El documental que reconstrueix les hores decisives de la DANA: "La gestió va ser nefasta"

"L'aigua arriba a Paiporta, que és el primer poble de l'Horta Sud, a les 19.12 i sobre les 19.40 és quan colpeja de ple les poblacions de Benetússer, Catarroja, Alfafar, Sedaví, que és on es produeixen la majoria de les morts", explica Christian Lesaec el 5 de novembre de 2025 durant la Comissió d'Investigació del Congrés, "Si a les cinc des del Cecopi [Centre de Coordinació Operativa Integrat] se'ns haguera avisat, fins a les set encara teníem dues hores en les quals la majoria d'aqueixes poblacions podríem haver-nos posat fora de perill. I segurament un bon nombre de vides s'haurien salvat", conclou el president de l'Associació de Damnificats per la DANA Horta Sud.

La DANA del 29 d'octubre de 2024 va causar 233 víctimes mortals a la província de València. Dos anys després, Juanjo Castro presentarà a la ciutat del Túria el documental 29-O DANA, on reconstrueix aquella jornada a través de les declaracions de polítics i tècnics en les comissions d'investigació del Congrés, el Senat i Les Corts. No obstant això, commouen els testimonis dels familiars de les víctimes, que acudiran el dijous al col·loqui que seguirà a la projecció de la pel·lícula als Cinemes Yelmo Campanar de València, encara que abans podrà ser vista el 24, 25 i 26 d'octubre als Cinemes Verdi de Madrid, on també estarà present el director, i el 12 de novembre als Cines Zoco de Majadahonda.    

Juanjo Castro no intervé en el documental. La seua labor es limita al muntatge de les compareixences de Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana; José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Mazón; Salomé Pradas, consellera de Justícia i Interior i responsable autonòmica d'Emergències; Emilio Argüeso, secretari autonòmic de Seguretat i Emergències; Susana Camarero, vicepresidenta de la Generalitat i portaveu del Consell; i, entre molts altres, Pilar Bernabé, delegada del Govern espanyol al País Valencià, càrrecs tots ells que ocupaven durant la DANA. Què van fer mentre s'inundava València?, es pregunta el cineasta.

Les respostes les ofereixen els propis responsables polítics. Juanjo Castro es limita a passar les pàgines d'un diari cronològic que posa en evidència les fallades comeses durant la DANA. "Jo no dono la meva opinió ni prenc partit. Simplement he recopilat la informació i establert una cronologia del que va passar aquest dia. I les declaracions revelen que va haver-hi una gestió nefasta", creu el cineasta, qui també ha dirigit 7291, el documental sobre els morts a les residències de gent gran de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia del covid. "En tots dos casos va haver-hi una mala gestió: a la DANA per omissió i a les residències per acció. I cap dels polítics va assumir les seves responsabilitats".

En el cas de València, Juanjo Castro considera que es podrien haver salvat moltíssimes persones i recorda que "la majoria ja havien mort abans d'emetre l'ES-Alert [sistema d'alertes d'emergències per telefonia mòbil], la qual cosa segons ell demostra que va haver-hi una actuació desencertada". "Per descomptat, els polítics no estaven on havien d'estar, ni tenien el cap on havien de tenir-lo. Per dirigir no cal ser un expert en emergències, perquè per això ja hi ha els tècnics, que aporten informació. Ells havien de decidir, però el problema és que passaven les hores i no hi va haver cap decisió. El grau d'incompetència molesta i enerva, perquè va morir moltíssima gent", lamenta.  

El director de 29-O DANA apunta a la consellera Salomé Pradas com a responsable, doncs era l'encarregada d'Emergències, tot i que encara no s'ha descobert si Mazón va intervenir en el llançament de l'ES-Alert o ho va retardar. "En tot cas, ell també és responsable, perquè un president autonòmic no pot estar quatre hores en un dinar tenint coneixement, amb les dades que hi havia, d'aquesta catàstrofe. I després, durant 45 minuts, no truca ni rep trucades, un forat negre que em sembla molt greu", afegeix Juanjo Castro, que critica que tant ell com altres polítics, al seu parer per evitar mentir, responguin amb evasives a algunes preguntes durant les seves compareixences en les comissions d'investigació.

"El més important és saber si Mazón va decidir o va influir en Salomé Pradas, directament o a través de José Manuel Cuenca, que inexplicablement va esborrar els wasaps amb Mazón", lamenta el cineasta. "Des dels primers minuts del Cecopi, que va començar cap a les cinc de la tarda, ja es va començar a parlar d'un missatge, encara que es triga tres hores a enviar-lo. Al final, ho ordena Pradas, però tan tard que, lamentablement, ja gairebé no hi ha solució", afegeix Juanjo Castro, qui no sap què li preguntaria a tots dos si tingués l'oportunitat. "En escoltar les seves declaracions, observes que creen un mur de defensa i que viuen en una realitat paral·lela per no assumir les seves responsabilitats. Llavors, per molt que els preguntés, contestarien el que els donés la gana".

El director, productor i distribuïdor de 29-O DANA deixa clar que no ha fet aquest documental ni el de les residències "en contra de ningú, sinó a favor de les víctimes". El que importa, insisteix, són les persones, que no poden reduir-se a mers números. "Darrere dels fets, hi ha moltes persones que han patit. Per això vaig decidir acabar el documental amb els familiars de les víctimes, per posar-los veu i cara", conclou Juanjo Castro. Així, Sonia Fuster, portaveu de SOS Desapareguts, declara el 23 de febrer de 2026 a la comissió d'investigació de les Corts: "Les famílies seguim plorant llàgrimes de fang. Les famílies seguim reconstruint les nostres vides sobre una absència irreparable".

Les seves paraules esgarrifen, igual que les de l'Ascensión García Villanueva, cofundadora de l'Associació Unió del Poble 29: "Em pensava que si em passava alguna cosa a mi, a la meva família o al meu fill, estaria coberta i ara tinc por. No sé què està passant. I no em sento segura". Tres mesos abans, al Congrés, Ernesto Martínez Alfaro deia que "l'únic que necessitem és que la Justícia faci justícia". El membre de l'Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29 d'Octubre només pensava en què la llei caigués sobre els culpables: "Reparació és difícil, perquè jo [per] reparar un cotxe sé on portar-lo. Però reparar la vida de la meva germana, de la meva neboda, la de l'Izan o el Rubén, de tres i cinc anys, la de l'Escarlett, encara que no havia nascut...".