Adeu al 'decret Maricarmen' i a la Llei d'Habitatge: què hi ha en joc si el PP i Vox arriben a la Moncloa

Aquest dijous, encara amb el ressò de la històrica vaga general ressonant, la Diputació Permanent del Congrés ha convalidat un dels decrets llei de mesures urgents contra la crisi de l'habitatge. La Diputació compta amb 69 membres -comptant la presidència- i només es necessita majoria simple, el que ha permès al Govern espanyol esquivar el veto de Junts, que va tombar la mateixa norma el 2 d'octubre, provocant l'avançament electoral. El segon dels textos impulsats per l'Executiu, el dels contractes indefinits, no comptava amb el suport del PNB.

Amb aquesta votació es blinda definitivament la pròrroga obligatòria de dos anys dels contractes de lloguer que vencin abans del 2029, es veta la compra especulativa i es reconeixen nous drets per als llogaters, entre altres qüestions. A més, des de la seva aprovació en el Consell de Ministres, el text ha aconseguit paralitzar desenes de desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional.

La trajectòria definitiva del decret llei la decidiran les urnes el proper 29 de novembre, ja que tant el PP com Vox han avançat la seva intenció de tirar-lo per terra, juntament amb la Llei d'Habitatge. Alberto Núñez Feijóo, en una entrevista a El País, confirmava el que ja estableix el seu programa electoral. De governar, desapareixeran les zones tensionades i els topalls de preus: "Els decrets perjudiquen als inquilins i als propietaris", ha valorat.      

Les paraules del candidat no sorprenen. Les comunitats on governa el Partit Popular, en la seva gran majoria, es neguen a aplicar la llei estatal. Només en casos excepcionals, com el de Galícia, han permès que aquells ajuntaments que vulguin obtenir el certificat de zona tensionada puguin demanar-la. A Madrid, el País Valencià o Andalusia s'han acumulat al llarg de la legislatura desenes de sol·licituds. Ajuntaments, com el de Rivas-Vaciamadrid, han portat aquest bloqueig fins als tribunals. Per contra, diversos governs autonòmics del PP han recorregut la norma estatal davant el Tribunal Constitucional al·legant invasió de competències.

Des del Sindicat de Llogateres fa temps que adverteixen que un govern conformat per la dreta i la ultradreta tindria conseqüències "terribles" per als llogaters i els col·lectius més vulnerables. "Estem enfrontant-nos al negoci més lucratiu d'aquest país", advertia la seva portaveu, Alicia del Río, aquest dilluns. De la mateixa manera, aquest dijous, durant la votació de l'anomenat decret Maricarmen, Pablo Bustinduy acusava PP, Vox i Junts d'impedir que cinc milions d'inquilins estalviïn 4.341 euros anuals. Després d'aquests retrets, el titular de Consum els instava a revisar els seus programes electorals a la recerca d'"una mesura que representi un estalvi similar per a la gent treballadora".

Segons Jaime Jover, investigador postdoctoral del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Sevilla, en habitatge "ens ho juguem tot". L'activista del Sindicat és igualment crític amb el model d'habitatge del PSOE, tot i que reconeix un canvi decisiu a partir de 2023, amb l'aprovació de l'actual Llei d'Habitatge. "Ja sabem quin és el model urbanístic del PP allà on governa. Ells creuen que el mercat es regula sol, quan tenim evidència científica que amb l'habitatge això no passa enlloc", explica.

Com aplica la dreta la "prioritat nacional" en habitatge

PP i Vox coincideixen en gran part del seu programa electoral pel que fa a l'habitatge. El propi Santiago Abascal, va dir en la seva polèmica entrevista amb David Broncano que aquest era el segon gran problema dels espanyols, després de la immigració. "La gran especulació és obrir les portes d'Espanya i dir que aquí hi cap tothom", deia el líder de Vox, que considera que "Pedro Sánchez és el principal fons voltor".

