L'avançament electoral apressa el Suprem a concretar quants nacionalitzats per la 'llei de néts' podran votar

L'avançament de les eleccions generals estreny el marge als espanyols als quals el Tribunal Suprem va suspendre el vot. I és que, la decisió d'anticipar la cita amb les urnes, anunciada aquest dilluns pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enxampat amb el peu canviat a la secció quarta de la Sala Tercera, que encara té pendent resoldre sobre el fons d'una qüestió de gran calat.

A mitjans de setembre, la sala va acordar paralitzar de manera cautelar la inscripció al cens electoral d'espanyols residents a l'estranger (CERA) com a conseqüència de la llei de néts i una instrucció posterior, que s'aplica als fills i néts dels espanyols exiliats pel franquisme.

La Sala de lo Contenciós-Administratiu de l'alt tribunal, tal com havien sol·licitat Iustitia Europa i Vox va suspendre els efectes electorals de la inscripció al CERA per als successius processos electorals fins que resolgui el fons de l'assumpte, excepte aquells casos que acreditin que són descendents de represaliats com diu la norma.

Precisament, els magistrats van començar aquest dilluns la deliberació sobre el recurs de reposició interposat pel Govern espanyol contra la suspensió cautelar, una data assenyalada des de dijous passat després de la presentació d'al·legacions contra aquest recurs. És a dir, el Suprem encara no ha entrat en la fase d'estudi sobre el fons de la qüestió.

La convocatòria electoral suposa una volta de rosca més a l'embolic que va generar la polèmica decisió de l'Alt Tribunal, tal com confirmen diferents fonts jurídiques. I és que la publicació del decret sobre la dissolució de les Corts i la convocatòria electoral activarà els terminis del procés electoral, regulat per la coneguda LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General).

D'acord amb el que recull l'article 39 de la norma, aquests terminis xoquen amb la decisió del Suprem de suspendre les inscripcions, ja que el cens electoral vigent per a les generals del proper 29 de novembre serà el tancat el passat 1 d'agost, una data anterior a la decisió de l'Alt Tribunal (10 de setembre).

"Per a cada elecció el Cens Electoral vigent serà el tancat el dia primer del segon mes anterior a la convocatòria", diu el primer punt d'aquest precepte. Aquest el componen tant el cens electoral d'espanyols residents a Espanya (CER) com el CERA.

"La qüestió és jurídicament complexa", sosté Carlos Amoedo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universidade da Coruña (UDC). Aquest jurista considera que el Suprem ha d'aclarir si la cautelar adoptada té els efectes retroactius per modificar el que diu la LOREG.

Quan es va anunciar l'avançament electoral, Iustitia Europa va demanar al Suprem que acordi de forma urgent "les actuacions d'execució i concreció que resultin necessàries" per "garantir" que la suspensió cautelar del vot de nacionalitzats d'acord amb la norma memorialista s'apliqui en les eleccions del 29 de novembre. Vox també ha fet el mateix.

Des de la Junta Electoral Central (JEC), que va adoptar dividida l'ordre del Suprem d'encarregar informes a l'Oficina del Cens Electoral i als registres consulars, adverteixen també d'aquesta qüestió i confien que el Suprem es pronunciï aviat. "Han d'arreglar tots els serrells que van deixar pendents. Que no són pocs", reblen fonts d'aquest òrgan administratiu.

Dicifultat per quantificar els afectats

El principal d'aquests "serrells" és concretar a quantes persones afecta la decisió del Suprem. Cal subratllar que l'Alt Tribunal va justificar la suspensió del dret al vot perquè l'"increment extraordinari" del cens és un "perill".

Els magistrats van assenyalar que el cens de residents a l'exterior s'ha incrementat en 408.262 electors des de les últimes eleccions generals de 2023 fins al passat 1 de juliol, una xifra que va aportar en el seu recurs Iustitua Europa. D'aquesta manera, van entendre que aquest "increment extraordinari" en el nombre d'electors inscrits al CERA i la circumstància que tal nombre està "en constant augment", genera "un perill fundat, real i seriós" de cara a poder afectar a l'objectivitat i transparència del procés electoral.

En el seu recurs de reposició, el Govern espanyol va al·legar que les xifres de les quals parteix la interlocutòria "no són correctes" i les rebaixa notablement. "Com s'acredita amb el Certificat de la Directora General d'Espanyols a Exterior i d'Assumptes Consulars, els espanyols que han adquirit la nacionalitat espanyola a l'empara de l'esmentat precepte i resultat inscrits són, a 31 d'agost del 2026, un total de 168.896".

Aplicant aquesta xifra a la participació històrica del vot exterior –8,36% a les eleccions generals i 3,67% a les del parlament europeu–, “la ponderació estadística del vot possible seria de 14.120 persones”. Projectant els 24,68 milions de vots emesos el 2023 sobre les 168.896 inscripcions resultants gràcies a la instrucció posterior a la llei de néts, "s'obté un percentatge del 0,06% dels vots emesos", de manera que la influència és "ínfima".

A aquesta falta de concreció se suma les principals conclusions de l'informe de la Direcció general d'Assumptes Consulars del passat 18 de setembre de 2026, al que ha tingut accés Público, que va reconèixer la "impossibilitat per determinar a través de les eines informàtiques disponibles la via d'adquisició de la nacionalitat espanyola a l'empara de la Disposició addicional vuitena de la LMD".

Per això, en el seu escrit dirigit al Suprem aquest dilluns, Iustitia Europa va posar sobre la taula la necessitat de "determinar, dins del cens tancat a 1 d'agost de 2026, quines inscripcions es troben subjectes a suspensió d'efectes electorals i quins queden compreses en l'excepció expressament prevista per Auto --aquells casos que acreditin que són descendents de represaliados conforme a la norma--".

Més enllà de les xifres d'afectats, des de la JEC esbossen una altra derivada com a conseqüència de les mesures cautelars. "Una persona que hagi adquirit la nacionalitat espanyola a l'empara de la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022 i resideixi a Espanya conserva íntegrament el seu dret de sufragi per figurar inscrita en el cens d'espanyols residents a Espanya". No obstant això, una altra persona, "amb un idèntic títol de nacionalitat, obtingut per un idèntic procediment, sota idèntics criteris i idèntica data, veu suspesos els seus efectes electorals si resideix a l'estranger", qüestionen aquestes veus.