Què ha de passar perquè Puigdemont o Junqueras tornin al Parlament?

Diverses dates sobre la taula, algunes certeses i moltes incògnites. El futur polític de Catalunya està, en aquest punt, molt vinculat a la llei d'amnistia. Salvador Illa (PSC) i Carles Puigdemont (Junts per Catalunya) han dit, els dos, que tractaran de tirar endavant les seves respectives investidures. Sembla més plausible que ho aconsegueixi Illa —Pedro Sánchez ja ha dit que no farà president Puigdemont—, però, en cas que el líder postconvergent vulgui intentar-ho, és necessari que estigui present en el Parlament en aquesta eventual sessió d'investidura.

Aquí, evidentment, entra en joc la llei d'amnistia. Les dates pel que fa a la formació d'un Govern són clares. El 10 de juny és el límit per escollir el president del Parlament i als membres de la Mesa. Un dia abans, el 9 de juny, són les eleccions europees. Per tant, la campanya electoral es veurà contaminada per les negociacions d'investidura i viceversa. Una mica més d'una setmana abans, previsiblement, s'haurà aprovat la llei d'amnistia en el Congrés dels Diputats i s'haurà publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat.

A Catalunya, és la Mesa del Parlament, dirigida pel seu president, la que té la tasca de proposar un candidat d'investidura, prèvia consulta amb les diferents forces de la Cambra. És la mateixa funció que compleix el rei Felip VI a Espanya. Aquest procés pot durar, com a màxim 10 dies hàbils. Per tant, el dia 25 de juny s'haurà de posar a un candidat per a la investidura sobre la taula.

En aquest punt, el candidat necessitarà una majoria absoluta per ser investit i, si no l'aconsegueix, una majoria simple en segona votació, que es realitza 48 hores després de la primera. Si tampoc s'aconsegueix la investidura, s'activa un rellotge de dos mesos perquè un altre candidat l'intenti. Si a finals del mes d'agost no hi ha president de la Generalitat, hi haurà repetició electoral.

En qualsevol cas, si fos Puigdemont el candidat, hauria d'estar present al Parlament per a optar a ser investit i, per tant, l'amnistia se li hauria d'haver aplicat. És en aquest camp hi ha poques certeses i, de moment, moltes incògnites.

L'amnistia s'aprova al Congrés, i després?

El recorregut parlamentari de l'amnistia està arribant al final. L'entorn de la presidència del Congrés informa que, una vegada ha rebut el veto del Senat, se seguirà la via ordinària perquè rebi l'aprovació final en el Congrés. El més segur és que la Junta de Portaveus del dimarts dia 21 la posi en calendari i sigui en el Ple del dia 30 quan els diputats la votin. Després, es publicarà en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

I aquestes són totes les certeses. La resta, incògnites. "Terreny inexplorat", tal com ho defineix un dels juristes consultats. El primer que ocorrerà quan la llei hagi aparegut en el BOE, segons diverses fonts jurídiques, és que els diferents encausats o jutjats en procediments judicials emmarcats en el procés podran sol·licitar que se'ls apliqui l'amnistia. Serà el cas del mateix Puigdemont i també d'Oriol Junqueras. Les mateixes fonts apunten que els diferents tribunals podrien aplicar la llei d'ofici, però no és l'habitual. Ja en aquest primer pas podria aparèixer un contratemps.

Potencialment, l'amnistia beneficiarà unes 300 persones. No és descartable que algun jutge trobi que el cas que està coneixent no encaixa en la llei i decideixi no aplicar-la. Per això va ser tan important incloure o no els delictes de terrorisme en el text legislatiu durant la quilomètrica negociació que van protagonitzar PSOE i Junts.

L'objectiu sempre va ser construir una llei que mantingués en equilibri perfecte una estructura sòlida perquè passés els filtres nacionals i internacionals —la Comissió de Venècia i, molt especialment, Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que és vinculant— i blindés, d'altra banda, la seva aplicació davant el que tant ERC, com Junts per Catalunya diuen "guerra judicial" contra el Procés.

