Un cas de tortures franquistes a la Via Laietana arriba per primer cop fins a l'ONU

La lluita per intentar acabar amb la impunitat dels crims de la dictadura franquista viu aquest dimarts un pas significatiu, que busca obrir vies que forcin l'Estat a investigar les tortures que s'hi van produir i garanteixin la reparació de les víctimes. Després d'esgotar el seu recorregut a les instàncies judicials de l'Estat, el Centre Irídia presenta aquest dimarts una demanda al Comitè Contra la Tortura de l'ONU pel cas dels germans Maribel i Josep Ferrándiz. Els dos van ser detinguts el 1971, quan tot just tenien 17 anys, i van passar-se 32 dies tancats a la temuda prefectura de la Via Laietana, epicentre de l'horror franquista a la capital catalana, on patirien tortures reiterades.

Serà la primera vegada que un cas concret de tortures en aquest espai arriba a l'organisme internacional. Fa prop de dos anys i mig van interposar una querella contra quatre antics agents de de la Brigada Político-Social de la Policia Nacional per delictes de lesa humanitat mitjançant tortura a la comissaria barcelonina.

L'octubre del 2024, però, l'Audiència de Barcelona va arxivar-la en interpretar que els fets estan coberts per l'amnistia del 1977, malgrat que l'estatal Llei de Memòria Democràtica -aprovada el 2022- estableix el dret a la justícia de les víctimes del cop d'Estat, la guerra i la dictadura, així com l'obligació d'investigar les violacions dels drets humans perpetrades en aquell període.

Segons exposa Irídia, amb la demanda a l'ONU es busca "que es reconeguin les tortures [del franquisme] com a crims contra la humanitat, que es condemni l'Estat per no investigar-les" i, finalment "que s'obri la porta a la veritat, justícia i reparació per a moltes altres víctimes". En una conversa amb Públic, l'advocada d'Irídia que porta el cas, Laura Medina, detalla que "les resolucions de l'ONU no són sentències com a tal que comportin una aplicació directa a l'Estat, però seria una oportunitat que l'ONU digués per primer cop que l'Estat té l'obligació d'investigar les tortures franquistes i reparar les víctimes".

Es busca que es reconeguin les tortures del franquisme com a crims contra la humanitat

Un fet aquest darrer que "a nivell del Dret Internacional dels Drets Humans està més reforçat" després de l'aprovació de l'esmentada Llei de Memòria Democràtica, recalca la lletrada. En aquest sentit, Medina subratlla que, almenys fins el moment, "no s'ha complert el que preveu la llei", sinó que els diversos tribunals que han arxivat les denúncies per tortures a la Via Laietana -com la dels germans Ferrándiz o la de Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme- han "perpetuat la impunitat i no han permès reparar les víctimes". "Volem intentar aconseguir un pronunciament clar i directe que estableixi que l'Estat espanyol incompleix el dret internacional sobre drets humans", rebla l'advocada d'Irídia.

A trucada d'aquest diari, Josep Ferrándiz afegeix que el nou pas també serveix per mostrar "que no hi ha hagut justícia ni reparació de les tortures a l'Estat espanyol, ens han tancat totes les portes basant-se en una amnistia que va ser un engany, perquè es van amnistiar ells". Acudir a la instància internacional és l'última via que els queda per aconseguir aquesta reparació, a banda de la lluita perpetua per "mantenir la flama de la defensa dels drets humans". L'activista deixa clar que "l'objectiu no és tant el nostre cas concret, com el conjunt de les víctimes" i exposa que "una de les coses que podríem aconseguir és que es posi nom i cognoms a tots els torturadors i que se'ls retirin els reconeixements i mèrits que van rebre, ni que sigui a títol pòstum".

Maribel i Josep Ferrándiz van ser detinguts amb 17 anys i van passar-se 32 dies a la Via Laietana, on van ser torturats

Els germans Maribel i Josep Ferrándiz són activistes antifranquistes des de l'adolescència. Van ser detinguts per agents de la Brigada Político-Social quan tenien 17 anys i militaven a la Jove Guàrdia Roja, l'organització política juvenil del Partit del Treball d'Espanya (PTE). Van passar 32 dies a la prefectura de la Policia Nacional de la Via Laietana, on van ser torturats i van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris. Només van sortir-ne per ser enviats un any a la presó.

En una entrevista amb Públic on van relatar la seva experiència, els germans bessons van explicar que ni la tortura ni la repressió franquista van aconseguir doblegar-los. En aquest sentit, van afirmar que cinc dècades més tard mantenen els seus ideals i el seu compromís de lluita per a una societat més justa.