Aquest discurs que vincula la crisi habitacional amb la immigració ja s'ha materialitzant en les comunitats on les dues formacions governen juntes, a través de les polítiques de "prioritat nacional". Entre altres coses, els populars prometen, si arriben a la Moncloa, publicar un informe sobre l'efecte de la immigració en l'ocupació, els salaris, l'habitatge, els serveis públics i els comptes de la Seguretat Social.

A Madrid o Canàries, amb el PP al capdavant, la "prioritat nacional" ha irromput en els nous criteris per sol·licitar un habitatge públic o certes ajudes al lloguer. La fórmula utilitzada en tots dos casos és augmentar els anys necessaris d'empadronament ininterromput, a Madrid fins als deu anys i a Canàries fins als dotze. També s'exigeix una residència legal a Espanya i fins i tot una vinculació laboral estable a la regió. En l'àmbit estatal, la formació pretén seguir per aquest mateix camí. El programa electoral recull una sèrie de criteris que es tindran en compte a l'hora d'accedir a tot tipus d'ajudes públiques: empadronament, trajectòria de cotització, permanència i contribució al sistema.

Encara que el líder del PP nega que es tracti d'una mesura xenòfoba, i en el mateix programa especifiquen que no es tindrà en compte exclusivament la nacionalitat, el cert és que el col·lectiu migrant és un dels més perjudicats per aquesta mesura, encara que no l'únic. Dret a Sostre i l'Observatori DESCA han recollit dades sobre les conseqüències d'aquest tipus de polítiques a les Canàries. Segons les dades del Cens de Població de 2021 analitzats, el 51,42% de la població estrangera i el 14% de la població de nacionalitat espanyola no complirien el requisit dels dotze anys d'empadronament. Per sectors de producció, s'ha identificat que els treballadors essencials no qualificats (alimentació, hostaleria, etc.) són els qui tenen menys estabilitat residencial.

Perseguir i criminalitzar a qui ocupa

Pel que fa al drama dels desnonaments, des de la dreta s'ha tractat de desviar el focus durant l'última legislatura cap al suposat problema de l'ocupació. Vox, que és el partit més radical en aquest assumpte, proposava el 2023 –encara no ha publicat el seu programa electoral per a aquestes eleccions– reformar el Codi Penal i les lleis d'Enjudiciament Criminal i Civil per "protegir els propietaris de les màfies de l'ocupació" i comptar amb un registre de dades per fer seguiment i "assistir les víctimes de l'ocupació".

D'aquest últim punt sorgeix la iniciativa de les anomenades oficines antiocupació, que s'han posat en marxa en algunes comunitats. Castella i Lleó compta amb una xarxa completa d'oficines a les nou províncies. Funciona a través d'un conveni de la Junta amb les Cambres de la Propietat Urbana i atén de forma presencial o per telèfon. De fet, una de les grans promeses del PP de cara al 29-N és que "els ocupes abandonin l'habitatge en 48 hores". Per això pretén aprovar una llei pròpia i reformar la llei de Propietat Horitzontal perquè les comunitats de propietaris puguin demanar al jutge el desallotjament.

Les dues formacions coincideixen a proposar que, en aquests supòsits, no sigui possible empadronar-se, una mesura que impediria a milers de persones entrar en el registre de demandants d'habitatge públic i que, en el cas de les persones migrants sense papers, podria dificultar el seu procés de regularització. A les comunitats on ja governen junts s'han plantejat requisits que impedeixen, per exemple, accedir a un habitatge social o a ajudes al lloguer si s'ha ocupat prèviament un immoble del parc públic.

