Bolaños va traslladar al CGPJ la sospita que Peinado va proposar imputar-lo en represàlia per haver denunciat el jutge

De les sis investigacions que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) tenia obertes contra el jutge Juan Carlos Peinado, només va acordar remetre, per majoria però sense unanimitat, dues al Tribunal Superior de Justicia de Madrid i va arxivar les altres quatre diligències informatives, entre elles l'originada per la denúncia del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.

La Comissió Permanent va veure indicis que el magistrat va poder cometre dues faltes lleus per suggerir que els escortes oficials de la dona del president del govern espanyol podrien ajudar-la a fugir del país i per un retard injustificat (des de juny de 2024 fins a gener de 2026) en la tramitació d'un procediment instruït pel jutge, diferent al cas Begoña Gómez. En tot cas, la multa màxima prevista en la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per a les faltes lleus és de 500 euros.

No obstant, l'òrgan de govern dels jutges va tancar la porta a expedientar el magistrat per quatre denúncies més. La primera d'elles es va obrir arran de successives queixes presentades per Félix Bolaños davant l'actuació del magistrat abans, durant i després de la seva declaració com a testimoni en el cas de la dona del president del Govern espanyol.

Fins a cinc cartes va remetre el ministre a la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, des del 4 de juny de 2025 fins a l'1 d'abril de 2026. Público ha tingut accés als escrits de queixa enviats pel ministre, avançats per El País, i en ells destaca la sospita que Peinado va poder plantejar la seva imputació davant el Tribunal Suprem -va ser rebutjada- arran de la primera queixa presentada pel ministre contra el jutge.

En una missiva del 29 de juliol de 2025, Bolaños recorda que va presentar el seu primer escrit al CGPJ denunciant "irregularitats i infraccions" de l'instructor del cas Begoña Gómez el 4 de juny de 2025. El 24 d'aquest mateix mes, Peinado va proposar al Supremo la imputació del ministre per la contractació de Cristina Álvarez, la secretària de l'esposa de Pedro Sánchez, en apreciar indicis de malversació i fals testimoni.

"Atès que el meu escrit se li va haver de notificar a l'instructor, seria molt rellevant conèixer la data exacta en què això es va produir. Si se li va comunicar entre el 4 i el 24 de juny, seria versemblant pensar que Exposició Raonada podria ser conseqüència de la carta que vaig remetre al CGPJ advertint de les seves múltiples irregularitats en la meva declaració com a testimoni el 16 d'abril. Per això, prego al CGPJ que comprovi la data en què li va notificar el meu escrit a l'instructor, m'ho comuniqui, i tregui les conclusions que procedeixin en Dret", sosté el ministre.

Altres imputacions exprés

Cal recordar que des que el ministre va declarar com a testimoni, el 16 d'abril d'aquest any, fins que Peinado va plantejar la seva imputació van transcórrer més de dos mesos. Aquest termini contrasta amb altres decisions similars adoptades pel mateix jutge en el marc d'aquest procés, també polèmiques: Juan Carlos Barrabés, Cristina Álvarez, Joaquín Goyache i Juan José Güemes van canviar la seva condició a investigats després de declarar com a testimonis.

Aquesta qüestió no és intranscendent, i així ho van criticar tots ells a través de diferents escrits, ja que la condició de testimoni exigeix declarar sota jurament o promesa de dir veritat, mentre que un investigat pot acollir-se al seu dret a no declarar o fins i tot a mentir per protegir el dret de defensa.

En el cas de l'empresari Juan Carlos Barrabés, a qui l'Audiència Provincial de Madrid va treure finalment de la causa en estar investigat en una altra peça sobre l'adjudicació pública rebuda, va ser imputat tot just quatre dies després de declarar com a testimoni.

Cristina Álvarez, que s'asseurà a la banqueta al costat de la dona del president del Govern espanyol per un presumpte delicte de malversació de cabals públics, va declarar com a testimoni el 20 de desembre de 2024 i un mes i mig després, el 4 de febrer, va passar a ser una altra investigada més.

Pel que fa a Joaquín Goyache, rector de la Universitat Complutense de Madrid, el jutge va decidir imputar-lo 17 dies després que prestés declaració com a testimoni. Però, sens dubte, el cas més paradigmàtic va ser el de Juan José Güemes, exconseller madrileny i directiu de l'Institut d'Empresa (IE). El jutge va interrompre la seva declaració com a testimoni per canviar la seva condició a imputat a l'apreciar contradiccions amb un altre testimoni. Tots dos, juntament amb el delegat del Govern a Madrid, Francisco Martín, van ser també trets del procés per ordre de l'Audiència de Madrid.

Altres queixes

En la mateixa queixa del 29 de juliol, el ministre va retreure també el contingut de l'exposició raonada al Suprem. I és que, en el seu acte, el magistrat no només va cometre el gran lapsus de donar per morta la mateixa Begoña Gómez en afirmar que Bolaños i Cristina Álvarez es van veure "al tanatori per la mort de la senyora Gómez", sinó que també va incórrer en diverses irregularitats processals "amb el clar objectiu d'afectar" la seva reputació, com el fet que l'instructor es referís sistemàticament a aquest com a "investigat".

Així mateix, en la primera denúncia remesa a Perelló al juny de 2024, Bolaños va posar de manifest diverses fites que van envoltar la seva declaració com a testimoni a l'abril. Per començar, la mera citació: "En condicions normals, la meva declaració com a testimoni davant el Jutjat d'Instrucció número 41 de Madrid no hauria d'haver-se produït mai o, de celebrar-se, hauria d'haver durat uns minuts, ja que ni coneixia a Cristina Álvarez (persona sobre la qual va versar la meva declaració) quan la hi va contractar, ni la vaig nomenar jo, ni mai vaig ser el seu cap".

També, durant la pràctica de la diligència, "se'm van dirigir expressions de desconsideració, en to contínuament esquerp, i es van dur a terme actuacions absolutament anòmales", com va ser el fet d'advertir-li des de l'inici de la declaració "que en qualsevol moment de la mateixa podria canviar la seva condició". Aquesta afirmació, a més de resultar "exclusivament intimidatòria en un moment tan inicial de la testifical, és del tot improcedent, ja que el jutge d'instrucció no tenia capacitat per canviar la meva condició a l'empara de l'art. 102.1 CE", subratlla l'escrit.

En la seva última denúncia, Bolaños va criticar la demora "injustificada" –en aquell moment, de deu mesos– en la tramitació de les diligències informatives obertes en el si del CGPJ. Davant la jubilació prevista de Peinado, al setembre, el ministre va avisar que "podria arribar a un punt" en què la seva eventual responsabilitat disciplinària "quedés impune i no tingués cap efecte".

"Aquest fet seria senzillament incomprensible per al conjunt de la ciutadania i danyaria el bon nom del Consell General del Poder Judicial i de la Justícia en general", va advertir llavors el ministre. Aquest expedient, que va acumular fins a cinc escrits, es va tancar el mes de juliol passat (més d'un any després de la primera queixa) juntament amb la carpetada definitiva de la majoria de diligències obertes contra Peinado.