El Palau Robert visibilitza el pla per exterminar el poble gitano a l’Espanya del segle XVIII

Es coneix com a Baró Estardipen el primer intent d’extermini físic i cultural del poble gitano a través d’una Ordre Reial dictada per Ferran VI el 28 de juny de 1749, que donava instruccions per empresonar les famílies gitanes de tota Espanya. Coincidint amb els 275 anys d’història d’aquest episodi dramàtic el Palau Robert a Barcelona acull l’exposició "Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes". La mostra es pot visitar a l’aparador i a diversos panells del jardí de l’edifici fins al 10 de desembre.

La brutal persecució contra aquest poble minoritari duraria anys, però malauradament les repercussions d’aquests actes no s’han reconegut ni valorat mai, ni culturalment ni materialment. Malgrat això, es calcula que el Baró Estardipen va afectar unes 12.000 persones gitanes. Algunes van morir i d’altres, homes, dones i infants, van ser separades de les seves famílies. Comissariada per Francisco Vargas, la mostra del Palau Robert és organitzada pel Departament d'Igualtat i Feminisme amb la col·laboració de la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya.

Exclusió del poble gitano

Coneguda també com la Gran Batuda, aquesta operació tenia com a objectiu la detenció i el sotmetiment del poble gitano, basant-se en un projecte d’extermini. I justificava la repressió amb arguments fonamentats en prejudicis socials i econòmics. Aquest fet històric marca un moment àlgid de l’antigitanisme estructural, que durant segles va promoure l’exclusió de la comunitat gitana.

Sota la batuta de figures com el marquès de la Ensenada, i amb el vistiplau de l’Església, les forces de l’ordre van separar els infants de les seves famílies i se’ls va obligar a aprendre oficis o a servir. A les nenes se les va enviar a hospicis i cases de misericòrdia fins que tinguessin l’edat per treballar com a criades. El Baró Estardipen es va aplicar sense excepció d’edat ni sexe, i sense discriminar entre població gitana assentada i nòmada, sent aquesta primera la població més afectada.

La privació de la pàtria potestat i la separació familiar imposada a totes les persones gitanes no va ser l’únic càstig per evitar la seva reproducció i extingir el poble gitano. A més, es va ordenar l’empresonament massiu d’homes i dones adultes, que va durar anys, i se’ls va enviar a treballs forçats als arsenals, presons o fàbriques.

Reparació de la memòria històrica

La commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen té l’objectiu de donar a conèixer uns fets desconeguts per la majoria de persones. Ara, aquesta exposició al Palau Robert, vol recuperar la memòria històrica de la comunitat gitana, reconeixent el racisme i la violència que van haver de patir per part de les administracions públiques i els perjudicis que encara afronten en l'actualitat. Des d'una perspectiva feminista i antiracista, la mostra vol fer prendre consciència de la situació i reparar la memòria del poble gitano, que mai no ha estat reconeguda ni valorada.

Aquesta commemoració també té ressò arreu del territori a través de la representació de l’obra de teatre "No soy tu gitana" de Silvia Agüero i un diàleg col·loqui posterior durant el mes de novembre i desembre. L'acte central i de cloenda del 275è aniversari del Baró Estardipen tindrà lloc al Palau Robert a Barcelona, el pròxim dia 9 de desembre, a les 18.00 h. Més informació i inscripcions al web de l'Institut Català de les Dones.