Les dades que desmunten les acusacions de Feijóo sobre l'"enginyeria electoral" de Sánchez

El PP ha posat la diana a la Llei de Néts. El seu líder, Alberto Núñez Feijóo, afirma que el Govern espanyol està fent "enginyeria electoral" per "aconseguir els vots que li falten". Tracta d'amplificar, així, el fantasma de la manipulació de les eleccions com ja va fer Vox durant la compareixença de Pedro Sánchez la setmana passada al Congrés. Aquest dimarts, en una entrevista a esRadio Feijóo s'ha sumat amb tot l'equip. El cap de l'oposició ha tractat de sembrar el dubte sobre la neteja del procediment de nacionalització al qual estan podent accedir gairebé dos milions i mig de descendents d'espanyols exiliats durant el franquisme. En concret, ha qüestionat que el procés a Cuba compti amb totes les garanties i ha assegurat que el govern es reserva "la capacitat" per assignar província a un sol·licitant de nacionalitat quan aquest no sàpiga "molt bé en quina província vol votar".

Un portaveu de l'Executiu, en una conversa amb Público, nega rotundament que el procés de nacionalització de fills i néts d'exiliats per l'acció de la dictadura tingui cap finalitat electoral. "És un procés garantista", asseguren fonts del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. Des d'Exteriors defensen, amb aquesta mateixa paraula, la neteja del procediment i descarten que s'estigui incorrent en cap irregularitat a Cuba o qualsevol altre país. També que el govern tingui algun tipus de capacitat de decisió en l'assignació de províncies —circumscripció electoral— als sol·licitants de la nacionalitat espanyola.

El procés està regulat per la coneguda com a Llei de Néts, que en realitat és una disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica. Què diu exactament? Que "els nascuts fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament haguessin estat espanyols, i que, com a conseqüència d'haver patit l'exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació i identitat sexual, haguessin perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola, podran optar a la nacionalitat espanyola". També "els fills i filles nascuts a l'exterior de dones espanyoles que van perdre la seva nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de l'entrada en vigor de la Constitució de 1978" i els descendents dels espanyols als quals ja se'ls va reconèixer la nacionalitat amb l'aplicació de la Llei de Memòria de 2007.

Tal com aclareixen fonts del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, les dades són les següents: fins al 31 de març, la data límit per realitzar sol·licituds de cita per a la nacionalització, es van registrar 2,4 milions de peticions. D'aquests 2,4 milions, s'han tramitat 1,2 milions de sol·licituds a les oficines consulars. 544.722 han estat ja aprovades i, d'elles, 306.000 persones estan inscrites ja en el registre, és a dir, tenen la nacionalitat espanyola i podran votar en les pròximes eleccions.

Sol·licituds de nacionalització a Cuba

Feijóo ha deixat anar, en la seva entrevista a esRadio, que el PP està "preocupat" pel fet que, concretament a Cuba, s'hagi confiat el procés de la "revisió de les sol·licituds" a una empresa cubana. Público ha preguntat al Ministeri d'Exteriors per això. "És fals", conclouen. L'Executiu concreta que "en tot moment i sota qualsevol circumstància, l'aprovació de l'expedient de nacionalitat correspon exclusivament al personal funcionari del Consolat General".

El que passa és que "és habitual que les ambaixades contractin personal local" per al treball administratiu. En el cas concret de Cuba, l'Ambaixada d'Espanya col·labora amb Palco, un grup empresarial del país. I la col·laboració, segons el Govern, s'estén "des de fa més de 10 anys". I especifica: "La legislació cubana obliga les representacions estrangeres que necessiten treballadors locals per a l'exercici de tasques administratives a Cuba a fer-ho sota la intermediació de Palco (entitat ocupadora)". Així que no és una cosa que se sotmeti a elecció del govern espanyol. En qualsevol cas, les fonts d'Exteriors consultades remarquen que "les tasques del personal local contractat en relació amb els expedients de nacionalitat i amb qualsevol altre expedient consular es limiten a un treball administratiu, en cap cas a l'aprovació de l'expedient final, que -subratllen de nou- correspon en tot moment al personal funcionari del Consolat General ".

L'elecció de províncies

Tant Feijóo com Isabel Díaz Ayuso han llançat, aquest dilluns, una altra acusació. En concret, han assegurat que la Llei de Memòria Democràtica habilita al govern central per assignar una província "quan el sol·licitant de la nacionalitat no sap molt bé en quina província vol votar". Així ho ha explicat Feijóo. La presidenta de la Comunitat de Madrid, per la seva banda, ha afirmat que "el govern no pot tenir la facultat d'assignar províncies de manera arbitrària segons on li faltin els vots necessaris per obtenir el següent escó". És una acusació de tupinada en tota regla. "Cada cònsol i cada funcionari que atorgui la nacionalitat a qui no la mereix", ha afegit la baronessa madrilenya, "ha de saber que també estaria fent alguna cosa il·legal".

