El Congrés llança un contundent suport al Sáhara i el Marroc denuncia "iniciatives desencertades que generen discòrdia"

Marroc i el Sàhara Occidental. Dos territoris que han protagonitzat una bona part de la política exterior espanyola en els últims anys. Especialment després del gir donat pel Govern de Pedro Sánchez el 2022 en donar suport a l'autonomia que planteja el regne alauita per solucionar el conflicte. Aquest dijous ha tingut lloc un capítol molt simbòlic tant pel fons com per la forma. Tot a més en un context en el qual les relacions amb el país veí estan en el focus principal dels partits polítics després de la crisi de Ceuta.

El Congrés ha aprovat, amb només el vot en contra de Vox, la llei que permet atorgar la nacionalitat espanyola a les persones nascudes al territori sahrauí durant l'etapa en què eren una colònia d'Espanya. És més, el dictador Francisco Franco la va designar com la província 53. La iniciativa beneficiarà, segons els càlculs dels seus impulsors, entre 80.000 i 100.000 persones. Són les que van néixer abans de 1977 i els seus descendents directes.

Poques hores després que la llei tirés endavant a la Cambra Baixa, el Ministeri de Relacions Exteriors de Marroc emetia un comunicat en què denunciava que "institucions legislatives i judicials de prestigi cometin errors mitjançant iniciatives desencertades que generen discòrdia", referint-se a Espanya. A més, Rabat es negava "a ser utilitzat com a peó polític preelectoral, ni acceptarà ser el boc expiatori en les venjances polítiques".

A l'aprovació de la llei s'ha arribat després d'un complex camí. És una reivindicació habitual a l'esquerra del PSOE i ja Unidas Podemos la va portar al Congrés el 2022. En l'actual legislatura Sumar, amb els diputats Enrique Santiago i Tesh Sidi al capdavant, la va tornar a posar a sobre de la taula. L'any passat el PSOE va votar en contra de la seva admissió a tràmit però la llei va continuar el seu camí pel vot favorable del PP.

Quan semblava congelada a la Comissió de Justícia per falta de suports, de manera sorprenent, com van reconèixer diverses fonts parlamentàries, la llei va fer un gir. Les negociacions entre Sumar i els socialistes van fructificar i es va accelerar la seva aprovació. Com va publicar aquest mitjà el paper de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, certa debilitat del PSOE al final de la legislatura o la necessitat de fer un gest cap als sahrauís són alguns dels factors que expliquen aquest canvi.

Durant el debat parlamentari va ser significatiu especialment el discurs del diputat socialista Artemi Rallo. El PSOE va rebre crítiques de la resta de grups per aquest canvi de posició de 2022 i la submissió al Marroc malgrat donar suport a la llei. "Aquest és un acte de sobirania, d'un parlament democràtic, lliure, sense servituds ni complexos. És un acte d'una democràcia amb els Drets Humans per bandera", va proclamar Rallo en un intent de treure's aquesta etiqueta de submissió a les pressions marroquines.

Abans, diputats com Josep Pagès, de Junts, havien acusat els socialistes d'"incoherència i oportunisme" per "recordar-se" dels sahrauís "per pur interès electoral", una visió que és compartida per altres grups que destaquen que dins del PSOE hi ha "dues ànimes" en relació amb un assumpte d'especial sensibilitat per a moltes persones dins del partit. Un exemple molt visible és l'esmentada Armengol. Al mes de juliol va parlar per primera vegada de manera pública de la seva vida personal com a mare d'acollida d'infants sahrauís. I a més va ser la primera presidenta del Congrés que va rebre als nens i nenes sahrauís que participen en el programa Vacances en Pau.

Conseqüències amb el Marroc?

Com en qualsevol assumpte relacionat amb el poble sahrauí és inevitable preguntar si hi haurà algun tipus de conseqüència en les relacions bilaterals amb el Marroc. "És la gran pregunta. Ho desconec. Vist el vist pot passar qualsevol cosa però no m'atreveixo a fer previsions", apunta una font parlamentària.

Tant al debat com a la votació es van poder veure integrants del Front Polisario, organització legítima representant del poble sahrauí davant l'ONU, i del moviment de suport solidari espanyol a la tribuna del Congrés. Tots els grups es van dirigir de manera expressa a ells i es van veure robes tradicionals sahrauís, daraas i melfas, com succeïa fa més de 50 anys quan hi havia procuradors sahrauís en les Cortes franquistes. És més, al matí tots els representants polítics, amb Armengol al capdavant, van tenir una trobada pública amb els convidats. "Gairebé més que la llei, aquesta foto segur que no agrada al Marroc", apuntava una de les persones assistents.

"El Marroc pensava que aquesta llei no s'aprovaria", assenyala una font coneixedora del conflicte que ressalta que és una llei que no agrada gens ni mica al país veí. Fonts de Sumar incideixen que la nacionalitat espanyola impossibilitarà que algú pugui patir les vulneracions que pateixen actualment a nivell administratiu o en qüestions de Drets Humans per als que viuen als territoris ocupats.

