El cas Roger Español, nou anys després: arrenca l'únic judici contra policies per les càrregues de l'1-O

Roger Español s'ha convertit en el màxim exponent de la repressió contra l'independentisme durant el referèndum de l'1-O i de la impunitat policial. A quarts d'onze del matí d'aquell 1 d'octubre del 2017, quan es trobava al carrer al costat de l'escola Ramon Llull, va rebre l'impacte d'una bala de goma disparada per un agent de la policia nacional i va perdre la visió de l'ull dret. Han passat pràcticament nou anys d'aquell dia, que va marcar un abans i un després en la política catalana i en la vida d'aquest activista independentista.

Després d'un llarg periple judicial, aquest dimecres el cas Roger Español arriba a judici. L'escopeter, un inspector i dos subinspectors de la Policia Nacional s'asseuran al banc dels acusats. Español -representat per l'advocat Benet Salellas- exerceix l'acusació particular com a víctima del delicte, amb la coordinació jurídica d'Irídia, i hi ha tres acusacions populars: Irídia, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. Reclamen per a cada processat 13 anys de presó i inhabilitació. 

Els quatre agents de Policia Nacional acusats ho estan per un delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan principal i per un delicte de tortura. El ministeri fiscal, en canvi, considera que els fets no constitueixen delicte per l'eximent de "compliment d'un deure". La instrucció ha permès acreditar indiciàriament que l'agent va disparar fins a tres vegades, i que el tret que va causar l'amputació de l'ull es va efectuar a una distància de 14,12 metres, totalment contrària al reglament.  

Els jutges de l'Audència de Barcelona han de determinar si consideren proporcionada l'actuació policial i si estava justificat el tret de bales de goma, una arma prohibida pel Parlament de Catalunya per als Mossos des de 2014 però que la Policia va utilitzar durant la celebració del referèndum de l'1-O a Catalunya. 

Per Irídia, l'actuació policial contra Español "es va efectuar com a represàlia per participar" en l'1-O. En una conversa amb Públic, Ton Mansilla, advocat d'Irídia en la causa, explica que una de les principals dificultats del procediment ha estat l'anàlisi de les imatges enregistrades durant les càrregues i la identificació de l'escopeter que va disparar contra Español. Segons el lletrat, aquesta tasca ha requerit una "feina incansable" durant tota la instrucció i ha permès arribar al judici amb l'autoria del tret "clarament identificada".

Això fa que el debat judicial no se centri tant en qui va disparar, sinó en si l'actuació policial va ser legítima i proporcional. "La qüestió principal és determinar si l'ús de bales de goma en aquell context estava justificat i s'ajustava a les directrius internes de la policia o si, per contra, va ser desproporcionada i totalment antirreglamentària", explica Mansilla.

En aquest sentit, Mansilla considera que hi ha "elements més que suficients" per acreditar que l'escopeter "tenia plena consciència del que estava fent i plena intenció de lesionar-lo". Segons explica, l'agent va arribar a disparar fins a tres vegades contra Español, un element que considera rellevant per sostenir aquesta tesi.

Més enllà del resultat de la sentència, des d'Irídia consideren que el mateix fet que el cas hagi arribat a judici constitueix una forma de reparació per a la víctima. En aquest sentit, Mansilla destaca la importància que els agents acusats s'asseguin davant d'un tribunal i que Español pugui ser escoltat "en qualitat de víctima d'aquests fets". També espera que el procés serveixi per fer justícia a la resta de persones afectades per la violència policial durant l'1-O.

Una missió internacional

Per fer costat a Español, més d'un centenar d'entitats i cinquanta personalitats del món de la cultura van impulsar una campanya de suport Stop Bales de Goma que culminarà amb una gran manifestació el primer d'octubre i un concert solidari l'endemà a la Sala Paral·lel de Barcelona. La campanya també recull donatius per a ajudar a pagar les despeses judicials que ha tingut el procediment, i que calculen que superen els 100.000 euros. 

El suport també és internacional. Sis organitzacions de drets humans i contra la tortura seguiran el judici en el marc d'una missió internacional de drets humans i contra la tortura. Són Amnistia Internacional; l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), que aplega més de 200 organitzacions de 90 països; la Xarxa Internacional d'Organitzacions de Llibertats Civils (INCLO), formada per una setzena d'organitzacions d'arreu del món expertes en drets de manifestació i en l'ús de la força i d'armes menys letals; REDRESS, especialitzada en tortura, accés a la justícia i drets de les víctimes; ICHRP–Espanya, amb expertesa en estàndards i mecanismes internacionals de drets humans i protecció de l'espai cívic; i DqD (Defender a quien Defiende).

Els observadors internacionals centraran l'atenció en si el procés ofereix les garanties pròpies d'un judici just, en la valoració de la prova sobre l'ús de la força, en els estàndards internacionals aplicables a les armes menys letals, en la rendició de comptes davant al·legacions de tortura o en la responsabilitat de comandament.  

Sense amnistia per als quatre policies

Roger Español va ser una de les 1.066 persones ferides que es van registrar aquell dia ara fa nou anys, segons dades del Departament de Salut. Ara bé, aquest és l'únic cas derivat de la repressió policial d'aquella jornada que ha arribat a judici. La resta han estat arxivats per la justícia o amnistiats. De fet, els quatre agents que seran jutjats aquesta setmana són els únics que encara no han estat amnistiats. 

Segons un balanç del maig passat d'Alerta Solidària, dos anys després d'aprovar-se la llei d'amnistia, l'han rebut 181 manifestants i activistes i 64 polítics, càrrecs públics o empresaris. Des d'aleshores, hi ha hagut una vintena d'amnistiats més, la majoria condemnats o encausats per malversació o terrorisme. A l'espera d'aplicar-se a figures com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, els altres grans beneficiats de l'amnistia han estat els policies que van actuar durant el Procés. 

L'aplicació de l'amnistia als policies és pràcticament total: a 158 se'ls ha atorgat (89 policies nacionals, 62 guàrdies civils i 7 mossos), no hi ha cap cas pendent i només a quatre se'ls ha denegat, que són els policies nacionals acusats haver buidat un ull a Roger Español l'1-O. El tribunal ho va rebutjar en considerar que existeixen indicis suficients de criminalitat i que la pèrdua d'un òrgan o d'un sentit figura entre les excepcions previstes per la norma.

Cal recordar que Roger Español també va arribar a estar processat per atemptat contra agents de l'autoritat pel llançament d'una tanca metàl·lica contra la línia policial el mateix dia que va rebre l'impacte de la bola de foam. Tanmateix, l'Audiència de Barcelona va arxivar la causa contra ell en aplicar-li la llei d'amnistia.

Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i el col·lectiu Irídia han recorregut davant del Tribunal Suprem l'amnistia a 46 policies que, a parer seu, van actuar "amb una clara intencionalitat d'humiliar i castigar els ciutadans que lliurement i democràticament volien exercir els seus drets". 

El cas de Roger Español s'ha convertit en el principal símbol de la violència policial de l'1-O i en l'únic procediment judicial que ha arribat a judici contra agents de la Policia Nacional per les càrregues durant el referèndum. Nou anys després dels fets, el cas arriba finalment als tribunals, amb la incògnita de si els agents acabaran responent penalment per la seva actuació i de si la justícia determinarà responsabilitats per les lesions que Español va patir durant aquella jornada.