Un delicte sense condemna: la impunitat de plantar una comissió d'investigació parlamentària

L'article 502.1 del Codi Penal castiga la incompareixença davant les comissions d'investigació parlamentàries. Però, fins avui, encara que han existit nombrosos casos d'incompareixènces davant aquests òrgans, no existeixen condemnes per aquests delictes, segons ha pogut comprovar Público a través del Centro de Documentación Judicial (CENDOJ).

L'últim exemple es va viure el dilluns 16 de febrer, quan el president i CEO d'Acciona, José Manuel Entrecanales, es va absentar per segona vegada de la comissió d'investigació pel cas Cerdán que se celebra al Parlament de Navarra. La companyia excusa la negativa a acudir en entendre que la citació hauria de dirigir-se a la seva filial Acciona Construcción, ja que és l'empresa que va participar en la UTE adjudicatària de les obres en el túnel de Belate, un dels projectes en qüestió dins de la causa que instrueix el Tribunal Suprem sobre el presumpte tripijoc de contractes a través d'obra pública.

La cotitzada va designar dos representants per comparèixer al seu lloc, però les citacions són nominals. Com a conseqüència, i seguint el criteri dels lletrats de la cambra autonòmica, tots els grups, a excepció de Vox, van acordar donar trasllat a la Fiscalia perquè valori si existeixen indicis d'un possible delicte de desobediència per part d'Entrecanales.

El precepte que estableix l'obligació d'acudir a aquest tipus d'òrgans parlamentaris amb caràcter temporal, que solen examinar assumptes d'interès públic, és clar: "Els que, havent estat requerits en forma legal i sota advertència, deixessin de comparèixer davant una Comisión d'investigació de les Corts Generals o d'una assemblea legislativa de comunitat autònoma, seran castigats com a reus del delicte de desobediència. Si el reu fos autoritat o funcionari públic, se li imposarà a més la pena de suspensió d'ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys".

El jurista Manuel Fernández-Fontecha, lletrat de les Corts Generals des de desembre de 1977, subratlla que "el tipus penal està ben construït". El problema, amb les seves paraules, és que el poder legislatiu no ha donat resposta "als problemes que s'han succeït" arran de les situacions d'incompareixença, "pseudoincompareixença" (anar però sense contestar a les preguntes), mentir (també constitueix un tipus delictiu recollit en l'article 502.3 del Codi Penal) o negar-se a enviar la documentació requerida.

A la vista que aquest delicte mai s'ha traduït en una condemna, igual que faltar a la veritat en les manifestacions que puguin ser abocades davant aquestes comissions (article 502.3 del CP), destaca una reflexió inclosa en l'informe dels lletrats del Parlamento navarrès per analitzar el cas d'Entrecanales.

En concret, els serveis jurídics van indicar que, més enllà del fet de plantar a una comissió d'investigació, "caldrà analitzar si en el cas concret la incompareixença ve motivada pel seu ànim d'entorpir, obstaculitzar o obstruir les investigacions que s'estan desenvolupant en el si de la Comissió, perquè en cas contrari la incompareixença no podria ser constitutiva d'il·lícit penal".

Per la seva banda, Fernández-Fontecha assenyala altres llacunes que contribueixen a deixar impunes aquestes accions. "Cap una exculpació si es dona alguna de les circumstàncies dels articles 14 19 i 20 del Codi Penal, entre altres". Aquests al·ludeixen a les diverses causes que eximeixen de la responsabilitat criminal, com el desconeixement dels fets i circumstàncies que envolten el delicte.

El Suprem va arxivar una denúncia contra Fátima Báñez

L'actuació del president Acciona no és un fet aïllat. En la història de les incompareixences i les nul·les conseqüències penals destaca l'arxiu de la denúncia per desobediència contra la llavors ministra d'Ocupació i Seguretat Social en funcions, Fátima Báñez (PP), i l'exconsellera del Tribunal de Comptes María Dolores Genaro.

Al juliol de 2016, el Tribunal Suprem, amb Manuel Marchena com a ponent, va avalar la negativa d'ambdues a comparèixer davant la Comissió d'Investigació andalusa sobre el cas ERO perquè, en el cas de la primera, d'acord amb el Reglament del Parlament d'Andalusia, els requeriments de compareixença només podien anar dirigits a les autoritats, funcionaris i agents de la Junta d'Andalusia, sense que la comissió d'investigació tingués potestat per controlar l'actuació dels òrgans de l'Administració de l'Estat. Quant a l'exconsellera del Tribunal de Comptes, l'Alt Tribunal va assenyalar en un acte que l'assistència mancava de sentit i de manteniment normatiu perquè no tenia cap informació respecte d'aquesta.

D'igual forma, al febrer de 2020, la Fiscalia Superior d'Andalusia va arxivar la denúncia per la incompareixença de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, davant la comissió d'investigació andalusa de la Fundación Andaluza Fondo de Formación y Empleo (Faffe). El Ministeri Fiscal va interessar que els fets denunciats pel Parlament d'Andalusia "no tenien significació penal".

En aquest cas, Montero va al·legar per a la seva incompareixença que és "criteri reiterat del Consell d'Estat que els Parlaments autonòmics no tenen potestat per requerir la compareixença d'autoritats, funcionaris o agents de l'Administració de l'Estat".

Pel mateix motiu, al juliol de 2023, el Ministeri Fiscal va fer el mateix amb la denúncia del Parlament català contra el president del Govern, Pedro Sánchez, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Lucas, i altres set càrrecs públics que es van negar a comparèixer en la comissió sobre les infiltracions policials en moviments socials i polítics i sobre ciberespionatge amb Pegasus.

