L'amnistia, dos anys després de la seva aprovació: 75 activistes sense perdó judicial i Puigdemont i Junqueras encara pendents del TJUE

Aquest dissabte es compleixen dos anys des que el Congrés dels Diputats va aprovar l'amnistia, amb els vots a favor dels socis d'investidura i els vots en contra de PP i Vox, però els casos encara s'amunteguen als jutjats. Tant a l'esfera propera dels manifestants i activistes, com a la dels líders polítics, la sensació és que hi ha un ànim general per retardar-ne l'aplicació, amb traves i complicacions jurídiques, amb major o menor mesura depenent dels casos. 

A nivell polític, els retards en l'aplicació afecten de forma directa Junts i ERC, i de retruc, la política catalana. En el cas del president d'Esquerra, Oriol Junqueras, manté la seva inhabilitació fins el 2031, de maenra que sense l'amnistia no podria presentar-se a les properes eleccions al Parlament, com pretén. Sobre Carles Puigdemont hi pesa una ordre de detenció que li impedeix posar un peu a Catalunya sense ser empresonat. Un possible retorn de l'expresident i la retirada de la inhabilitació de Junqueras tindria un impacte al tauler polític català i en les previsions electorals d'ambdues formacions.

Els líders polítics estan pendents de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), després que el Tribunal de Comptes enviés el cas dels líders polítics a l'alt tribunal europeu i que el Suprem es negués a aplicar l'amnistia per considerar que hi havia hagut malversació. Aquest fet que obliga a esperar primer la resolució del TJUE i després la del Constitucional.

"El [jutge Manuel] Marchena monta tot aquest tinglado per tal que el Puigdemont no pugui tornar", afirma Jordi Pina, advocat de Jordi Turull. "I ho està aconseguint, qui dia passa any empeny. Ja han passat dos anys, que són dos anys més a Waterloo", rebla.

L'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, no dubta que el TJUE resoldrà en la línia del que ja va informar l'advocat de la Unió Europea, Dean Spielmann, quan va obrir la porta a avalar l'aplicació de l'amnistia als líders polítics del Procés. "La incertesa està en com els altres tribunals de l'estat entomaran aquesta situació, i si renunciaran a ser ells els que controlen el que està passant", reflexiona l'advocat.

Pel que fa a les causes a militants i activistes, un terç de les persones que han presentat petició d'amnistia no l'han rebuda, ja sigui perquè encara està pendent de resoldre o perquè se'ls n'hagi denegat el perdó judicial. "Costa molt que l'amnistia avanci. S'han de fer requeriments judicials, recursos, escrits d'impuls, etc", es queixa Martí Mayoral, portaveu d'Alerta Solidària. L'entitat antirepressiva és una de les dues organitzacions que porta un comptador dels casos d'activistes, i aquest dijous van fer públiques les seves dades.   

L'entitat compta que tenen registre de 345 persones que es poden acollir a l'aplicació de la llei, a 181 la justícia els l'ha reconegut, a 75 els han denegat l'amnistia, a 25 està pendent de resoldre i en 64 casos encara està pendent d'instar. A aquestes xifres caldria afegir-hi les dades d'Òmnium, que les actualitzarà un cop hagi finalitzat el procés per renovar la seva presidència, aquest mateix dissabte. No obstant això, Xavier Antich, president de l'entitat, expressa a Públic que "fins i tot en els casos en els quals l'amnistia s'ha aplicat de manera diligent i ràpida, el procés judicial en sí mateix, que en alguns casos s'ha allargat gairebé una dècada, és i serà la veritable condemna per a tots els implicats".

Segons informa Alerta Solidària, a 64 polítics se'ls hauria amnistiat, mentre que a 25 se'ls hauria denegat i elevat el cas a alts tribunals, i altres 68 polítics tindrien el cas pendent de resoldre a diferents tribunals encara sense un posicionament inicial sobre l'amnistia.

"Per als independentistes l'aplicació de l'amnistia és un camí tortuós, mentre que per als policies ha estat una bassa d'oli", afegeix Mayoral. Segons el recompte d'Alerta Solidària, a 158 policies encausats se'ls hauria atorgat l'amnistia. Per altra banda, segons les dades d'Alerta, només quatre relacionats amb el cas de la pèrdua d'ull de Roger Español tenen pendent un judici que es durà a terme entre setembre i octubre d'aquest any.

Irídia n'afegeix un altre. L'Audiència de Barcelona va denegar l'amnistia a un Mosso d'Esquadra durant les protestes postsentència de 2019. "L'amnistia preveu expressament que els tractes inhumans i degradants no són amnistiables", ressalta Anaïs Franquesa, directora d'Irídia, però "això la majoria de jutjats no ho han tingut en compte i han aplicat l'amnistia de forma acrítica". Des d'Irídia afirmen que en aquest supòsit, només tenen constància d'aquest cas, mentre que el cas de Roger Español estaria emmarcat en l'altre excepció de l'amnistia, que és quan "s'ha perdut un òrgan o la seva integritat, o han produït lesions molt greus", ja que va perdre un ull.

En quin punt està la causa als líders polítics?

Ara mateix segueixen inhabilitats tant Oriol Junqueras, com Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que van ser condemnats per sedició i malversació. Després de l'indult del Govern espanyol al 2021, només els quedava pendent la malversació al Suprem. Marchena va considerar que de les despeses de l'organització se'n derivava un benefici personal.  