La via del TEDH

La del Comitè Contra la Tortura de l'ONU no és l'única via internacional oberta per Irídia per intentar esberlar la impunitat del franquisme. El setembre de l'any passat van acompanyar Carles Vallejo en la presentació d'una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg (França), per la negativa dels tribunals espanyols a investigar les tortures que va patir també a la Via Laietana el 1970 i el 1971.  

La querella de Vallejo pel que va viure a la prefectura data de novembre del 2022 i va tenir el suport també d'Òmnium Cultural i una desena d'entitats més. Sindicalista i activista antifranquista, va ser detingut per primera vegada el 1970, quan feia un any que treballava a la Seat. El van detenir justament quan sortia de casa per anar a la feina i el van acusar de propaganda i agitació il·legal per la seva activitat a les CCOO clandestines, i ja en el trasllat en cotxe fins a la prefectura de Via Laietana va rebre cops i vexacions. Un cop a la comissaria la detenció s'allargaria 20 dies, en els quals les pallisses i la tortura serien una constant.

Carles Vallejo va estar tancat 20 dies a la comissaria de Via Laietana el 1970

En el seu cas, l'Audiència de Barcelona va decidir l'arxivament de la querella el febrer del 2025, malgrat que prèviament la Fiscalia s'havia pronunciat per primera vegada a favor de la seva tramitació, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica. El TEDH encara no s'ha pronunciat sobre aquest cas, però l'esperança de Vallejo i Irídia és que "obri d'una vegada per totes la porta a la investigació judicial dels crims de la dictadura i obligui l'estat espanyol a complir amb els estàndards internacionals en matèria de drets humans".

L'argumentari dels tribunals estatals

A grans trets, les diverses instàncies judicials espanyoles recorren a tres arguments per desestimar les investigacions sobre les denúncies per tortures durant el franquisme, basant-se fonamentalment en una sentència del 2012 del Tribunal Suprem: la vigència de la llei d'amnistia del 1977; no considerar les tortures policials durant el franquisme com un crim de lesa humanitat, de manera que ja haurien prescrit; i el principi de legalitat que impediria fer retroactives lleis penals més restrictives.

Laura Medina contraresta aquest argumentari dient que si bé durant el franquisme no hi havia a Espanya una llei expressa que previngués, prohibís i castigués les tortures policials, a la mateixa època sí que ho feia el dret internacional i, per tant, seria possible investigar-les. De fet, recorda que la Llei de memòria democràtica "obliga a interpretar totes les lleis espanyoles, inclosa la de l'amnistia del 1977, d'acord a la legislació internacional sobre drets humans". Així mateix, subratlla que malgrat els culpables directes estiguin morts, la justícia podria investigar els fets, que les víctimes i testimonis directes declarin als jutjats i que s'inspeccionin els arxius policials i judicials, unes accions que podrien donar resposta al "dret a la veritat i a la reparació" de les víctimes que fixa la Llei de memòria.

Laura Medina (Irídia): "La Llei de memòria obliga a interpretar totes les lleis espanyoles d'acord a la legislació internacional sobre drets humans"

A l'espera que es pronunciïn el TEDH i el Comitè Contra la Tortura de l'ONU, la impunitat dels crims franquistes es perpetua. La setmana passada, de fet, la Fiscalia de Barcelona va atorgar a l'activista independentista Blanca Serra la condició de "víctima del franquisme", després de certificar les tortures que, juntament la seva germana Eva -morta el 2018-, va patir a la Via Laietana el febrer del 1977. Ara bé, el Ministeri Públic també ha demanat l'arxivament de la denúncia de Serra per falta d'autor conegut de les tortures, una petició que segons l'activista, Irídia i Òmnium "consolida la impunitat dels crims del franquisme".

Si les vies internacionals no fructifiquen, Medina apunta que "quedaria seguir insistint i incidint a nivell intern, perquè el Govern espanyol i el Congrés puguin revisar la normativa", a banda de fer passos significatius cap a la seva reparació, com seria la transformació de la comissaria de Via Laietana "en un espai de memòria, sense presència policial". Sobre això, Josep Ferrándiz afegeix que un edifici d'aquest tipus "ajudaria a donar conèixer als joves que representa viure en un Estat feixista i que hi passava, el que també serviria perquè tinguin un major coneixement sobre que significa donar suport a partits d'extrema dreta".