La confluència estatal d'esquerres ajorna el debat sobre el lideratge després de la marxa de Díaz i es bolca a sumar adhesions

Enmig del degoteig d'informacions sobre la desclassificació de documents del 23-F s'ha colat, el migdia d'aquest dimecres, una notícia de darrera hora: Yolanda Díaz no serà la candidata de cara a les properes eleccions generals. Ella mateixa s'ha autodescartat per a la cita amb les urnes el 2027 a través d'un comunicat publicat a les seves xarxes socials, on ha reafirmat, això sí, el seu compromís al capdavant del Ministeri de Treball. "Miro enrere i estic orgullosa de tot el que hem aconseguit de forma col·lectiva per millorar la vida de la gent", escrivia la ministra en la missiva. La pujada de l'SMI, la baixada de l'atur, un nou rècord en el nombre de persones ocupades o la reducció de la contractació temporal. Fites que, en paraules de la titular de Treball, permeten parlar sense reserves del Govern de coalició com "la millor eina per a continuar guanyant drets".

La decisió de l'anterior candidata de l'espai, confirmen a Público veus del seu entorn, portava temps presa. És una decisió pròpia, insisteixen les mateixes fonts: "Yolanda no se'n va perquè a l'espai s'hagi demanat renovar cares". Una suma de motius polítics i personals és el que l'ha empès, després de meditar-ho al llarg dels últims mesos, a fer un pas al costat. Això no significa, tal com la mateixa Díaz feia constar en la seva carta, que no pugui tenir un paper polític, si bé no orgànic, en la promoció de la nova confluència."Vull donar espai i temps perquè el que està naixent corri amb la força que mereix, i acompanyar-lo, cuidar-lo, impulsar-lo amb tota la meva energia", deixava caure, en aquest sentit, la política gallega.

Les reaccions a l'anunci no s'han fet esperar. D'un costat a l'altre de l'arc parlamentari. En l'espai de l'esquerra s'ha imposat un missatge comú: Yolanda Díaz és la millor ministra de Treball de la història de la democràcia espanyola. Així l'han definit els seus companys de butaca en el Consell de Ministres. "Moltes gràcies per fer possible l'impossible i defensar com ningú els drets de la majoria treballadora", traslladava, poc després de l'anunci de la gallega, el ministre de Consum, Pablo Bustinduy per haver aixecat de nou un projecte d'aliança que va poder parar a les dretes en 2023 i construir un govern de coalició que segueix avui avançant", afegia, d'altra banda, la titular de Sanitat, Mónica García. Una valoració a la qual s'han sumat dirigents de tot l'espai. També una de les veus més crítiques amb la vicepresidenta en els últims temps, el coordinador federal d'Izquierda Unida, Antonio Maíllo.

Qui substituirà Díaz

"Aquí tothom està al servei del bé comú", recordava el polític andalús des de Granada, reconeixent el gest de "generositat" de la vicepresidenta per "donar empenta a la següent etapa". "Cada un ha d'estar on sigui més útil", insistia el coordinador d'IU. Díaz, al capdavant del ministeri de Treball; ell, impulsant el canvi a Andalusia. Amb aquest desmarcatge, el dirigent andalús es tancava les portes de la candidatura a la Moncloa. Un nom menys per a les travesses sobre el futur lideratge de la nova coalició.

Amb la incògnita Díaz fora de l'equació, tampoc Bustinduy s'anima a fer un pas endavant, tot i que aquest dimecres, a la sortida del ple del Congrés, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, el postulava com un candidat "meravellós" per liderar l'aliança que van formalitzar dissabte passat Esquerra Unida, Moviment Sumar, és Madrid i Comuns. "No estem en aquestes", neguen a Públic veus de l'entorn del ministre.

No són els únics noms que ressonen entre les parets de l'esquerra. En les últimes setmanes ha crescut un rum-rum sobre una possible tornada "amb magnificència" de l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, a la qual es va rendir tribut en tots els discursos de la posada de llarg de la nova confluència. Una última alternativa: la dirigent de Més Madrid, Mónica García, encarregada de tancar l'acte de llançament de la coalició. Una possibilitat que, no obstant això, allunyen dirigents del seu propi partit, situant-la dins de les fronteres de Madrid.

