Amnistia, dependència o acollida de menors migrants, les 79 lleis que han marcat la legislatura de Sánchez

Compte enrere per la cita amb les urnes. Després de l'avançament electoral d'aquest dilluns, tots els ulls estan posats en el diumenge 29 de novembre, el final d'una cursa per la Moncloa que el bloc de les esquerres dibuixa com un plebiscit per l'habitatge i el tàndem PP-Vox com un referèndum contra Sánchez. Però la convocatòria electoral també és una oportunitat per mirar enrere. De l'amnistia als responsables del Procés a la recentment aprovada Llei de Dependència, els poc més de tres anys de legislatura deixen un desglossament de dues reformes constitucionals, 34 lleis i 43 reials decrets llei. Un total de 79 iniciatives legislatives en un mandat condicionat pel puzle de l'aritmètica parlamentària i que acaba amb moltes promeses al tinter. Algunes a la vora de la publicació al BOE, com la històrica llei de nacionalitat per al poble sahraui o la penalització de les teràpies de conversió, ambdues pendents de dictamen al Senat.

La primera gran fita de la legislatura no va ser, en realitat, una llei. Va ser una reforma de la Constitució. En concret, del seu Article 49. El 17 de febrer de 2024, el Govern espanyol registrava al BOE l'eliminació del terme "disminuïts" per les "persones amb discapacitat". Un canvi terminològic que van recolzar tots els partits de l'hemicicle. Tots menys un: Vox. Menys consens va despertar una de les lleis —ara sí— que més pòsit han deixat en l'esdevenir de la legislatura i que també va tirar endavant, malgrat el no del Senat, durant els primers mesos del segon mandat de Pedro Sánchez: l'amnistia al Procés. Un text legislatiu que, fa tot just un parell de setmanes, tornava a colar-se a les graelles informatives. La majoria progressista del Tribunal Constitucional avalava, el passat 22 de setembre, amnistiar el secretari general de Junts, Jordi Turull, del delicte de malversació. Una decisió judicial que obre la porta al retorn, després de prop de nou anys de l'exili, de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont.

Aquell primer estiu arribava també l'anhelada reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), pactada per les dues cares del bipartidisme, PSOE i PP. Una reforma travessada per les crítiques: del "repartiment de butaques" entre els dos grans partits a un sistema d'elecció "endogàmic" i "corporativista". Ja a la tardor li seguia l'aprovació, per unanimitat, d'un deute pendent amb les més de 4.000 persones amb Esclerosis Lateral Amiotrófica que viuen a Espanya: la coneguda com a Llei ELA. La iniciativa va aterrar per primera vegada al Congrés el desembre de 2021, de la mà de Ciutadans, però va decaure amb la convocatòria electoral dle 2023. El 2024, fins a cinc grups —PSOE i Sumar; PP, Junts o Vox— van registrar la seva pròpia proposta per rescatar la llei, que va acabar estampada al BOE el 30 d'octubre d'aquell mateix any.

Saltem al segon any de legislatura, al juny del 2025. Després del sí de Congrés i el Senat, la Llei d'Associacions veia, per fi, la llum. El cor de la norma? Possibilitar la dissolució, via judicial, d'associacions acusades de promoure l'apologia del franquisme. Bé per enaltir, amb la seva activitat, el cop d'Estat del 1936, o bé per dedicar-se a glorificar la dictadura o a alguns dels seus dirigents. Al juny del 2024, el Ministeri de Cultura iniciava els tràmits per extingir una primera fundació (que no associació) de tints franquistes: la Fundación Francisco Franco (FNFF). Un procés d'il·legalització que els d'Urtasun van estendre, ja al novembre dle 2025, a les entitats en honor d'altres quatre referents de la dictadura: José Antonio Primo de Rivera, Blas Piñar, Queipo de Llano i Serrano Suñer.

Aquesta legislatura ha vist, a més, la tramitació de dues lleis impulsades pel Ministeri de Consum, amb Pablo Bustinduy a les regnes. D'una banda, la llei d'atenció a la clientela. Una norma que posa límit, entre altres coses, al degoteig interminable de trucades spam. De l'altra, la històrica (i recentment aprovada) Llei de Dependència. Una "revolució", tal com la defineixen des del Ministeri, del sistema públic de cures, per la qual el Gobierno reconeix "més drets, més cures i menys esperes" per a les persones dependents i els seus cuidadors, alhora que es compromet a assumir el 50% del finançament de Ministerio el sistema: 7.239,4 milions d'euros el 2027. Menció especial a la llei per endurir la multireincidència que, amb l'impuls de Junts i els sí del bloc de les dretes i del Grup Socialista, va tirar endavant en els primers compassos del 2026.

