Bloquejar per guanyar: la dreta del CGPJ repeteix la seva estratègia en la renovació de la Sala del Suprem que jutja els aforats

Van ser 14 candidats, cinc dones i nou homes -un parell d'ells, de marcat perfil progressista-, els que van comparèixer, fa set mesos, davant la Comissió de Qualificació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com a candidats a la plaça de magistrat pel torn de jurista de reconeguda competència per a la Sala Segona del Tribunal Suprem, sense que s'hagi resolt encara la convocatòria.

La vacant la va deixar Miguel Colmenero quan es va jubilar a l'abril del 2023. En aquells dies, el CGPJ estava en funcions i no podia realitzar nomenaments, i quan per fi es va renovar l'òrgan de govern dels jutges, la vacant de Colmenero va quedar entre les últimes prioritats del nou Consell, centrat a cobrir el centenar de vacants en la resta del Tribunal Suprem, sobretot a la Sala Tercera (del Contenciós-Administratiu) i la Quarta (del Social).

En aquella tasca ja es va veure que l'equilibri entre conservadors i progressistes en el nou CGPJ, amb deu vocals cada bloc, no significava exactament un repartiment equitatiu en els nomenaments de la cúpula judicial. De les quatre presidències de les cinc Salas del Suprem que van haver de renovar-se, només va aconseguir imposar-se una candidata progressista, Concepción Ureste, a la Sala social; la resta va anar a parar a magistrats conservadors.

La joia de la corona

La Sala Segona o Sala del Penal és la joia de la corona del Tribunal Suprem, encarregada d'investigar i jutjar a les autoritats de l'Estat, com, per exemple, ministres, diputats i senadors. Va ser el cas de l'exfiscal general de l'Estat Álvaro García Ortiz i de l'exdiputat José Luis Ábalos, per ser aquest aforat en el seu moment. Està formada per 14 magistrats més el president. Actualment només hi ha tres dones.

I a més una d'elles, Susana Polo, té la condició d'adscrita, des de 2018, a la Sala Segona, sense que se li hagi consolidat fins ara la plaça com a titular.

Candidata progressista vetada

Per cobrir la vacant de Colmenero, el bloc progressista té clar que ha de ser una dona progressista, de cara a pal·liar la infrarepresentació de dones en llocs clau de la cúpula judicial i equilibrar la sensibilitat ideològica majoritària. La candidata més ben posicionada dels progressistes era Silvina Bacigalupo, catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Madrid, que s'ha trobat amb la fèrria oposició a la seva candidatura per part dels vocals proposats pel PP.

Bacigalupo, filla d'un antic magistrat de la Sala Segona del Suprem, és rebutjada pels conservadors per haver format part del comitè de savis que va assessorar Pedro Sánchez per a les eleccions del 2015; però també perquè és cunyada de l'exvicepresidenta Teresa Ribera. Fonts del sector progressista indiquen a Público que tenen altres candidates, a més de Bacigalupo.

Renovació en bloc

El bloc conservador s'obstina a no cobrir aquesta vacant de magistrat pel torn de juristes de reconeguda competència fins que es produeixin les tres pròximes jubilacions a la Sala Segona i negociar llavors un repartiment en bloc amb els progressistes, una estratègia que aquests coneixen bé i en la qual sempre perden. Perquè encara que tots dos blocs han d'arribar a pactes, ja que aquests nomenaments requereixen 13 vots per tirar endavant, l'estratègia de desgast i oposició del bloc conservador acaba per donar els fruits desitjats: obtenir avantatge per aconseguir que surtin els seus candidats.

Així ho expliquen fonts del bloc progressista a aquest diari, que indiquen que els conservadors s'han arribat a aixecar de la taula per seguir amb el veto de la candidatura de Silvina Bacigalupo en les dues úniques vegades que s'ha tractat el tema.

Aquestes fonts del CGPJ expliquen que el bloc de la dreta espera que es jubili, el proper mes de setembre, el magistrat Juan Ramón Berdugo per iniciar les negociacions de cara a una renovació en bloc, de quatre places vacants. Aquest mes de juliol s'han jubilat forçosament Ángel Hurtado i Andrés Palomo, en complir els 72 anys.

Estratègia recurrent

L'estratègia del bloqueig ha donat bons fruits al bloc conservador en el passat fins al punt que les dues candidates progressistes a presidir les Sales Segona i Tercera, al juliol de 2025, van retirar les seves candidatures davant el veto persistent dels conservadors. Les magistrades Ana Ferrer (Sala Segona) i Pilar Teso (Sala Tercera) eren les candidates del bloc progressista i finalment es van imposar Andrés Martínez Arrieta i Pablo Lucas en les presidències de la Sala del Penal i la del Contenciós-Administratiu, respectivament. Per cert, aquest últim es jubila el pròxim 13 de juliol.

En la pròpia elecció de l'actual presidenta del Suprem i del CGPJ, el setembre del 2024, les forces progressistes van comprar el discurs dels conservadors quan van proposar el nom d'Isabel Perelló per competir contra la candidata natural del bloc progressista, Ana Ferrer.

Sis vocals nomenats pel PSOE van recolzar el nom proposat a última hora pels conservadors, que defensaven que el perfil de Perelló era el d'una progressista de consens. Així, aquesta va obtenir 16 vots enfront dels quatre que li va donar la resta del bloc del PSOE i Sumar a la candidatura d'Ana Ferrer.

Un vot -el que van donar a Perelló- que porten clavat alguns dels vocals progressistes, que avui saben que la presidenta del CGPJ s'alinea amb el bloc conservador la majoria de les vegades i que l'ambient que es respira al Consell no és l'idoni per arribar a acords.