La dimissió de Lara Hernández sacseja el Moviment Sumar a deu dies de la seva assemblea

Fumata blanca a Moviment Sumar. Amb la incògnita de Lara Hernández resolta —la fins ara coordinadora ha dimitit, aquest dimecres, de tots els seus càrrecs orgànics i ha trencat el seu carnet de militant—, el tàndem Martínez-Martínez s'apropa a la coordinació del partit. A deu dies de celebrar la seva assemblea, el proper dissabte 11 de juliol, a la formació que va impulsar Yolanda Díaz només s'ha registrat una candidatura, amb la portaveu de Sumar al Congrés,  Verónica Martínez Barbero, i la secretària d'Estat de Drets Socials (la cartera del ministre Pablo Bustinduy), Rosa Martínez, al capdavant. Un mix verd-i-roig amb què el partit consolida la seva nova etiqueta: laborisme ecosocialista. Barbero prendrà, previsiblement, el testimoni a Hernández en el vessant laboral, amb el seu bagatge com a inspectora i diversos càrrecs a la Xunta i el Ministeri de Treball a l'esquena. Martínez posa cara a l'esperit ecologista del partit i a la seva voluntat d'acostar posicions —polítiques i electorals— amb Equo, a l'arena nacional, i el Partit Verd, al mapa europeu.

La futura executiva del partit comença a prendre forma, sí, però a un preu. A l'ombra de l'assetjament laboral a les interioritats de la formació —després de la filtració d'una denúncia interna contra Hernández que, aquest diumenge, ha acabat arxivant-se— se sumen les acusacions de la ja excoordinadora contra el, fins ara, sector crític del partit. Una "campanya de desprestigi" . Així ha definit Hernández, en una roda de premsa, el bombardeig mediàtic de les últimes setmanes. I és que, ha denunciat la política madrilenya, ha estat víctima d'un judici i condemna públics, sense possibilitat real de defensa. Tot, tal com han repetit per activa i per passiva des del seu cercle proper, per treure-li la cadira dins del partit. En cristià, un treu-te tu per posar-me jo. Bulos, mentides i injúries. Són els apel·latius amb els quals ha descrit la investigació oberta en contra seu la seva que ha impulsat, de facto, la seva oposició política. Sis càrrecs orgànics i institucionals del partit, entre ells, la pròpia Barbero.

"Tinc la consciència tranquil·la, sóc innocent" s'ha defensat, davant de les càmeres, Hernández, assegurant que "ni abans, ni durant, ni després" del seu temps als comandaments del partit -uns 15 mesos- ha assetjat a ningú. Així ho demostra, ha raonat la madrilenya, l'arxiu de la investigació. D'una banda, per falta de proves. De l'altra, perquè els treballadors afectats -els testimonis donaven vida a la denúncia- no l'han ratificat. La veritat, ha celebrat Hernández, ha acabat sortint a la llum. Hernández que no esborra el patiment que ha suportat durant les últimes setmanes: "Ho hem passat molt malament, la meva família i jo mateixa". En qualsevol cas, ha reivindicat la ja excoordinadora, marxa amb el cap alt, orgullosa del seu treball -especialment dins d'Un paso al frente- i sense abandonar la lluita política: "Qui milita a l'esquerra ho fa com una forma de vida".

Tot i que Hernández ha esquivat, en tot moment, la confrontació directa amb les que seran, a priori, les futures co-coordinadores del partit, sí que ha titllat d'"espectacle" els seus últims compassos dins de Moviment Sumar. "No és el moment de fer sang ni d'entrar al fang. Les persones que han pogut promoure aquest expedient es poden posar elles mateixes els qualificatius" ha rebaixat els decibels de la que ha estat la major crisi de la formació durant els seus tres anys de vida. Tampoc ha volgut carregar contra la que va ser la seva mentora política, la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha evitat pronunciar-se públicament a favor —o en contra— de la política madrilenya. "Yolanda va decidir retirar-se fa temps de la vida orgànica del partit i és una decisió que hem de respectar", s'ha limitat a valorar, assegurant que s'ha sentit "molt acompanyada per la majoria" dels seus companys de partit.

Després del seu pas al costat, Hernández es reincorporarà al setembre, amb l'inici del nou curs, a la seva plaça com a professora de filosofia en un institut públic de Madrid, sense aclarir si, en el futur, es planteja afiliar-se o militar en un nou partit. L'excoordinadora, que es va formar a la calor del 15M, a les joventuts de Izquierda Unida —on va arribar a exercir com a responsable de Convergencias de la IU de Cayo Lara—, va aterrar a Moviment Sumar l'abril del 2024 com a secretària d'Organització. Tot just un any després, la passada assemblea, la madrilenya assumia una nova responsabilitat. Ni més ni menys que la coordinació general del partit. Primer, juntament amb el diputat Carlos Martín Urriza. Quatre mesos després, ja en solitari. Una etapa a la qual ha posat final aquest dimecres.

Dues versions d'una mateixa història

"Les coses no s'han fet bé." Aquesta és la crítica que llancen des del sector afí a la política madrilenya, que considera que els desacords en política s'han de resoldre "a través del diàleg i de les urnes", i no orquestrant tota una "maniobra política". I encara menys si aquesta comporta un desgast personal i polític com el que ha patit Hernández els darrers mesos, des que es va presentar la "falsa denúncia", al febrer.

Els seus partidaris denuncien a Público que l'han utilitzada com a "cap de turc" de tots els problemes del partit. Una "infàmia" que, asseguren, ha generat molt malestar entre diversos càrrecs "rellevants" de la formació al Congrés, al Govern i a l'actual executiva.

Al fet que el procediment s'hagi allargat durant quatre mesos "de manera deliberada" —els documents del partit fixen un termini màxim de 40 dies—, hi afegeixen la voluntat del sector crític de "fer veure que no ha passat res" a menys de 24 hores del tancament del termini per presentar candidatures. Segons revelen, Hernández va rebre una trucada dimarts a la tarda en què se li oferia ocupar un lloc "simbòlic" a les llistes. Una proposta que va rebutjar de seguida, demostrant, reivindiquen veus del seu entorn, que no li interessa el repartiment de càrrecs.

Fonts de l'equip de Barbero expliquen a Público que la comissió contra l'assetjament del partit ha optat per "tancar en fals" la investigació contra Hernández per "oferir-li una sortida digna", i no perquè la denúncia no tingués fonament. De fet, sostenen que, si els treballadors afectats s'han desvinculat del procediment, és perquè dubtaven de les garanties del procés, enmig de les negociacions per integrar Hernández a les futures llistes. "Per quedar neta, havia de dimitir", afirmen, tot restant transcendència al seu pas al costat i desplaçant el focus "cap al que és realment important": el conclave de la setmana vinent.

Amb aquest escenari, Moviment Sumar afronta una setmana i mitja decisiva per al seu futur com a partit, ja allunyat del paper de paraigua de l'espai polític. La llista provisional encapçalada per les dues Martínez es publicarà aquest mateix dijous, amb l'interrogant sobre quin paper assumirà el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i amb un degoteig de baixes significatives, segons avancen des de l'entorn de l'ara excoordinadora.