'Cas HPO d'Alacant': el turbulent recorregut d'un expedient que va acabar repartint pisos protegits a càrrecs del PP

La magistrada Amparo Rubio, que investiga el caso Les Naus o caso HPO d'Alacant, sobre les irregularitats en l'adjudicació d'habitatges de protecció oficial de l'Ajuntament d'Alacant, avança en la instrucció amb el focus posat en l'expedient d'alienació de la parcel·la pública sobre la qual s'han alçat 140 habitatges prop de la Platja de Sant Joan.

Vol conèixer al detall tot el recorregut de la licitació pública, que va durar sis anys, fins a adjudicar-se el concurs al març de 2022, a una cooperativa constituïda al juliol de 2018. De fet, ha demanat més documentació al consistori alacantí, governat per Luis Barcala, del Partit Popular, sobre els dos expedients relatius al procediment d'alienació de la parcel·la i tots els antecedents a partir del 2016, segons consta en el sumari al qual ha tingut accés Público.

La causa, oberta després d'esclatar l'escàndol al gener d'aquest any, en descobrir-se que entre els adjudicataris dels habitatges protegits estava la pròpia regidora d'Urbanisme, entre altres membres del consistori, investiga presumptes delictes de prevaricació, informació privilegiada, negociacions prohibides a funcionaris, frau a l'Administració i frau de llei.

Són 15 els investigats, de moment, entre els quals figuren la ja exregidora d'Habitatge, Rocío Gómez, el sogre de la qual també va resultar agraciat; María Pérez-Hickman, que va dimitir com a directora general d'Organizació Interna però que encara ocupa el càrrec de cap de Contractació de l'Ajuntament; si escau, són dos dels seus fills i un nebot els que han aconseguit pis en la promoció; i el funcionari de la Generalitat que va visar les sol·licituds, Roberto Palencia, inclosa la de la seva esposa. També està investigat l'arquitecte d'Urbanisme Francisco Nieto, i Francisco Ordiñana, administrador de l'empresa gestora de la cooperativa, Fraorgi.

Aquesta polèmica promoció compta amb 140 habitatges, en una zona privilegiada d'Alacant, al costat de la platja, amb 100 metres quadrats cadascun, plaça d'aparcament, club social, piscina i equipaments esportius. Els preus dels pisos no han superat els 230.000 euros, molt per sota del preu de mercat.

Un expedient reactivat pel PP

L'origen és el maig de 2016. Governava aleshores a Alacant la coalició entre el PSPV-PSOE, Guanyar i Compromís, amb Gabriel Echávarri a l'alcaldia. La decisió d'alienar una parcel·la de 8.618 metres quadrats a l'avinguda de l'Historiador Vicente Ramos, pertanyent al Patrimoni Municipal del Sòl tenia un objectiu clar: posar al mercat habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública, ja que des de feia uns 12 anys no sortia habitatge públic a la ciutat. L'erari estava sota mínims per la sentència del Suprem que va ordenar a l'Ajuntament a pagar 18,4 milions d'euros a la immobiliària Hansa, per una mala gestió de l'anterior equip municipal del PP.

El 31 de gener de 2017, la tramitació de l'expedient d'alienació es va paralitzar, davant l'existència de l'informe desfavorable de la Intervenció Municipal, pel fet que no quedava constància de la destinació del producte de l'alienació, un requisit formal que obliga que conste la fi social on repercutirà el benefici de l'operació. Per al consistori, l'alienació no tenia la finalitat d'obtenció d'ingressos, sinó que l'objectiu era que la promotora adjudicatària construís pisos socials o protegits en una parcel·la pública que sortia a concurs per 5,5 milions d'euros.

El mes d'abril de 2018, coincidint amb l'arribada a l'alcaldia de l'equip de Barcala, s'impulsa de nou l'expedient. En un informe signat per l'avui investigada María Pérez-Hickman, al capdavant de Contractació de l'Ajuntament, es reflota l'expedient, esmenant el defecte anterior i aportant algunes modificacions respecte a l'anterior plec. Per exemple, s'introdueix l'obligació de construir un club social per als propietaris; i s'especifica que davant d'un desempat tindrà preferència la promotora que primer presenti l'oferta.

