L'auge d'Aliança Catalana amarga el retorn a Puigdemont

"És Carles Puigdemont qui haurà de dir el que voldrà ser". En públic i en privat, els dirigents de Junts declinen aquesta resposta quan se'ls demana quin serà rol de l'expresident de la Generalitat quan es consumi l'aplicació efectiva de l'amnistia. Impera el secretisme sobre els seus plans de tornada a Catalunya -comptades persones del cercle de confiança coneixen els detalls del retorn- i també es guarda silenci sobre el futur polític de Puigdemont. El partit vol anar a pas a pas. Primer, garanties clares que el seu líder -així com els exconsellers Toni Comín i Lluis Puig- podran trepitjar terres catalanes.

El capítol decisiu per materialitzar totes les garanties es juga aquest dimarts al Tribunal Constitucional (TC). Després del novè aniversari de l'1 d'Octubre -més marcat pel rebuig de Junts als decrets d'habitatge que per l'efemèride del referèndum-, el ple del TC ha de despatxar el recursos d'empara de Jordi Turull i Dolors Bassa, resolució que servirà per a la resta de dirigents sobiranistes. El president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido -que ha elaborat la ponència del cas de Bassa mentre José María Macías refeia la de Turull, que finalment no se sotmetrà a votació-, ja ha fet manifestat que dictarà una sentència "clara, precisa i contundent" sobre l'aplicació de l'amnistia. I també ha detallat que traslladarà el pronunciament "immediatament" al Tribunal Suprem. Fonts de l'alt tribunal havien apuntat aquest setembre que el magistrat Pablo Llarena podria actuar sense esperar a la resolució del recurso de Puigdemont -amb la primera decisió del TC de dimarts-, pero no hi ha garanties sobre el dictamen final del Suprem ni del seu calendari. Una decisió que ara es barreja amb la convocatòria d'elecciones espanyoles per al 29 de novembre.

L'aplicació efectiva de l'amnistia entra a la recta final, però té un regust agredolç per a Junts. El retorn de Puigdemont, que ha de servir per greixar moltes de les decisions que el partit ha mantingut en pausa en els darrers temps, arriba en ple auge demoscòpic d'Aliança Catalana. Ho certifica l'última enquesta de La Vanguardia, que situa la formació de Sílvia Orriols com a segona força parlamentària empatada amb el PSC (30 escons) en unes eventuals eleccions catalanes, mentre dibuixa un Junts en caiguda lliure (16 escons i cinquena força, per darrere de Vox). A les files postconvergents es llegeix l'arribada de l'expresident a Catalunya com un estímul per sacsejar les aspiracions del partit. "Ja no jugarem amb una mà lligada a l'esquena", acostuma a dir Jordi Turull, secretari general. Però el vigor electoral d'Orriols -Aliança no ha fet cap enquesta interna i es fia de les que fan els mitjans- ja ha fet aflorar els nervis a la formació.

Dilema al Parlament... i campanya electoral

Tot i no haver revelat els plans del retorn -entre les persones que dissenyen l'operatiu també hi figura qui el va ajudar a fer el cop d'efecte de la visita fugaç del 8 d'agost de 2024-, hi ha dues voluntats que s'han afermat. La primera: Puigdemont pretén recórrer Catalunya després de nou anys a l'exterior per poder "palpar" la realitat d'un país que ha canviat de fesomia, per l'increment de població, i dificultats creixents en habitatge, mobilitat i serveis públics. Així ho va detallar aquest setembre en una entrevista The Sunday Times. I, la segona: el president del Parlament, Josep Rull -integrant del Govern el 2017- ja ha manifestat que el rebrà a la cambra amb honors. El líder de Junts és diputat i es dona per fet que Rull posarà les condicions perquè pronunciï un discurs amb aroma presidencial. 