Cal no oblidar que en un dels dos procediments que té oberts Carles Puigdemont, el del Tsunami Democràtic, el Tribunal Suprem va acordar encausar l'expresident català per delictes de terrorisme després dels indicis que va exposar el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castelló.

Per tant, el primer gran perill que corre és aquest: que no se li apliqui l'amnistia perquè es consideri que no encaixa en el que acull la llei. També entren en joc, tant en el cas de Puigdemont com en el de Junqueras, els delictes de malversació que se'ls imputen. La llei d'oblit penal especifica que s'exclouen de la mateixa solo els que estiguin relacionats amb el procés. Caldrà veure quina és l'actuació del Tribunal Suprem i si considera que entren a l'amnistia. Si diu que no, els interessats en què s'apliqui —en aquest escenari hipotètic, Puigdemont o Junqueras i els seus advocats— esgotarien el procediment ordinari per a reclamar l'aplicació de la llei i, en última instància, posarien plantejar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

Però aquest és un escenari que les fonts consultades consideren possible, però improbable.

Quines possibilitats s'obren en cas que els jutges que instrueixen la causa de Puigdemont sí que considerin que l'amnistia encaixa si és el cas? El propi text diu que els jutges tenen dos mesos per a estudiar i aplicar l'amnistia. La perspectiva més optimista és que es fes molt ràpid i Carles Puigdemont pogués tornar a l'Estat espanyol de seguida. Aquest és un dels escenaris que permetrien a Puigdemont presentar-se a la investidura.

No obstant això, els jutges que estiguin coneixent els diferents casos tenen eines per actuar si consideren que la llei d'amnistia contravé o bé el dret de la Unió Europea, o bé la Constitució Espanyola. Per tant, una vegada els advocats de Puigdemont sol·licitin que se li apliqui l'amnistia, els jutges poden elevar qüestions prejudicials al TJUE i/o qüestions d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.

"I aquí ve la mare dels ous", deixa anar una de les fonts consultades. La llei d'amnistia inclou, en el seu article 4, que "s'acordarà l'immediat alçament de qualssevol mesures cautelars". Actualment, com és sabut i ha pogut comprovar Públic, existeix debat entre els experts sobre què ocorrerà amb aquestes mesures cautelars en cas que s'elevi, per exemple, la qüestió prejudicial al TJUE, que tindria caràcter suspensiu.

Si, com diu la llei d'amnistia, s'eleven aquestes mesures cautelars de totes maneres, Puigdemont podria tornar a Espanya mentre qualsevol dels dos tribunals avaluen les qüestions que se'ls hagin plantejat. Si els jutges no les aixequessin, podria ser detingut, segons les fonts consultades. Encara que aquest no aixecament de les cautelars és una decisió dels jutges que es podria recórrer.

De totes maneres, més enllà del marc temporal de la possible tornada de Puigdemont, si s'interposen aquestes qüestions al TJUE i/o al TC —aixecades o no les cautelars— el líder de Junts hauria d'esperar fins a les seves resolucions positives per a poder dir que oficialment se li ha aplicat la llei d'oblit penal i, per tant, que està lliure de delictes.

I Junqueras?

Menys dubtes ofereix el cas de l'encara president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras. Sobre ell pesa una pena d'inhabilitació, que cauria si se li aplica l'amnistia. En el cas que s'elevi una qüestió prejudicial al TJUE, l'aplicació de la llei se suspendria i Junqueras seguiria inhabilitat fins a la resolució. Existiria la possibilitat, amb tot, de sol·licitar mesures cautelars a aquest tribunal europeu perquè no se suspengui l'aplicació de la llei durant la seva deliberació.

Per a Junqueras, els temps podrien cobrar especial rellevància si l'embolic a Catalunya després de les eleccions del 12 de maig conclogués amb una repetició electoral. El republicà ha anunciat que s'allunyarà uns mesos de la presidència del partit per presentar-se, al novembre, a la reelecció. De totes maneres, una eventual repetició electoral podria alterar els temps d'aquest procés de reconstrucció d'ERC. Sobretot, si l'amnistia té ple efecte sobre Junqueras i la formació pot plantejar-se convertir-ho en candidat.