Tornem als números. I és que moltes de les decisions polítiques de la legislatura —fins a 43 paquets de mesures— s'han vehiculat a través d'un Reial Decret-llei. És el cas de les mesures per pal·liar les guerres d'Ucraïna i l'Iran, la batalla aranzelària de Trump, els accidents de tren a Adamuz i Gelida o la reconstrucció de La Palma i de les zones afectades per la DANA. Al març del 2025, va prendre la forma d'un Reial Decret-llei la reforma de l'Article 35 de la Llei d'Estrangeria que dóna vida a l'actual sistema de trasllat i acolliment de nens, nenes i adolescents migrants. També es va aprovar així, el juliol del mateix any, l'ampliació dels permisos per naixement de 16 a 19 setmanes o, entrat el setembre, el polèmic embargament d'armes a Israel. Les dues últimes crisis de l'estiu s'han resolt, de nou, amb sengles reials decrets llei: la devastació dels incendis i l'emergència humanitària de Ceuta.

Les normes que decauen amb la legislatura

Després de la convocatòria electoral, moltes promeses de la legislatura seguiran en un calaix. És el cas de la derogació de la coneguda com a llei mordassa o de l'acord anunciat a principis d'estiu pel PSOE i Sumar per desbloquejar, per fi, la despenalització de les injúries a la Corona, al sentiment religiós i a Espanya, les seves institucions i símbols. Pendent queda també una de les banderes amb les quals el Govern —o, més aviat, l'ala de Sumar— afrontava l'arrencada de la legislatura: la reducció de la jornada laboral. El no de PP, Junts i Vox negava la jornada de 37 hores i mitja a més de 12 milions de treballadors. Tampoc s'ha aprovat, des de llavors, una de les seves potes fonamentals, l'enduriment del registre horari.

Tanquen la taula de promeses la llei d'entorns digitals, un dels projectes estrella de Justícia i Joventut per protegir els menors a internet; la derogació de la franquista Llei de Secrets Oficials i el que és el gran deute del Govern amb el carrer: l'habitatge. De la moratòria antidesnonaments, passant per la pròrroga de lloguers o la regulació del lloguer de temporada i habitacions. Mesures, totes elles, que el Govern estudia rescatar aquest dimarts en un nou decret que aprovi, in extremis, el Consell de Ministres i rebi, ja dissoltes les Corts, el suport de la Diputació permanent.

L'avançament electoral ha arribat en un moment fatal per a l'aprovació de dues lleis centrals de la legislatura. Aquest 7 d'octubre es debatia al Ple del Senat la llei de nacionalitat del poble sahrauí, impulsada amb afany des de la bancada de Sumar al Congrés i que defensava la senadora de Más Madrid Carla Antonelli. Pocs dies després, el 14 d'aquest mes, s'havia de debatre en comissió el dictamen de la llei per penalitzar les teràpies de conversió. Les dues normes, malgrat haver rebut el sí del Congrés, no arribaran a veure la llum després de la convocatòria electoral. Fonts parlamentàries suggereixen a Público que només un decret governamental que inclogués les dues iniciatives podria evitar que quedessin dormint el son dels justos.

L'article 207 del Congrés és clar en aquest sentit: "Dissolt el Congrés o expirat el seu mandat, quedaran caducats tots els assumptes pendents d'examen i resolució per la Cambra". Una font del Senat explica a aquest diari que la Cambra Alta "té una previsió equivalent". Així, tal com afegeix la mateixa font, "no importa en quina fase de la tramitació es trobi una llei: esmenes, ponència, comissió o fins i tot aprovada en una Cambra i pendents en l'altra". El destí segueix sent el mateix: la seva caducitat. El que sí que preveuen els articles 48.2.b del Reglament del Senat i 57.1.a del Congrés és la facultat de les dues cambres per prosseguir la seva funció pel que fa als Reials Decrets-Llei. En el cas del Congrés, per convalidar els decrets que aprovi el Govern i, en en el cas de les dues cambres, per tramitar-los, si es requereix, com a projectes de llei. Ambdues possibilitats s'emparen en l'article 86 de la Constitució.