"Es un cachondeo de tesi, una bestiesa", considera Jordi Pina, advocat de Turull. "Es diu que no s'han embutxacat res, però com hi ha hagut aportacions de particulars i s'han utilitzat fons de la Generalitat, aleshores Marchena considera que hi ha hagut un enriquiment personal i que ha afectat als pressupostos de la Unió Europea", relata l'advocat. L'advocat de la Unió Europea es va pronunciar dient que l'organització de l'1O no va comportar una afectació als pressupostos de la Unió Europea, fet que aplana un veredicte del TJUE favorable a l'amnistia.

El cas de Puigdemont, Puig i Comín es troba en la mateixa situació al Suprem respecte a la malversació, a mans del jutge Pablo Llarena, però amb la diferència que aquests no han passat per presó, i per tant no han estat indultats. Això en condiciona la seva llibertat de moviment, perquè encara pesen sobre ells les ordres de detenció a territori espanyol i no en poden entrar. En aquest cas, el Constitucional ha mantingut aquestes ordres mentre no resol el TJUE.

Jordi Pina informa que probablement el Constitucional resoldrà abans els casos de Junqueras, Turull, Romeva i Bassa que els de Puigdemont, Comín i Puig, però ja marcaran el camí per a Llarena. "Si d'aquí a uns mesos el Constitucional falla que Junqueras, Turull, Romeva i Bassa tenen dret a que se'ls apliqui l'amnistia, el president [Puigdemont] entrarà bajo palio per la Diagonal", afirma Pina.

Farà una mica menys d'un any, a finals de juny de 2025, el Tribunal Constitucional va avalar la constitucionalitat de l'amnistia en front dels recursos presentats pel PP. Des d'aleshores, el tribunal ha anat resolent a favor de la llei tots els recursos d'inconstitucionalitat que hi han arribat, fins a un total de 16, sent la llei més recorreguda de la història.

No obstant això, el Constitucional està esperant a que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui sobre el tema que envolta a la malversació per acabar de dictar sobre aquest àmbit. La resolució del Constitucional és el pas previ a que el Suprem acabi dictant sobre els casos dels líders polítics. 

El calendari d'aplicació per als líders polítics

Segons fonts pròpies, la resolució del TJUE, que es preveia entre maig o juny, podria allargar-se més enllà de juny. A més, el magistrat que porta el cas al Constitucional, José María Macías, és contrari a l'amnistia. "Quan la ponència és d'algú contrari a la majoria, això genera retards", preveu Van den Eynde, perquè significa que "la ponència s'ha de delegar i reformular" per tal que la resta de magistrats del Constitucional plasmin un hipotètic criteri contrari i majoritari.

Un cop el Constitucional emeti un criteri majoritari, la teulada estarà a sobre del Suprem, però Van den Eynde també es manté cautelós. "Per més que surti bé tant a Luxemburg com al Constitucional, ningú té la certesa de que el Suprem voldrà aplicar aquestes sentències i que no s'empescarà alguna via, que faci, de facto, allargar la discussió i impedir que s'apliqui l'amnistia als líders polítics".

Els casos de militants i activistes

L'amnistia va ser creada, com indica el propi nom de la llei, per a la normalització institucional, social i política, considera Martí Mayoral, portaveu d'Alerta Solidària, però també per "esmenar els abusos repressius de l'estat", considera. "Malauradament quan els màxims stars de la judicatura espanyola, incompleixen la llei i no la apliquen als líders polítics, també envien un missatge a la justícia de que poden fer el que els dóna la gana", critica. 

Mayoral afirma que l'organització té dos casos "empantanegats" d'activistes i manifestants, que no hi ha manera que avancin a jutjats inferiors. Un és per un tall de vies de tren a Sant Cugat "que està en instrucció i no hi ha manera de moure-la", després un altre cas d'un tall a l'A-2 a l'altura de Martorell. "En ambdós casos fa molts mesos que hem instat l'amnistia i els jutjats no ens han respost encara", ressalta Mayoral, que ho critica com a retards excessius.

Alguns dels casos de manifestants i activistes també s'han vist paral·litzats fins que no resolgui el TJUE. Dos exemples són els dels 12 membres del Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats durant l'Operació Judes i el del vocal d'una mesa electoral de l'1-O a Vilanova i la Geltrú. 

"En els casos dels CDR de l'Operació Judes, l'opinió de l'Advocat General del TJUE és molt clara: cal aplicar l'amnistia", destaca Xavier Antich. "Si el tribunal realment volgués aplicar l'esperit de la llei d'amnistia, ja té prou elements per fer-ho tenint en compte que també compta amb l'aval del Tribunal Constitucional", considera el president d'Òmnium. 

Els 12 activistes dels CDR estaven acusats de terrorisme amb peticions d'entre 8 i 27 anys de presó. A més, a set d'ells van passar per la presó de Soto del Real de forma preventiva.

"El cas de Vilanova és més flagrant, es tracta d'una persona que no es va voler treure un llaç groc de la solapa", considera Antich.

A aquests retards, Alerta Solidària hi suma la problemàtica que en 75 casos la justícia s'ha negat a acceptar-los la llei d'amnistia. Alguns d'ells són 18 independentistes jutjats al maig per protestar contra un acte de Societat Civil Catalana a la UB de 2018 i 4 que van protestar contra una visita del monarca espanyol a Caldes de Malavella.