"Reconeix que els sahrauís no són marroquins pel mateix títol de la llei", afegeixen aquestes fonts. El Marroc, en canvi, considera els sahrauís com uns marroquins més i es refereixen al territori com a "províncies del Sud" o "Sàhara marroquí". La lectura d'aquestes fonts també afegeix que la llei associa Espanya i el Marroc amb el referèndum perquè és el document probatori i l'implica més en la solució del conflicte.

Oficialment el Marroc no s'ha pronunciat sobre aquesta llei ni de manera institucional ni a través per exemple de la seva agència de comunicació oficial, MAP. Tampoc ho ha fet en un comunicat emès aquest dijous en el qual acusa Espanya d'usar-los com a "boc expiatori" en venjances polítiques. Sí que hi ha alguns articles en premsa propera a l'oficialisme del rei Mohamed VI que posen el focus en la llei i les relacions amb l'actual Govern de Sánchez. "Una nova prova per a les relacions entre el Marroc i Espanya: el 'partit de Sánchez' recolza la naturalització dels sahrauís", va titular aquest 8 de setembre el mitjà Hespress. Un altre text d'aquesta mateixa setmana publicat en el mitjà Assahifa recull l'opinió del professor de Relacions Internacionals Khalid Chiat que emmarca aquesta llei en una decisió "política i no humanitària".

A més hi ha veus que relacionen, com va publicar aquest mitjà, el que va passar a Ceuta a finals de juliol amb l'avanç d'aquesta llei o el recent viatge a Algèria de Sánchez, país enormement enfrontat amb els seus veïns marroquins. És un pensament molt estès en el col·lectiu sahrauí, especialment pel record de 2021. En aquell moment van entrar unes 10.000 persones poc després de conèixer-se l'acollida de caràcter sanitari a Espanya del líder del Polisario Brahim Gali. Al Govern han deslligat en tot moment qualsevol similitud amb el que va passar fa cinc anys.

De moment, segons els informes publicats per la Moncloa aquest dijous les úniques proves recollides per l'Exèrcit o Forces Armades el que fan és assenyalar la "passivitat" dels agents marroquins durant l'entrada de persones a la ciutat autònoma. Altres informes apunten també com a factor de risc la "voluntat" de reforçar durant el discurs del rei Mohamed VI "la percepció de dependència d'Espanya i la UE" del control migratori exercit pel Marroc a la seva frontera sud.

En paral·lel ha estat el mateix ministre d'Exteriors José Manuel Albares, que va arribar al càrrec aquell any amb l'objectiu de tancar la crisi amb el Marroc, qui ha avalat l'impuls a aquesta llei. Ho va anunciar públicament durant una sessió de control al Congrés a finals de juny. Preguntat el seu ministeri sobre si l'aprovació aquest dijous suposaria alguna conseqüència en les relacions bilaterals amb el Marroc, fonts Exteriores han remès a Público aquesta resposta: "És una decisió sobirana del Parlament espanyol que el Ministeri d'Afers Exteriors i el Govern com va indicar el Ministro Albares defensaran i recolzaran".

Una hemeroteca plena de friccions

Més enllà de l'episodi de Ceuta el 2021 i que va acabar amb el cessament com a ministra d'Exteriors Arancha González Laya, l'hemeroteca ens deixa una altra sèrie de friccions per qüestions relacionades amb el Sàhara Occidental de manera més o menys recent.

Ja amb Sánchez al Govern, el 2018, el llavors ministre d'Exteriors, José Borrell, va vetar la celebració d'un debat sobre el conflicte al Congrés dels Diputats. En aquesta ocasió, el seu informe desfavorable va comptar amb el beneplàcit també del PP. "Qualsevol acció per part de poders públics conduent a recolzar les reivindicacions de la RASD o del Front Polisario pot tenir efectes immediats en les relacions bilaterals amb el conseqüent impacte en l'interès general", va assenyalar en la seva argumentació entre crítiques dels partits d'esquerra.

Al febrer de 2020, el llavors secretari d'Estat d'Afers Socials, Nacho Álvarez, d'Unides Podem, es va reunir amb la ministra d'Afers Socials sahrauí, Suelma Beiruk per signar un conveni al costat de l'ONCE per ajudar a persones amb discapacitat en els campaments de població refugiada sahrauí a Tindouf. La trobada va ser difosa en xarxes socials sense generar massa impacte però González Laya va publicar un parell de missatges reconeixent que el seu homòleg marroquí l'havia cridat per aclarir que la posició del Govern respecte al Sàhara no havia canviat i que Espanya no reconeixia a la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). El tuit de la reunió va ser esborrat.

Un altre episodi que va generar revolada va ser un missatge en xarxes socials, al novembre de 2020, del llavors vicepresident del Govern Pablo Iglesias. El dirigent de Podemos es va limitar a escriure unes línies d'una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides de 1995: "L'ONU reitera la seva obstinació en què celebri, sense més demora, un referèndum lliure, net i imparcial per a la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental...". González Laya va veure's obligada també a trucar al Marroc, Algèria o Mauritània per expressar que la posició del Govern la marcaven Exteriors i Sánchez.