De "colpistes" a partit "demòcrata": el PP reinicia la seva percepció de Junts per atreure'l a la causa 'antisanchista'

Junts per Catalunya ja no és el dimoni. Potser el veia així el PP el 2017, però no el 2026. O, almenys, el moment polític ha animat els d'Alberto Núñez Feijóo a reiniciar la seva percepció sobre els de Carles Puigdemont. Però la profunditat del canvi de to és, encara, una incògnita. És segur que el PP tira de Junts per augmentar la pressió sobre Sánchez, però està per comprovar una cosa que repeteix recurrentment Gabriel Rufián. El portaveu d'ERC al Congrés afirma amb rotunditat que les dues dretes es donaran en algun moment la mà més enllà d'acords parlamentaris puntuals. Pactes del Majestic 2.0.

Primer, els fets. Després, dues declaracions molt concretes. Efectivament, el grup que lidera Míriam Nogueras a Madrid ha anat esquitxant la seva activitat a la Cambra Baixa de suports eventuals al PP, tot i que les posicions més dures les ha desplegat en l'últim tram del curs. Aquest dijous, es van unir als de Núñez Feijóo en una votació declarativa i en una altra amb calat econòmic. La declarativa no va poder ser més cristal·lina per entendre la situació actual de la política espanyola. PP, Vox, Junts, UPN i Coalició Canària es van conxorxar per demanar la dimissió de Sánchez i exigir-li que se sotmeti a una qüestió de confiança. Es tracta d'una votació no vinculant. No obliga a res el president del Govern, que és l'únic que té la prerrogativa d'activar aquesta eina constitucional.

La que sí que tenia força era un decret amb inversions per a infraestructures. El "no" de Junts, sumat al de la resta de dretes -exceptuant al PNB- va torpedinar una sèrie de transferències milionàries per a Renfe, Salvament Marítim, Ports de l'Estat i l'ICEX, encara que una part de les mateixes ja les havia efectuat l'executiu mentre el decret va estar en vigor. El cop de porta, amb tot, va ser una nova insolència de la dreta catalana, decidida a demostrar que no és res que s'assembli a un aliat del Govern estatal, per molt que no accedeixi a la moció de censura que proposa, gairebé a plena veu, el PP.

Però abans i després de les dues votacions, dues figures diferents dels populars —totes dues, primeres espases— van oferir declaracions als mitjans que evidencien un gir de 180 graus respecte al que projectava el PP sobre Junts en el passat. Abans no se li deia dimoni, però gairebé. Miguel Tellado, exportaveu del PP al Congrés i, ara, secretari general del partit, qualificava de “colpistes” els de Puigdemont. Aquells que, des de l'òptica dels populars, van perpetrar un cop d'Estat a Espanya no eren interlocutors vàlids. A Sánchez l'havien fet president "etarres", en referència a EH Bildu, i "colpistes", en referència als partits independentistes catalans.

Però el PP sembla haver capgirat com un mitjó aquesta concepció. Per a (primera) mostra, unes declaracions d'Ester Muñoz. El passat 16 de juny, l'actual portaveu del PP al Congrés va llançar un missatge, a les portes de l'hemicicle, quan encara s'estava coent el que, al final, es va traduir en la moció sobre la qüestió de confiança votada aquest dijous: "Els demòcrates, amb independència del que pensem, hauríem d'unir-nos perquè els espanyols puguin votar i decidir". De colpistes, a demòcrates. El marc en el qual col·loca el PP a Junts és dràsticament diferent. No hi ha massa dubtes —si s'ha de jutjar pels acords autonòmics— respecte al fet que el PP pactarà amb Vox si ho necessita, però reteixir algun tipus de relació amb un actor hereu de Convergència, especialment en la recta final de la legislatura, pot ampliar el rang argumental de Feijóo en la campanya electoral.

No obstant això, hi ha una altra declaració que és encara més eloqüent. I té fins i tot més pes polític per qui la pronuncia. Tellado —qui va anomenar, en el seu moment, "colpistes" a Junts— considera que l'escenari polític ha canviat per complet. Així ho va explicar aquest mateix dijous a la Cadena Ser: "Som al 2026 i el que va passar a Catalunya el 2017... Va passar el 2017. No s'esperarà que seguim pensant exactament el mateix", li diu al conductor del programa. "Avui, el context és un altre", rebla: "Avui, l'amenaça per a la democràcia espanyola no és un moviment secessionista a Catalunya. Avui, l'amenaça és la permanència en el Govern d'Espanya d'una espècie d'organització criminal que s'ha dedicat a robar des del primer minut".

Junts, un partit "demòcrata", segons Ester Muñoz, que no és ja un problema per a Espanya, segons Miguel Tellado.

I amb Junts? Compra l''antisanchisme' i només veta Vox

Per a Junts només hi ha una línia vermella i no és el PP.. Preguntada en una entrevista per al diari digital Vilaweb per si donaria suport a moció de censura de Feijóo, Míriam Nogueras va respondre de la següent manera: "Per a nosaltres, Vox és una línia vermella. Sempre". No situa el PP fora d'aquesta línia vermella. I preguntada per si ha rebut contactes de Feijóo, respon que no perquè "ni a ells els interessa". Evita col·locar un mur entre les dues formacions. Fa no tant, el seu secretari general i mà dreta de Puigdemont, Jordi Turull, va reptar el líder popular a anar a veure l'expresident a Waterloo per xerrar sobre l'eventual moció de censura. Al PP no li van fer cas. Aquesta visita sembla, ara, impossible. Però tot canvia a gran velocitat.

En paral·lel, l'actitud de Junts pel que fa al Govern estatal ha derivat, en els últims temps, en un antisanchisme molt semblant al del PP. Recentment, han demanat al president que s'aparti per deixar pas a un altre que "compleixi els pactes". L'han anomenat la "via Starmer", per l'exprimer ministre britànic que va abandonar el número 10 de Downing Street recentment. Però no només es queixa Nogueras dels pactes. En l'entrevista amb Vilaweb, deixa anar, fins i tot, que ella creu que Sánchez era coneixedor de les corrupteles del cas mascaretes.

Fonts del partit afirmen, a més, que no negociaran els pressupostos perquè creuen que no són més que una maniobra per "salvar el soldat Sánchez". Consideren les relacions amb el PSOE trencades. El mateix president socialista els va reptar, en la seva compareixença de dimecres, a recolzar la moció de censura del PP.. Però, si no hi ha un canvi de guió motivat per algun xoc encara desconegut, Junts no ho farà. Hi ha Vox, la seva línia vermella. La gran pregunta que sobrevola l'ambient, amb tot, encara no té resposta. Tenint en compte del pont aparentment trencat amb Sánchez, què faria Junts en un escenari com el que va emanar del 23-J, en el qual els seus escons decideixin el signe del Govern? No ha canviat, en qualsevol cas, el que és un dels elements més importants per al partit: el retorn del seu líder a Espanya. El TJUE resoldrà sobre l'amnistia el 16 de juliol. En cas que Puigdemont estigui de tornada abans de les eleccions, que se celebraran, en principi, el 2027, la formació dretana catalana tindrà les mans lliures per negociar.