Una clàusula polèmica

El 5 de setembre de 2018, a les 10.17 hores, l'Ajuntament publicava la convocatòria i l'endemà, a les 12.52, la primera promotora presentava el seu projecte, Les Naus Cooperativa de Viviendas. Aquesta cooperativa s'havia constituït al juliol de 2018, és a dir, dos mesos abans.

En aquest sentit, la jutgessa vol saber si hi va haver informació privilegiada, i en tot cas, ha preguntat als administradors de les altres quatre promotores que es van presentar a la licitació si és habitual que es presentin projectes a les 24 hores de sortir un concurs. La resposta ha estat negativa, tenint en compte que cal comptar amb uns avals bancaris previs que no s'aconsegueixen en aquestes escasses hores de marge.

La Junta de Govern, responsable de resoldre el concurs, va obrir el primer sobre amb la identitat de les promotores, el 16 d'octubre, donant constància que la primera oferta era la de Les Naus. A continuació l'Associació de Promotores Immobiliàries de la Provincia d'Alacant (PROVIA) i la mercantil Block Arquitectura SL van recórrer el plec exigint que s'anul·lés la clàusula sobre la forma de desempatar.

L'Ajuntament va decidir suspendre el procediment fins que es resolguessin els recursos. L'informe del lletrat en cap del consistori va dictaminar que la clàusula del desempat, si bé no era "il·lícita", no era la idònia per garantir la igualtat de condicions en el concurs públic. El consistori va estimar els recursos i va suprimir la citada clàusula, comprometent-se a elaborar un altre plec.

Batalla judicial de les Naus

Davant d'aquell gir de guió, la cooperativa Les Naus va recórrer. La demanda la va enfocar contra el consistori per paralitzar el concurs. La jutgessa del Jutjat del Contenciós-Administratiu 2 d'Alacant va dir que "existint un termini per a presentar la documentació, sembla que no té molt sentit premiar a qui presente abans la documentació quan tan vàlid és presentar la documentació el primer dia com l'últim" i va donar la raó a l'Ajuntament. Però la cooperativa va recórrer la sentència davant el Tribunal Superior de Justicia de València, que li va donar la raó, encara que va considerar que l'Ajuntament havia d'haver optat per un altre criteri en lloc de l'ordre cronològic de les ofertes. L'Alt Tribunal valencià va ordenar al consistori que continués el procediment on l'havia deixat.

Tres de les promotores es van retirar, a la vista del que estava passant. Segons han declarat al jutjat els seus responsables, "veien venir el desenllaç" del concurs, indiquen fonts jurídiques. La Mesa de Contratació, on estava l'avui investigada María Pérez-Hickman, va concedir 100 punts a Les Naus enfront dels 90 de la mercantil rival. No va fer falta utilitzar el polèmic sistema de desempat que, de totes maneres, hagués donat la victòria a la mateixa cooperativa.

Una excepció

Així, el 22 de març de 2022, la Mesa de Contratació va adjudicar el concurs d'alienació a la cooperativa Les Naus, no sense abans advertir d'una irregularitat que de seguida es va esmenar. Segons consta a l'expedient, els mitjans de solvència econòmica que va presentar Les Naus “no coincideixen amb els exigits al Plec”. La Mesa va al·legar que "no obstant això, tractant-se en aquest cas d'una cooperativa creada per desenvolupar aquesta edificació precisament -com passa amb les cooperatives d'habitatges. que es creen amb l'objecte de realitzar una promoció d'habitatges, solent-se dissoldre quan es finalitzen aquestes- no resulta lògic exigir-li uns paràmetres per acreditar la solvència econòmica propis d'una empresa".

A més de tot l'expedient, la jutgessa vol conèixer com s'han visat per part de l'Ajuntament les sol·licituds per fer-se amb un pis protegit, sol·licituds que han fet els propis cooperativistes i ha gestionat aquesta entitat. I aquesta és la segona pota del cas. Els requisits imposats pel consistori per als adjudicataris eren que no superessin els 54.000 euros d'ingressos per unitat familiar i que no tinguessin un altre habitatge en propietat. La magistrada ha demanat tota la documentació a la cooperativa.