L'accident de Toledo porta la premsa europea a qüestionar el model d'alta velocitat espanyol

L'accident de tren a Toledo acapara portades a la premsa europea. I més enllà del tràgic balanç de la catàstrofe, una pregunta es repeteix: fins a quin punt és segura l'Alta Velocitat Espanyola (AVE), i si la falta de manutenció pot explicar que s'hagin produït dues tragèdies de tal magnitud en només un any. 

En un dels seus titulars, el diari francès Le Monde planteja "l'espinosa qüestió de l'estat de la xarxa ferroviària i el seu manteniment". Destaca que Espanya ha invertit molts diners en les línies d'alta velocitat, fins a convertir-les en les de major extensió de tot el continent. Però afirma que aquest podria ser precisament "el seu taló d'Aquil·les", ja que existiria un desequilibri entre els diners destinats a l'extensió, el 70% de les inversions, i el destinat al manteniment i les xarxes convencionals, el 30%. I això en un moment en què la xarxa estava més sol·licitada que mai després de la seva obertura a nous operadors privats, com Iryo i Ouigo.

Le Monde explica també que la línia d'AVE és més jove que la francesa, en termes de construcció. Però indica que "paradoxalment", el sistema de senyalització "és molt més heterogeni", i presenta com una "raresa" el fet que tingui tres sistemes diferents, entre els quals, el LZB, s'utilitzava únicament sobre el tram Madrid-Sevilla. Apunta que aquest podria ser precisament un dels factors problemàtics de la xarxa espanyola.

El diari britànic The Guardian escriu per la seva banda que la xarxa d'alta velocitat "ha estat durant molt de temps un motiu d'orgull nacional" a Espanya, un país on els viatges en tren han augmentat un 40%. Però destaca en un dels seus titulars que "la segona col·lisió ferroviària mortal de l'any posa en entredit la xarxa espanyola d'alta velocitat".

Explica que els sindicats havien fet sonar el senyal d'alarma i que la tragèdia es va produir un dia abans d'una aturada de 24 hores prevista pel major sindicat de maquinistes d'Espanya amb l'objectiu de "canviar el sistema i fer-lo més segur". L'analista de The Guardian escriu que entre les raons de la mobilització figuren la reclamació de "solucions tècniques reals i definitives als problemes de seguretat i fiabilitat que fa temps que afecten el material rodant".

També posa l'accent en el problema de la posada a punt i publica dades de la Comissió Europea, segons les quals la inversió d'Espanya per al manteniment dels seus 4.000 quilòmetres de línies d'alta velocitat ha estat inferior a la de països com Alemanya o Suïssa. Si bé afegeix que "part d'aquesta diferència podria explicar-se per l'antiguitat de les línies ferroviàries i per les variacions en els costos de les obres públiques i els materials".

El diari portuguès Publico escriu en un dels seus titulars que "tot un sistema va fallar abans del suposat error humà". El text explica que si bé l'accident s'atribueix a la possible decisió equivocada d'un treballador, també és necessari analitzar les fallades tècniques i els protocols que haurien d'haver impedit la col·lisió."Totes les redundàncies del sistema de senyalització de la línia d'alta velocitat van fallar i la circulació dels trens va haver de gestionar-se manualment mitjançant trucades telefòniques als maquinistes", pot llegir-se en l'article.

La televisió alemanya Deutsche Welle afirma per la seva part que a Espanya "creixen els dubtes sobre la seguretat de la xarxa". I destaca que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha promès una investigació exhaustiva sobre el segon gran accident ferroviari ocorregut al país aquest any. També escriu que l'Executiu s'ha compromès a adoptar les mesures necessàries per recuperar la confiança dels ciutadans en el ferrocarril.

Però la major part de la premsa posa el focus en la dimensió de la tragèdia i la pèrdua de vides humanes. Alguns països busquen els seus ciutadans entre les víctimes. El diari italià La Stampa, que té un espai de cobertura en directe per actualitzar la informació, s'inquieta pels dos italians desapareguts. També la premsa japonesa busca dos dels seus ciutadans.

Mentrestant, a Brussel·les les banderes onejaran a mig pal fins diumenge que ve davant de les institucions de la Unió Europea. La Comissió ha presentat les seves condolences a Madrid, i ha evitat qüestionar la fiabilitat de la xarxa ferroviària espanyola. Davant les preguntes dels periodistes, un portaveu ha explicat que "és absolutament prematur treure qualsevol conclusió".