El paper del PSC després de les eleccions, clau per al desenvolupament de la taula de diàleg de Catalunya

Des de l'entorn de la Moncloa fa mesos que diuen que el que passi en les eleccions catalanes sí que tindrà una repercussió important en la política espanyola. Generalment, sempre hi ha extrapolacions dels resultats de qualsevol elecció d'àmbit autonòmic, però després el seu reflex real acostuma a  ser més anecdòtic en la política estatal.

No obstant això, el Parlament que sorgeixi de les urnes el pròxim 14 de febrer i la configuració del Govern de la Generalitat, si finalment hi ha eleccions en aquesta data, sí que condicionarà la política del Govern estatal al llarg de la legislatura en molts àmbits, inclosa l'estabilitat parlamentària.

Però en l'entorn més pròxim a Pedro Sánchez i de la direcció socialista també s'entén que el paper que jugui el PSC després de les eleccions serà clau per al desenvolupament de la taula de diàleg amb Catalunya, que es reactivarà després que es formi Govern.

A Moncloa s'espera que els socialistes catalans puguin ser determinants per a la formació de qualsevol govern estable i qualsevol executiu haurà de comptar amb ells directa o indirectament, és a dir, entrant en el Govern o donant el seu suport des de fora amb acords de legislatura.

Des del PSC el missatge electoral és que no governaran amb independentistes en cap circumstància, però una altra cosa serà si els socialistes amb ERC i En Comú Podem aconseguissin la majoria en el Parlament i pogués formés un govern d'esquerra. Aquest seria un altre escenari.

Recuperar la fortalesa del PSC

Els més optimistes aspiren fins a guanyar els comicis i recorda que en les últimes eleccions ja va ser Ciutadans el partit més votat, encara que formessin govern posteriorment les forces independentistes. El PSC espera que tornin a les seves files una gran part dels seus electors que es van decantar per Ciutadans fa quatre anys, però també confien a endur-se vots d'En Comú Podem -no s'obliden les desfetes de les confluències d'Unidas Podemos a Galícia i al País Basc-, i fins d'ERC.

Els més realistes es conformen amb ser segona força política, la qual cosa històricament sempre ha estat la posició electoral del PSC, superar al partit de Carles Puigdemont i no quedar molt lluny del partit republicà.

Sánchez està decidit a afrontar l'anomenat conflicte amb Catalunya aquesta legislatura

Qualsevol d'aquests dos escenaris portarien el somriure a la Moncloa i donarien a Pedro Sánchez una altra manera d'afrontar l'anomenat conflicte amb Catalunya, un desafiament que ocuparà bona part de la legislatura, perquè el president del Govern estatal està decidit a afrontar aquest assumpte durant el seu mandat i intentar buscar una solució duradora.

Tota l'operació s'ha pogut fer per la bona sintonia entre els tres artífexs d'aquesta maniobra política: Sánchez, Miquel Iceta i Illa; però, sobretot, al fet que les relacions entre el PSC i el PSOE passen per un dels seus millors moments en les últimes dècades.

Una relació que Sánchez valora especialment, ja que , el vot de la militància del PSC va ser determinant per a la seva victòria en les primàries socialistes i, des del primer moment, els socialistes catalans sempre van apostar per fer costat a l'actual líder socialista.