I ara què

No hi ha noms sobre la taula, canten a l'uníson els quatre partits agermanats en la nova aliança. "No és el que toca", repeteixen els uns i els altres. "El full de ruta segueix sent el mateix que es va marcar dissabte i pel qual la mateixa Yolanda aposta en la seva carta", amplien, en conversa amb aquest diari, fonts del partit de la vicepresidenta, Moviment Sumar. Seguir reforçant l'espai i, molt especialment, obrir la conversa a tota l'esquerra, estatal i plurinacional. Amb un objectiu a l'horitzó: "Tornar a guanyar el país".

La mateixa música arriba des de la seu de Més Madrid. El pròxim pas, assenyalen els de Mónica García, passa per "incorporar més gent" amb qui decidir qüestions centrals com la marca, la cara o el programa. En qualsevol cas, els seus ulls miren cap a Madrid. "Som una força regional, estem ara més centrats en la nostra comunitat que en les generals", expliquen fonts del partit. Aprofitant per recordar que l'esquerra necessita també victòries a les autonòmiques i a les municipals, la primera prova de foc d'un espai en plena reconstrucció.

"Avui és dia de reaccions", es limiten a contestar des d'Esquerra Unida. De la resta de temes, puntualitzen, no se'n parlarà "fins que toqui". Una prudència per la qual s'inclina també la pota catalana de la coalició, Comuns. "De moment", conclouen, "no hi ha més notícies". Ni tan sols està decidit encara en quines dates se celebraran els propers actes de presentació de la confluència. Una gira que farà la següent parada a Catalunya, per recalar, poc després, a Andalusia. La primera per ser el vedat polític de Comuns; la segona per tractar-se d'un objectiu electoral fonamental de cara a les autonòmiques de juny i les generals. No en va, insisteixen des de l'espai, és la comunitat que més escons ocupa al Congrés.

Els ex de Sumar

Dins dels antics partits del que va ser Sumar es fan ressò "amb respecte" de la decisió de la vicepresidenta com "una part més del procés intern" de reconfiguració de les esquerres estatals. "En el seu moment, qui sigui que vingui a parlar-nos haurà de fer-ho defensant la confederalitat i escoltant a qui realment està implantat als territoris", posa com a condició Vicenç Vidal, portaveu de Més per Mallorca al Congrés. Des de la formació mallorquina reproven els hiperlideratges: "Són més importants les polítiques que les cares". Un mandat que, subratllen, duen al peu de la lletra a les Balears i que recomanen, per extensió, a les forces de vocació estatal.

Més mesurats es mostren des de Chunta Aragonesista."Volem agrair el treball realitzat per Yolanda Díaz. Sense ella no hagués pogut haver-hi un govern progressista en 2023", posa en valor, de part de la formació regionalista, el ja exdiputat al Congrés Jorge Pueyo, qualificant una vegada més a la gallega com "la millor ministra que hem tingut". Una prudència que en Podem frega el mutisme: "Per ara res".

Compromís torna a estar dividit. Si des de l'entorn d'Àgueda Micó (Més Compromís) prefereixen mantenir-se al marge d'un procés que no els interpel·la i respectar el que decidisquen “individual i col·lectivament” els actors de la nova confluència, des de Més Compromís Ibáñez (Iniciativa) s'inclinen per sumar-se a les valoracions. “És just posar en valor que el lideratge de Yolanda Díaz va permetre revalidar el govern de coalició el 23-J, quan tots el donaven per perdut”, afirma el portaveu de la formació valencianista. Particularment els valencians, completa, escasses setmanes després de presenciar com el "feixisme" prenia els comandaments de la Generalitat de la mà del popular Carlos Mazón.

"Si no ho fem bé i acaba governant el feixisme, la trobarem molt a faltar", adverteix el polític valencià, recuperant una idea de la carta de la vicepresidenta. "La ministra ens convida a parlar entre nosaltres: els que estem, els que se'n van anar i els que mai van arribar a estar", posa en valor Ibáñez. Una condició sine qua non per construir candidatures fortes en totes les circumscripcions. Per encaixar "moltes peces de mides diferents i amb diferents agendes" al voltant de dos principis rectors: frenar l'extrema dreta i generar il·lusió i certeses per a la classe treballadora.