Ceuta, dues setmanes després: què sabem i què segueix sense aclarir-se de la situació a la ciutat

Gairebé dues setmanes han passat des que, el migdia del dijous 30 de juliol, comencés l'onada de persones del Marroc a Ceuta -al voltant de 72.000, segons les últimes dades oficials del Govern a través de la costa del Tarajal. Dues setmanes en què l'Executiu s'ha esforçat per escenificar una presència institucional constant a la ciutat autònoma. Fins a cinc ministres -Interior, Exteriors, Defensa, Política Territorial i Infància- s'han desplaçat en els últims dies a territori ceutí per, segons la informació oficial, reunir-se amb el seu president, Juan Jesús Vivas, monitoritzar la gestió de la crisi i atendre els mitjans de comunicació. Amb tot, dues setmanes després, són molts els interrogants sense resposta. Público s'ha posat en contacte amb les cinc carteres, a més de amb la Delegació del Govern a Ceuta. Això és el que ens han explicat (i el que no).

Quantes persones queden a Ceuta, d'on i en quina situació administrativa?

La primera incògnita és el nombre de persones que van entrar el 30 i 31 de juliol a Ceuta i quantes queden a la ciutat autònoma. 72.000 és l'última estimació oficial que va llançar el Govern —en boca del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska el dimarts 4 d'agost, després de la reunió extraordinària del Consell de Ministres de la UE. Des de llavors, els números no s'han actualitzat. I no serà perquè l'executiu ceutí no insisteixi a elevar la xifra cap a les 80.000 persones, equiparant el volum d'entrades al de la pròpia població de la ciutat: 84.435 residents a 1 de juliol de 2026, segons l'INE. Si no està clar quantes persones han entrat, tampoc quantes han tornat al Marroc. En una conversa amb Público, un portaveu del Ministeri d'Interior rebobina al dimarts 4 d'agost, quan Marlaska va confirmar unes 70.000 sortides voluntàries —més del 95% de les entrades—. Aquesta continua sent, vuit dies després, l'última xifra oficial.

Ara bé, si hi ha un nombre que varia (i molt) en funció de la font consultada és el de les persones que romanen en sòl ceutí. "Entre 2.500 i 3.000 migrants irregulars", responen a Público des de la cartera d'Interior. Una forquilla, desgranen, que parteix de les estimacions de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil i que inclou els que eren a la ciutat abans del 30 de juliol. Una xifra que eleven de forma considerable des de l'executiu ceutí, que calcula entre 8.000 i 11.000 persones, segons va estimar Vivas el passat 8 d'agost. El mateix ball de xifres es repeteix entorn del nombre de menors no acompanyats — amb una protecció especial dins de la Llei d'Estrangeria —. "Hi ha 1.342 casos documentats", mantenen fonts d'Interior, encara que reconeixen que es tracta d'una dada "desactualitzada". I és que, aquest dimarts, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, donava ja una xifra més gran: 1.527 menors. En una conversa amb Público, una tercera font governamental segueix engreixant els números. Fins a 1.694 nens i adolescents es trobarien, a 12 d'agost, sota protecció de l'administració de Ceuta.

Si ja hi ha dubtes amb les xifres, el que es desconeix, completament, és l'origen de les persones que es resisteixen a tornar a posar peu en territori marroquí. I no és una qüestió intranscendent. Segons la normativa europea, el Marroc forma part (igual que Túnez o Egipte) de la llista de "països segurs" en matèria de protecció internacional. I la conseqüència? Els seus ciutadans no poden acollir-se al dret d'asil a Europa. La història és una altra en el cas de nacionals de tercers països (amb els quals Espanya no hagi signat un acord de retorn). És el cas de Mali, Burkina Faso, Líbia o Somàlia. Els seus ciutadans sí que poden invocar el dret d'asil i paralitzar així el seu procediment d'expulsió. Público ha sol·licitat a Interior el desglossament per nacionalitats dels migrants que romanen a Ceuta, però l'equip de Marlaska no ho ha facilitat. Quant a les sol·licituds d'asil, es remeten a la xifra facilitada pel ministre Marlaska: una mica més de 400 expedients ja en tramitació. Tampoc precisen quantes estan esperant que s'iniciï aquesta tramitació.