Ningú al govern entén d'on han tret Feijóo i Ayuso un argument d'aquestes característiques. Per descomptat, és un punt que no apareix en la Llei de Memòria Democràtica. "En el moment d'adquisició de la nacionalitat a l'exterior, ha de presentar-se un formulari signat per l'interessat d'elecció de municipi a efectes electorals", explica el Ministeri d'Exteriors. "L'elecció per part de l'interessat", completen, "la farà exclusivament en funció dels criteris previstos en el propi formulari: última residència a Espanya, municipi de major arrelament propi, municipi de major arrelament dels seus ascendents, i altres motius, que hauran de ser especificats".

Pel que fa al paper dels funcionaris consulars, "no intervenen en cap cas en l'elecció del municipi per part dels interessats i es limiten a apujar la declaració firmada al sistema, que és rebuda per l'oficina del cens". I si el sol·licitant no emplena la casella del municipi en el qual es vol censar? Exteriors especifica que "si els formularis no estan complets, s'inadmeten" i "si tot i així s'envien amb algun defecte, el CERA els rebutja". Les fonts del ministeri de José Manuel Albares recorden, a més, que "els vots emesos a l'exterior arriben a Espanya exclusivament per valisa diplomàtica amb totes les garanties de custòdia".

Aquest mecanisme d'elecció del municipi, amb tot, "opera igual des de l'any 2000", tal i com explica el Govern. El seu marc legislatiu ho conformen el Real Decret 991/2024, de l'1 d'octubre, sobre inscripció de les persones de nacionalitat espanyola en els Registres de Matrícula de les Oficines Consulars a l'estranger i el Reial decret 1690/1986, de l'11 de juliol, pel qual s'aprova el Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Entidades Locales.

El formulari adjunt a continuació és el document de l'Oficina del Cens Electoral que han d'emplenar les persones que sol·liciten votar des de l'estranger i que aplicarà, també, a aquelles que obtinguin la nacionalitat per la Llei de Néts. En ell, s'aprecia una casella en la qual se li demana, al sol·licitant en qüestió, el municipi en el qual vol es vol adscriure i una altra per al motiu que al·lega.

El 23J, el vot CERA va beneficiar el PP

Feijóo ha incidit amb Jiménez Losantos que Buenos Aires, amb 640.000 peticions de nacionalitat, es convertirà "en una de les grans ciutats espanyoles". De fet, segons dades del govern obtingudes per aquest mitjà, Argentina, amb 1.096.000 sol·licituds, acapara gairebé la meitat del total. Això és, tal com explica el Ministeri d'Ángel Víctor Torres, perquè la Llei de Néts també inclou als exiliats per motius econòmics fruit de la dictadura. Molts van marxar a l'Argentina.

El que creuen des del PP, en qualsevol cas, és que Sánchez busca amb aquesta llei generar una fàbrica de votants. No obstant això, l'anàlisi del vot CERA a les eleccions del 23J —les de juliol del 2023— desprèn que el vot estranger va atorgar un triomf al PP. Feijóo va ser el candidat més votat amb 66.422 vots, pels 58.973 que va obtenir Pedro Sánchez. El PP va arribar a arrabassar al PSOE, fins i tot, un escó per Madrid i va ser la llista més votada, en termes de vot CERA, en set comunitats del PSOE: Madrid, Galícia, Andalusia, Astúries, Cantàbria, Balears i la Regió de Múrcia. A Galícia, per exemple, Feijóo es va imposar a les quatre províncies.

De totes maneres, no és res nou que Feijóo tracti de generar dubtes al voltant del vot per correu. L'hemeroteca hi és. Ja el 2008, el popular posava l'accent en què els emigrants gallecs a l'Argentina podien decantar les eleccions autonòmiques i demanava "extremar la cautela" per assegurar "transparència i neutralitat" en el vot per correu dels residents a l'exterior. Transmetre desconfiança no és una pràctica particular de 2026.

Al mateix temps, al PP donen importància electoral als espanyols que viuen fora. Ho feien abans i ho fan ara. Feijóo va viatjar a l'Argentina i l'Uruguai, el 2011, per demanar suport per a Mariano Rajoy. 15 anys després, aquest mateix dilluns, Borja Sémper, portaveu nacional de la formació, ha subratllat que el PP "intentarà" que els votin "aquests dos milions i mig", en referència al nombre de persones que potencialment pot accedir a la nacionalització per la Llei de Néts.