En aquest sentit, fonts de la Mesa de la cambra autonòmica també confirmen que l'última denúncia presentada contra dos alts càrrecs de la Policia Nacional per negar-se a comparèixer en la mateixa comissió també ha caigut en sac foradat. "Sempre al·leguen el mateix, que no estan obligats", retreuen aquestes veus.

La denúncia del Parlamento canari contra Koldo García

El passat mes de juliol, el Jutjat d'Instrucció número 35 de Madrid va acordar arxivar provisionalment una denúncia del Senat contra Patricia Úriz, l'exparella de Koldo García, per no comparèixer en la comissió d'investigació sobre el cas Koldo. La jutge va adoptar aquesta decisió perquè la compareixent "no va ser citada personalment", ja que la citació es va efectuar per "correu certificat" a un familiar de García. Fonts de la seva defensa celebren el seu arxiu, ja que la denúncia per desobediència "no tenia ni cap ni peus".

D'altra banda, tal com ha pogut comprovar Público, el Parlament canari va informar a la Fiscalia Superior de Canarias de la incompareixença de Koldo García i els empresaris Kevin Sánchez i José Ángel Escorial Senante en la comissió autonòmica sobre el cas mascaretes. Fonts de la Mesa del Parlament regional subratllen que, fins avui, no se'ls ha donat trasllat de cap actuació per part del Ministeri Fiscal. Per la seva banda, veus de la defensa de l'assessor ministerial confirmen que no se'ls ha informat de l'obertura de cap procediment contra el seu defensat.

Raúl Acosta, president de la comissió canària del cas mascaretes, explica a aquest mitjà que van haver de recórrer a la Policia per demostrar la seva pretensió de notificar personalment a Koldo García la cita davant aquest òrgan parlamentari. "Ens vam adonar que era complicat que la comissió caminés si la gent no venia", explica. En el cas de Koldo, aprofitant una cita d'aquest al Suprem, van aconseguir que una parella d'agents estigués present en el moment de la notificació.

Gràcies a això, "tenim un atestat policial en el qual va refusar agafar la identificació", més enllà dels burofax que li van enviar amb anterioritat. "En teoria, el Ministeri Fiscal ens hauria de notificar a l'efecte de denunciants", comenta el diputat d'Agrupación Herreña Independiente (AHI), qui confirma que desconeixen el recorregut des de la denúncia.

Des de la Fiscalia expliquen que "no disposen d'un arxiu" sobre les seves actuacions en els supòsits d'incompareixença davant Parlaments. Això sí, recalquen que mai es desatén cap pretensió en aquest sentit. "Si alguna institució pública es dirigeix a la Fiscalia, es respondrà en els termes que es consideri oportú en cada cas concret", apuntalen aquestes fonts.

Una forma d'incompareixença?

Manuel Fernández-Fontecha també assenyala que "les negatives sense causa a declarar són una forma d'incompareixença". Aquesta pràctica l'empren, especialment, aquelles persones que estan investigades en un procés judicial. Si bé, per a aquest lletrat, "no hi ha un dret general, lliure i incondicionat per emparar-se en el mateix, que permeti al compareixent simplement mantenir-se callat davant les preguntes".

Aquests supòsits tampoc han quedat exempts de ser examinats pels tribunals. Al febrer de 2020, la Sala del Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) va inadmetre a tràmit i va arxivar la causa especial oberta després de la denúncia presentada per la Fiscalia Superior d'Andalusia contra els diputats Javier Carnero y Antonio Ramírez de Arellano per la possible comissió d'un delicte de l'article 502.1 del Codi Penal.

Tots dos es van negar a declarar davant la comissió d'investigació sobre la Fundación Andaluza de Formación y Empleo (Faffe), anteriorment citada. L'acte va argumentar que els dos parlamentaris denunciats "van comparèixer a la crida que se'ls va fer per la comissió d'investigació, és a dir, no van deixar de comparèixer com exigeix el tipus penal, i després d'exposar als seus components les raons que els assistien i certes circumstàncies objectives, es van acollir al seu dret a no seguir declarant".

Amb tot, l'Alt Tribunal va aclarir que "no es pot entendre que la no compareixença pugui equiparar-se, a efectes de tipificació penal o interpretació de l'article 502.1 del Codi Penal, a la negativa a declarar".

Aquesta resolució va motivar el posterior arxiu de la investigació per part del Jutjat d'Instrucció número 12 de Sevilla contra l'expresident de la Junta Manuel Chaves, qui també es va negar a declarar davant la comissió d'investigació de la Faffe.

Mentir en una comissió, "legítim" davant d'una imputació

Finalment, en el marc d'aquestes comissions, l'article 502.3 del Codi Penal castiga qui falti a la veritat en el seu testimoni amb la pena de presó de sis mesos a un any o multa de 12 a 24 mesos. En aquest sentit, l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán es va convertir en el primer investigat per presumpte fals testimoni en una comissió parlamentària després que el Jutjat d'Instrucció 24 de Madrid admetés a tràmit una denúncia d'Hazte Oír.

No obstant això, l'Audiència Provincial de Madrid, en una interlocutòria a la qual ha tingut accés Público, va arxivar la causa el passat 10 de febrer. En essència, els magistrats de la Secció Sisena van entendre que l'exdirigent socialista va poder utilitzar "la mentida com una estratègia de defensa legítima davant d'una futura imputació", malgrat que quan va fer aquestes manifestacions no estava imputat.

"Exigir la veracitat del testimoni en una situació que li compromet penalment, com així ha succeït amb el querellat amb posterioritat a la seva compareixença davant la comissió d'investigació del Senat, seria forçar-li a renunciar al seu dret a defensar-se i a la presumpció d'innocència, que han de tenir primacia", sosté la resolució per la qual lliura a Cerdán d'estar culpable en un altre procediment judicial.