"Les polítiques d'habitatge que estan aprovant el PP i Vox on ja governen, per exemple a Andalusia, estan completament dissociades de la realitat. El problema de l'habitatge no està relacionat amb l'ocupació, ni amb la immigració", comenta Jover. L'expert subratlla que les pròpies dades desmunten aquest argument: "L'Estadística del Consell General del Poder Judicial de l'any 2025 xifra en 1.845 els desnonaments per ocupació. Aquest mateix any van practicar 24.540 desnonaments a Espanya, aquí és on està el problema". L'acadèmic recorda que darrere de totes aquestes dades es troben principalment famílies que es veuen incapacitades per trobar una alternativa en un mercat de l'habitatge inaccessible per a la majoria de rendes. D'altra banda, s'ha tendit en els últims anys a utilitzar de manera enganyosa el terme "inquiokupació" per referir-se a veïns que es troben immersos en conflictes judicials per intentar quedar-se legalment en el seu habitatge, però que no han deixat mai de pagar.  

Construir un milió d'habitatges

Una altra de les grans promeses del Partit Popular és la de construir un milió d'habitatges a Espanya. Per a això pretenen mobilitzar sòl públic i privat, aprovar una nova Llei del Sòl per agilitzar el planejament urbanístic i permetre la construcció en sòl dotacional o els canvis d'ús d'oficines i locals. L'objectiu és agilitzar el procés de construcció tant com sigui possible "suprimint burocràcia".       

En la mateixa línia, Vox proposa "mobilitzar tot el sòl possible". "Alliberarem tot el sòl que no estigui o hagi d'estar especialment protegit per motius d'interès ambiental, paisatgístic, productiu o per a la Defensa Nacional", asseguraven en el seu últim programa. A aquesta mateixa idea es remetia Abascal a La Revuelta, assegurant que calia construir molt més, "sobretot a l'Espanya rural".    

"No és una novetat, sempre que han governat han liberalitzat sòl", apunta Jaime Jover. Explica que, sota el prisma de l'oferta i la demanda pot tenir sentit pensar que augmentar l'oferta fa abaixar el preu, però que en el cas de l'habitatge no té per què complir-se, ja que es tracta d'un bé essencial que tendeix a l'escassetat." Això ja es va fer durant els 90 amb la llei d'Ordenació i no va anar bé. És el que el PP està fent ara a Andalusia, on jo visc, a través d'una llei que van aprovar el 2021, que no és una liberalització absoluta, però gairebé, i el preu de l'habitatge no ha parat de créixer", afegeix.

Què diuen les dades?

El Ministeri de Consum ha fet una estimació de quant costaria als espanyols suprimir les principals mesures de l'últim decret llei. D'acord amb una microsimulació que han realitzat amb dades del Panell de Llars de l'IRPF i el nombre de contractes que vencen entre 2026 i 2028, calculen que uns cinc milions de persones podran beneficiar-se de la pròrroga del lloguer, estalviant-se de mitjana per llar uns 4.341 euros.

Aquesta xifra és molt més gran en les comunitats on la crisi habitacional és més greu. A Madrid, l'estalvi mitjà per unitat familiar puja fins als 9.152 euros. Al País Valencià oscil·la entre els 3.890 euros a Castelló i els 8.436 euros a València. A Andalusia, entre els 2.044 euros a Còrdova i els 10.625 euros a Màlaga (una de les províncies més afectades per la proliferació d'habitatges d'ús turístic). A les Illes Balears, en el conjunt de la pròrroga, l'estalvi mitjà ascendeix a 10.090 euros per llar. Les dades dels territoris on hi ha zones tensionades, com és el cas de Catalunya, no han pogut ser calculades.

Respecte a la Llei d'Habitatge, ja s'estan veient els seus primers resultats. Abans de l'estiu, Catalunya, la primera autonomia a aplicar la Llei d'Habitatge i declarar centenars de municipis com a zona tensionada, va revisar la seva evolució del mercat de l'habitatge. D'aquestes primeres localitats que, al març de 2024, van entrar en aquest llistat, 22 d'elles havien aconseguit en tan sols tres anys millorar la seva situació fins al punt de ja no necessitar la mesura.