Quines mesures de reforç s'han adoptat?

270 policies i 240 guàrdies civils. Aquest és el dispositiu extraordinari d'agents que descriuen, en declaracions a Público, fonts de la cartera d'Interior. En el cas de la Policia, als efectius de diferents ciutats espanyoles se suma un equip de 12 especialistes -sis de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres i altres sis de la Comissaria General d'Informació- per donar suport a "les tasques de ressenya i documentació". Per part de la Guàrdia Civil, Agrupación de Reserva y Seguridad (ARS) de Ceuta, dedicada a la vigilància fronterera, s'ha reforçat amb tres nous escamots (60 agents en total). A més, a la Unitat de Seguretat Ciutadana s'han sumat altres 160 efectius, als quals donen suport 2.000 membres de les Forces Armades (dependents de Defensa). La llista continua: vuit bussejadors, un vaixell, un helicòpter, un grup de drons...

Molts són els detalls sobre el reforç de seguretat i vigilància -terrestre, aèria i marítima- que el Govern ha desplegat a la frontera i els carrers de Ceuta. Menys detalls hi ha sobre el (possible) reforç dels serveis que intervenen en la tramitació dels expedients d'expulsió i acollida: treballadors socials, traductors, advocats... Tot això malgrat que "rapidesa" i "eficàcia" han estat dues de les paraules més repetides per les diferents cares del Gobierno per valorar la gestió de la crisi. A les preguntes de Público, cap de les administracions competents s'anima a fer una estimació temporal: "Treballem per agilitzar els expedients", és la resposta oficial. El temps, però, no juga a favor seu. Segons els càlculs de les ONG que treballen sobre el terreny, els casos més "senzills" (els que afecten adults marroquins) podrien allargar-se encara un parell de setmanes; els procediments de repatriació de menors, entre un i dos mesos i les peticions d'asil, fins a dos anys.

El suport, la implicació i la solidaritat d'Europa. Aquesta és l'exigència que llançava, aquest dimarts, el titular d'Exteriors, José Manuel Albares. Ara bé, en què es concretarà aquest "suport"? Público ha preguntat a Exteriors, Presidència i Interior si el Govern espanyol ha sol·licitat formalment (o pensa fer-ho) algun tipus d'ajuda —econòmica, de Exteriors o vigilància— a la Unió Europea. Fins al moment de la publicació d'aquest article, no ha obtingut resposta.

La disputa política al voltant dels menors

En les últimes dues setmanes, les dretes han tornat a posar a la diana a les víctimes més vulnerables de la crisi: els nens. El seu futur és, precisament, un altre dels grans interrogants de la crisi humanitària que viu Ceuta. I és que les comunitats que dirigeixen, de la mà, PP-Vox rebutgen de ple l'acolliment de qualsevol dels 1.694 menors no acompanyats que romanen a la ciutat. Un xoc polític que es posarà negre sobre blanc en la pròxima Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència (CSIA), prevista per a finals d'agost. Aquest dijous, se celebra el pas previ: la Comissió Sectorial. Una reunió merament tècnica, de la qual participen les direccions generals d'Infància de cada comunitat i que fixarà, definitivament, data i hora per a la CSIA, així com el seu ordre del dia.

Fonts de Juventut expliquen a Público que la reunió girarà al voltant del crèdit extraordinari de 25 milions d'euros per a Ceuta. Amb aquests diners, apuntalen des del ministeri, se sufragaran totes les despeses derivades de l'acollida dels menors. Des de suport psicològic, passant pel cost de la seva escolarització o inserció laboral, fins al seu allotjament, alimentació, assistència jurídica o atenció mèdica. També qualsevol desemborsament que suposi l'ampliació de places en els sistemes d'acollida autonòmics. Per exemple, la contractació de nou personal. Així, Juventud pretén torpedinar el mur de resistència de les dretes i assegurar el futur —blindat per llei— de tots aquests nens i adolescents en sòl espanyol.