenen "especial preferència per una data", tot i que, apunten, "com més duri la legislatura, més marge hi haurà per intentar tirar endavant mesures que segueixen pendents o en negociació, com la derogació de la Llei Mordassa" o la seva "proposta per regular els habitatges turístics". Al BNG mantenen la seva postura habitual: que es compleixi amb Galícia.

També fonts del Grupo Plurinacional Sumar despleguen un discurs de continuïtat. No en va, formen part del Govern i encara no han anunciat un candidat per a les generals. "Sempre hem defensat una legislatura completa", expliquen en declaracions per a aquest mitjà. I afegeixen: "La gent que necessita que es regulin els preus de l'habitatge, que es protegeixin els serveis públics o que es controli el preu de la gasolina necessita un govern que estigui al seu costat". Està per veure si els mesos que queden —els que siguin— fins que se celebrin els comicis serveixen per avançar en algun d'aquests camps.

Els tres saben, en qualsevol cas, la importància que tenen els Pressupostos en aquest context. L'únic que ha dit el Govern és que els presentarà el 2026 i, de moment, els diàlegs amb els grups en aquest sentit no han passat de "informals". "El Govern està, encara, ultimant-los i després es començarà a parlar", va dir Patxi López, portaveu socialista al Congrés, en roda de premsa abans de la reunió entre Espanya i Urtasun, una primera presa de contacte. A més, ha postil·lat que "la legislatura està viva" i que el seu grup té "molt interès" en què totes les lleis que doni temps tirin endavant. Entre d'altres, ha parlat de la “llei que penalitza les teràpies de conversió, la d'entorns digitals o la d'integritat pública”. La primera ja la va aprovar el Congrés i es troba, ara, al Senat.

A Esquerra Republicana fan notòria el dubte que sobrevola constantment els caps de Sánchez i d'Arcadi España, ministre d'Hisenda. Va el Govern espanyol seriosament amb els pressupostos? "Si és així", comenten a ERC, "pot ser que hi hagi partida política". No obstant, els republicans avisen que "si el Govern farà campanya, nosaltres també". Mai han posat la mà al foc per Sánchez i encara menys ara. En qualsevol cas, totes les forces enumerades aposten per barallar uns nous comptes públics expansius (els primers de la legislatura) abans d'un eventual cicle de PP i Vox a La Moncloa o, fins i tot, com una eina per evitar-ho.

Els que donen per morta la legislatura (amb algun matís)

L'altra part del que un dia va ser el bloc d'investidura o bé ha retirat per complet el seu suport a Pedro Sánchez —és el cas de Junts— o bé, com Podem, veu una simple jugada electoral l'anunci dels Pressupostos. Els de Míriam Nogueras donen per morta la legislatura i ja han dit per activa i per passiva que el seu únic interès és utilitzar el temps que queda per passar comptes amb el Govern. La principal és la cessió de competències migratòries per a Catalunya, que depèn, precisament, de Podem i que els morats no estan disposats a donar suport per molt que Junts eliminés el preàmbul de la proposició de llei, que els de Ione Belarra consideraven racista. Només donarien el seu sí en el cas que la iniciativa no incloguessin mesures amb un "enfocament securitari". En altres paraules, modificant completament el sentit de la proposta. Està per veure, en qualsevol cas, si els de Nogueras s'asseguin, almenys, a negociar. Jordi Turull, secretari general del partit, va avisar públicament Sánchez que no ho faran si, abans, el Govern espanyol no compleix amb el ja acordat.

Per la seva banda, Podem, en declaracions també per a aquest mitjà, evita travesses electorals: "La data de les eleccions la decidirà Sánchez en funció dels seus interessos personals i partidistes". Quant als Pressupostos, els morats insisteixen que l'Executiu sap que "no té suports per tirar-los endavant" i en què busca "utilitzar aquesta derrota com a excusa per convocar eleccions". Assenyalen, per tant, un possible escenari: que Sánchez convoqui eleccions després d'una eventual derrota pressupostària. Sense entrar a opinar sobre si forma part d'una jugada electoral del líder socialista o no, aquest joc de causa-efecte (convocatòria electoral després d'una suposada derrota als Pressupostos) és una possibilitat que tothom contempla. És una votació, amb tot, que no té data perquè encara no es coneix quan es presentarà el projecte. Podem, per cert, ja ha dit que votarà en contra.

"Amb independència de quan cridi a les urnes", conclouen els de Belarra, "Podem estarà preparat per plantejar una candidatura àmplia, d'esquerra valenta i forta, que defensi un projecte de justícia social, feminisme, antiracisme i ecologisme" i, almenys de moment i excepte gir copernicà, al marge de la candidatura que estan construint IU, Moviment Sumar, Comuns o Més Madrid.

Al PNB són una mica més ambigus. No revelen la seva opinió sobre si creuen que Sánchez farà servir el debat sobre els comptes públics com una mena de precampanya electoral, però sí que tenen clar que "sense Presupuestos és difícil mantenir el sentit de la legislatura". Els decibels dels Aitor Esteban i Maribel Vaquero, això sí, han decrescut en els últims mesos. Cal no oblidar que el PNB va arribar a pujar-se al carro de Junts demanant eleccions. No obstant això, la dreta basca es conforma amb que Sánchez no es decanti per un superdiumenge electoral. I és que, si es pensa en les eleccions generals, cal tenir en compte dues dates importants i aquesta n'és una.

El 22 d'agost és l'últim dia hàbil —Constitució en mà— per celebrar-les. I el 23 de maig se celebraran les municipals i una desena d'autonòmiques. Aquesta segona data és un parteaguas. Els dos escenaris amb què treballa qui intenta penetrar al cap del president del Govern per endevinar quan preferirà col·locar el diumenge electoral són abans d'aquest 23 de maig o després. En altres paraules, abans que se celebrin els comicis municipals i autonòmics o una vegada ja se sàpiga quins resultats obtenen les diferents forces, amb el risc que siguin un daltabaix per al PSOE.