Acord entre els Comuns i el PSC per concentrar el vot al Senat a Girona, Lleida i Tarragona

Acord d'última hora entre el PSC i els Comuns amb l'objectiu de concentrar el vot al Senat a les eleccions generals del 29 de novembre. Segons un comunicat conjunt de les dues formacions, l'entesa implica que la formació d'Ada Colau retirarà les seves candidatures per a la cambra alta a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona, on demanarà el vot pels socialistes. Com a contrapartida, el PSC es compromet a designar un senador a proposta dels Comuns.

El pacte s'ha anunciat l'endemà que Vox i PP assolin també una aliança al Senat que busca garantir-los la majoria absoluta a la cambra. En aquest sentit, el comunicat conjunt de PSC i Comuns assegura que l'acord entre la dreta i l'extrema dreta espanyolista "té l'objectiu de controlar" el Senat "perquè esdevingui un instrument de regressió democràtica i control d'institucions de l'Estat". Per tot plegat, consideren "una responsabilitat democràtica de les forces progressistes i catalanistes barrar el pas a la dreta i l'extrema dreta al Senat".

A les generals del juliol del 2023, el PSC va aconseguir 12 dels 16 senadors en joc a Catalunya, el màxim possible atès que cada candidatura presenta tres candidats per província. ERC en va obtenir tres i Junts, un. Els Comuns – Sumar van presentar llistes a les quatre demarcacions, però van quedar molt lluny d'assolir algun representant a la Cambra Alta.

De fet, l'espai dels Comuns històricament no ha obtingut uns grans resultats al Senat quan ha presentat candidatures pròpies. L'excepció són les eleccions de desembre del 2015 i del juny del 2016, quan van ser la força més votada a Catalunya al Congrés i al Senat van emportar-se quatre representants en cada ocasió.

No és la primera vegada, però, que aquest espai polític tanca una aliança al Senat amb el PSC. En l'època de les antigues Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) van presentar-se conjuntament a la cambra alta a les generals del 2000, 2004, 2008 i 2011. En les tres primeres ocasions, a més, també ERC formava part de la coalició, que concorria sota el nom de l'Entesa Catalana de Progrés i que va imposar-se en els tres comicis en què va existir. Sota aquesta fórmula, l'antiga ICV va poder garantir-se comptar sempre amb algun senador.