Entrevista a Josep Vila (ANC)"Catalunya bull de malestar: o anem cap a la independència, o ens enfonsarem en la decadència més absoluta"

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) afronta aquest 11 de setembre amb una nova direcció i la voluntat d'esdevenir "una eina més àgil i eficaç amb vista a condicionar l'actual context polític i social". Així ho explica Josep Vila, el seu president des de l'abril, per a qui la Diada d'enguany és l'ocasió idònia per mostrar els canvis que planteja l'entitat després de les turbulències en què s'ha vist immersa i que l'ha fet perdre centralitat política. 

Pedagog, docent i activista de base, Vila (La Cellera de Ter,1959) considera que, passat aquest període de dificultats, l'ANC està en condicions de reactivar el moviment independentista i situar l'objectiu de la sobirania com l'horitzó desitjable per la majoria de la població. Enguany, la mobilització de la Diada nacional de Catalunya torna a ser descentralitzada i se celebrarà simultàniament a Barcelona, Girona i Amposta.

El 20 d'abril passat, va ser elegit nou president de l'ANC. Com ha vist l'entitat en aquest període de temps?

Estem en un procés de rellançament del qual cal destacar dos aspectes. Primer, la capacitat de resiliència que hem mostrat, perquè fins i tot en els moments més durs, mai no hem abaixat els braços, la qual cosa diu molt de nosaltres. I després, que el ressorgiment ens ha permès estar més convençuts que mai que cal un nou embat per la independència.

En les seves primeres intervencions, ha posat l'accent a recuperar les assemblees territorials com a palanques de pressió i incidència social. És la prioritat de la nova direcció?

Si volem reactivar el país, necessitem nuclis vius i articulats arreu del territori. No tant que apleguin molta gent; l'important és que esdevinguin corretja de transmissió del nostre missatge i connectats a les problemàtiques que viu cada regió del país. Un objectiu pel qual necessitem incrementar també la presència de joves a través de l'Assemblea dels Joves de Catalunya, amb qui ja treballem conjuntament.

En quina mesura també és bàsic repensar alguns missatges per motivar de nou les bases sobiranistes?

La nostra feina és conscienciar la ciutadania que l'única manera de superar aquesta Catalunya tan decadent que vivim és transitar el pont cap a la independència

Més que renovar el missatge, cal canviar-ne l'enfocament, deixant clar que la nostra missió no és ocupar-nos de la vida institucional, sinó empoderar la societat civil perquè prengui la iniciativa. Sabent, és clar, que si mobilitzem una majoria social, això farà moure el taulell polític. Hi insisteixo: no podem quedar atrapats en la dialèctica de com s'ha d'actuar en l'àmbit parlamentari, un tema sobre el qual cadascú té la seva opinió; la nostra feina és conscienciar la ciutadania que l'única manera de superar aquesta Catalunya tan decadent que vivim és transitar el pont cap a la independència.

El context és idoni o abans cal recosir la unitat estratègica amb la resta d'actors?

El momentum és ara, perquè Catalunya bull de malestar i tenim un Estat espanyol en plena descomposició, especialment quant a valors i funcionament democràtic. Només cal veure la ingerència del poder judicial en la vida política. Alhora que, més que mai, evidencia el fracàs estrepitós del seu model autonòmic, l'aplicació del qual ha deixat Catalunya sense els recursos bàsics per afrontar els reptes que té en sanitat, educació, transport o serveis públics. Poques vegades això s'havia fet tan perceptible, i les protestes que han tingut lloc l'últim any als nostres carrers en són una prova. De manera que, o anem cap a la independència, o ens enfonsarem en la decadència més absoluta.

Recorrent a la metàfora del pont, com pot l'ANC convèncer aquests sectors que l'assoliment d'un Estat propi resoldrà els seus problemes?

Hem d'incidir-hi, perquè les respectives lluites estan travessades per un mateix denominador comú, que no és altre que la impossibilitat dels catalans de disposar dels nostres recursos. Sigui per garantir una educació de qualitat, un sistema de salut que atengui la nova realitat demogràfica, com fer del català l'eina de cohesió i integració social.

Descentralitzar els actes de la Diada és la via per aproximar-vos a aquests col·lectius?

Així ho vam decidir després de consultar als diferents nuclis territorials, que han vist en aquesta fórmula una manera de connectar amb les respectives problemàtiques socials. Sectors que han de percebre l'ANC com un agent receptor i catalitzador de les seves demandes, que sense el drenatge econòmic de què som víctimes -entorn dels 25.000 milions d'euros anuals- podrien afrontar-se amb garanties.

Des de l'independentisme també es denuncia darrerament el paper desnacionalitzador que juga el PSC, que fins ara no ha complert els pactes als quals ha arribat en qüestions relatives a les infraestructures o a la normalització lingüística. Què en pensa?

És vergonyós que el PSC no actuï per revertir l'espoli econòmic que arrossega Catalunya

L'ANC no entra a discutir els acords que estableix cada partit, no és la nostra funció. Ara bé: que el PSC aplaudís l'aplicació de l'article 155 arran del referèndum del 2017 o que avui no actuï per revertir l'espoli econòmic que arrossega Catalunya, és vergonyós. De la mateixa manera que, rebutjant el dret a l'autodeterminació, posa de manifest la seva poca qualitat democràtica. Així de rotund. 

Li preocupa que el malestar social l'estigui aprofitant el corrent més reaccionari i excloent de l'independentisme?

Si l'extrema dreta està creixent, és justament per les limitacions democràtiques que patim

Nosaltres ens adrecem al conjunt de la població amb l'ànim de representar un independentisme que aspira a una democràcia socialment més avançada. I els nostres marcs tothom els coneix; no són altres que el respecte pels drets individuals i col·lectius, i això inclou el dret a l'autodeterminació. De fet, si l'extrema dreta està creixent, és justament per les limitacions democràtiques que patim. No sols a escala global; també com a resultes de pertànyer a un estat que ens empobreix i altres qüestions que, tard o d'hora, caldrà abordar.

A quines es refereix?

Hem de debatre entorn el sistema de representació que tenim, la relació que el polític estableix amb els seus votants o com la política ha esdevingut, per determinades persones, un modus vivendi en lloc d'una activitat orientada al servei públic. Cal una profunda regeneració perquè la gent se senti concernida dels afers que es debaten i tingui mecanismes d'intervenció.

Aquesta regeneració també ha de portar nous lideratges?

Són necessàries cares noves, tant en el terreny politico-institucional com en el front civil

Són necessàries cares noves, tant en el terreny politico-institucional com en el front civil, on nosaltres aspirem a aportar-ne. No necessàriament gent famosa; creiem més en persones a qui la població apreciï per la seva honestedat i compromís militant. Però això exigeix temps. En tot cas, constato que reneix un país que no pensa acceptar passivament la reculada a la qual hem estat abocats els darrers anys. Hem d'enfortir-nos, teixir més complicitats, incorporar la població immigrada en aquest projecte de futur i, si aquesta onada va in crescendo, donar l'empenta definitiva per assolir la independència.