Anna Navarro, l'últim cas que evidencia la progressiva pèrdua de pes dels fitxatges independents a Junts

Anna Navarro, fins ara diputada de Junts al Parlament de Catalunya, va anunciar aquest dimarts que deixava l'escó per motius "personals i professionals". Incorporada com a número 2 de la candidatura de Junts per Barcelona de cara a les eleccions catalanes del 12 de maig del 2024 -tot just per darrere de Carles Puigdemont-, l'antiga empresària tecnològica ha tingut un paper absolutament residual a la cambra legislativa, sense cap pes. Fonamentalment, se la recordarà per haver denunciat que havia tingut més dificultats que un immigrant per ser atesa en un CAP, en una intervenció de marcat caràcter xenòfob.

El de Navarro és només l'últim exemple de fitxatge independent de Junts, és a dir, beneït per Puigdemont, que més d'hora o més tard perd pes i abandona la primera línia política. De fet, a mesura que s'ha consolidat com a estructura política clàssica, els independents han perdut pes a la formació. I avui presenta una realitat molt allunyada a la que tenia a les eleccions del desembre del 2017, quan va concórrer als comicis en coalició amb el PDeCAT i encara no s'havia constituït formalment com a partit.

En aquelles eleccions, la llista de Junts per Catalunya incorporava com a número dos Jordi Sànchez, fins un mes abans president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC); l'exconsellera de Salut i antiga dirigent del PSC Marina Geli, l'exdirigent d'ERC al Camp de Tarragona Eusebi Campdepadrós, l'aleshores escriptora Laura Borràs, la historiadora Aurora Madaula, el periodista i cooperant Francesc de Dalmases, l'antic director de Rac1 Eduard Pujol, l'aleshores editor Quim Torra o l'entrenadora de natació sincronitzada Anna Tarrés, entre molts d'altres. Tots ells sense vincles orgànics amb l'antiga Convergència. Avui quasi tots estan fora de la primera línia política i no són els únics nouvinguts a l'espai de Junts que han seguit el mateix camí. Altres de posteriors, com Jaume Giró o, fins i tot, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas també han desaparegut del panorama del partit o hi han perdut molt de pes.

Els casos més representatius

Segurament els casos de major pes polític siguin els de Quim Torra, Jordi Sànchez, Laura Borràs i Jaume Giró. Torra, antic president d'Òmnium Cultural, va ser escollit per Puigdemont per succeir-lo com a president de la Generalitat després de l'acord de Govern tancat entre Junts i ERC el 2018 i a causa de la impossibilitat física d'assumir el càrrec ell mateix en trobar-se exiliat a Bèlgica. Torra va mantenir-se com a independent i, de fet, mai ha arribat a militar a Junts, i després de ser inhabilitat, el setembre del 2020, per no despenjar una pancarta de suport als presos polítics del Palau de la Generalitat, va apartar-se de la política institucional i ha qüestionat en algunes ocasions el paper de Junts.

La primera consellera de Cultura del Govern de Torra va ser Laura Borràs, que prèviament (2013-2018) havia estat directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Nouvinguda a la política institucional, Borràs va guanyar pes ràpidament dins de Junts i es va convertir en una de les dirigents més properes a Puigdemont. El 2019 passaria a ser escollida diputada al Congrés i dos anys més tard s'imposaria a les primàries de Junts per convertir-se de facto en la presidenciable del partit de cara a les eleccions al Parlament.

Els resultats a les urnes deixarien Junts per darrere de PSC i ERC, però el pacte amb Esquerra -que mesos després donaria la presidència de la Generalitat a Pere Aragonès- va permetre a Borràs convertir-se en presidenta del Parlament. El 2022 també es convertiria en la presidenta de Junts. La condemna a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per suposades irregularitats comeses quan estava al capdavant de l'ILC posaria punt i final a la seva etapa com a diputada i a la tardor del 2024 també deixaria la presidència de Junts. De retorn a la docència universitària la seva figura política es va apagar del tot.

La caiguda de Borràs també va a més la pèrdua de pes dels dirigents que conformaven el seu nucli dur, com ara Francesc de Dalmases i Aurora Madaula, que també s'havien incorporat a Junts com a independents. El primer es manté com a diputat al Parlament -ho és des del 2018-, però sense pes al grup parlamentari, i després d'haver estat més notícies per algunes actuacions polèmiques -com acusacions per assetjament o esbroncades a periodistes- que per la seva activitat legislativa. Madaula, al seu torn, va deixar la cambra el 2024 en quedar-se fora de les llistes de Junts, després de dues legislatures com a diputada, i torna a exercir com a historiadora.

Després de presidir l'ANC, Jordi Sànchez faria el salt a la política de partits de la mà de Puigdemont. Condemnat a nou anys de presó pel Suprem en el judici de l'1-O -sortiria en llibertat el juny del 2021 gràcies a l'indult del Govern espanyol, després de passar-se'n gairebé quatre tancat-, va ser escollit successivament diputat al Parlament i al Congrés, fins que la sentència del Suprem va comportar-li la inhabilitació. El juliol del 2020 va convertir-se en el primer secretari general de Junts, però no repetiria dos anys anys més tard, en un congrés que va entronitzar Laura Borràs. Des d'aleshores, està fora de la política activa.

Jaume Giró va aterrar a la política el maig del 2021, deixant enrere una llarga trajectòria al grup La Caixa, on arribaria a ser el director general de la Fundació. Fitxat per Junts amb l'aval de Puigdemont, es convertiria en el primer conseller d'Economia del Govern de Pere Aragonès. Va haver d'abandonar el càrrec l'octubre del 2022, després de la decisió del partit de sortir de l'executiu, a la qual ell s'havia oposat. Escollit diputat als comicis al Parlament del maig del 2024, al setembre de l'any passat va deixar l'escó i els seus càrrecs a Junts per discrepàncies amb la direcció. Exponent del sector pragmàtic del partit, ha defensat l'acord de nou finançament pactat entre ERC i el PSOE.

Les eleccions generals d'abril del 2019 van suposar l'entrada a la política activa de Jaume Alonso-Cuevillas, que en aquell moment era l'advocat de Carles Puigdemont. Després de dos anys al Congrés, el 2021 passaria a exercir com a parlamentari autonòmic, d'on plegaria el febrer del 2024. Situat en aquell moment a l'òrbita d'una declinant Laura Borràs, fa unes setmanes va intentar ser escollit alcaldable de Junts a Barcelona, però tot just va quedar tercer en unes primàries guanyades per Jordi Martí, mostra de la seva poca ascendència actual entre les bases del partit.

Les excepcions

La principal excepció a aquesta dinàmica la constitueix Míriam Nogueras, líder de Junts al Congrés, on exerceix com a diputada des de fa ja més d'una dècada. Incorporada com a independent a les llistes de l'antiga Convergència a Cardedeu (Vallès Oriental) per a les municipals del 2015, posteriorment ha format part de candidatures del PDeCAT i Junts, convertida actualment en vicepresidenta d'aquest últim partit i una de les dirigents de màxima confiança de Puigdemont. També es manté com a diputat al Parlament, tot i que sense un paper excessiu, l'empresari Joan Canadell, antic president de la Cambra de Comerç i parlamentari des del 2021.