Però, més enllà dels focus que acapari, el més rellevant en clau parlamentària serà si Puigdemont preveu assumir el rol de cap de l'oposició per confrontar amb Salvador Illa. Fins ara, la funció, que té categoria institucional, ha quedat vacant i Mònica Sales i Salvador Vergés han assumit el lideratge al Parlament. Associada a aquesta decisió hi ha el dilema sobre una eventual candidatura a la presidència de la Generalitat el 2028. Seria el quart intent consecutiu com cap de cartell en unes eleccions catalanes -en les tres anteriors no ha guanyat-, el primer sense haver de fer campanya des de l'estranger. Però l'avançament electoral a Espanya, amb eleccions aquest 29 de novembre, podria fer que el partit tingués la temptació de presentar-lo de candidat al Congrés, ara mateix una incògnita. A la campanya hi apareixerà segur. Ara bé, no totes les veus a l'entorn de Junts atorguen a Puigdemont la fortalesa per contenir la sagnia de vots que pateix el partit. Al seu torn, Aliança menysté l'impacte de l'operació retorn de l'expresident. "[Puigdemont] no serà la solució a tots els problemes electorals de Junts, com creuen els seus militants", insisteix un alt dirigent de la formació d'Orriols consultada per Públic.

La reconstrucció de l'espai conservador 

A Junts, però, intenten evitar la caiguda lliure agrupant forces. La relació entre Puigdemont i Artur Mas s'havia refredat en els últims temps. Però el 10 de setembre, just abans de l'última Diada prèvia a l'aplicació de l'amnistia, els dos líders van difondre la imatge d'una trobada cordial a Waterloo, que servia per interpretar interessos compartits per reagrupar l'espai que ocupava l'antiga Convergència. La fotografia s'afegia a altres moviments de dirigents de l'espai convergent que han tornat a teixir relacions amb Junts i el seu líder. Una és Marta Pascal, que va dirigir el PDECat fins que la se va relació amb l'expresident es va deteriorar, i que ara manté un contacte estret amb la cúpula de Junts. Fins al punt que una persona de la seva confiança, Carles Ribas, serà el número 2 de Junts a Girona en les pròximes municipals. Una recomposició de l'univers del nacionalisme conservador que també ha inclòs acords amb el partit de Germà Gordó -històric de CDC- i nombroses aliances a escala local amb candidatures vinculades al PDECat.

En paral·lel, aquest setembre també s'han articulat nous espais de debat del catalanisme moderat, com el que lidera l'exconsellera del Govern i actual regidora de Junts a Barcelona, Victòria Alsina, al capdavant de la fundació Paral·lel 41. A la seva presentació hi va ser present Jordi Pujol, així com una àmplia representació de noms propis del món convergent, com els exconsellers Felip Puig, Quim Forn, Ramon Tremosa o Josep Maria Argimon.

Més a la dreta per combatre Aliança 

Mentre Junts mira d'acumular suports de forma orgànica pateix fugues en l'electorat. La tendència és clara. Així ho indicava l'enquesta de La Vanguardia -la més crua fins ara, amb la pèrdua de 19 escons- i també baròmetres com el del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que el juliol de 2026 pronosticava que Aliança Catalana podria ser tercera força al Parlament (entre 23 i 25 escons) per davant de Junts (16-18 diputats). Un de cada quatre votants que va votar Puigdemont el 2024 ara optaria per donar suport a Sílvia Orriols. Aquesta hemorràgia és la que es pretén contenir amb el retorn de l'expresident. Al partit aspiren a recuperar la iniciativa del debat públic amb propostes per combatre el malestar social més enllà de la qüestió territorial.

L'immobilisme en la negociació dels decrets d'habitatge i el vot contrari a les mesures, així com el discurs en defensa dels propietaris -en sintonia amb la patronal Foment del Treball i actors del mercat immobiliari- ha falcat la presència de Junts en l'espai ideològic de la dreta. Un pas més després d'endurir el discurs en matèria d'immigració i també de seguretat, i de desplegar una agenda econòmica centrada en les rebaixes fiscals. Alhora, el partit ha fet un viratge en la manera de combatre l'extrema dreta d'arrel independentista. En lloc de defugir-la, plantar-hi "batalla", tal com han plantejat alguns dirigents en públic. De moment, amb resultats dolents. El dilema que la formació haurà d'afrontar després de les municipals serà si evita pactes amb Aliança i defuig els seus vots per conservar alcaldies. Tots les decisions passen per Puigdemont, que compta els dies per poder tornar. Orriols li està amargant una alegria que ha esperat nou anys.