Rivera i les provincies traïdores

Fernando López Agudín

Periodista i analista polític

El ridícul del magistrat Pablo Llarena davant els tribunals belgues, que rebutgen per una qüestió formal l'extradició dels tres líders sobiranistes catalans refugiats a Brussel·les, i l'imperatiu de Rivera en la seva reunió de dijous amb Rajoy, reclamant tot un 155 indefinit, fan reviure entre sectors de la societat espanyola els vells 'mantra' utilitzats pel franquisme: la famosa llegenda negra contra Espanya, que els resulta molt útil per tapar el gran nyap del Tribunal Suprem, i un estat d'excepció de facto a les quatre províncies traïdores catalanes, tal com van ser denominades oficialment, al costat de dues de les basques, per la dictadura fins el 1959.

Espanya és diferent. Aquell eslògan de Fraga Iribarne ressona de nou avui sobre el nostre Estat de Dret. La Unió Europea no entén la justícia espanyola. Fa setmanes a Berlín, ahir a Brussel·les, demà a Edimburg i demà passat a Zurich. En realitat el que no s'acaba de comprendre és per què un problema polític, la qüestió catalana, no es resol políticament, seguint, sense anar més lluny, l'actuació democràtica del govern conservador de Cameron amb Escòcia. Que el magistrat Llarena ha ficat la pota és una certesa, i no la fantasia segons la qual els belgues oculten intencions malignes, venjances històriques per les malifetes dels Terços del Duc d'Alba. La veritat és que el regal polític als sobiranistes catalans és immens, just quan els desafortunats tuits i articles del president Torra fan més mal a la Generalitat.

Rivera no va anar a la Moncloa per reflexionar sobre una política d'Estat sobre Catalunya. Ho va fer amb una única intenció, desnonar Rajoy de la Moncloa. Si abans i durant el 155 va rendibilitzar el xoc de trens nacionalistes, no serà ara quan accepti suprimir-ho i facilitar així el compromís polític que el PP ha signat amb el PNB per no escurçar la legislatura. Pel líder de Ciutadans qualsevol intent seriós de canalitzar políticament Catalunya, com la propera reunió de Quim Torra amb Rajoy, suposa la rendició de l'Estat o el pacte traïdor amb els rebels catalans. Per tant, més llenya al mico català perquè parli castellà. El somni de Rivera: un 155 ampliat i indefinit que suspengui les urnes catalanes sine die.

El programa de Ciutadans, més aviat caldria dir el de la FAES, perquè els drets de propietat intel·lectual li pertanyen a l'ex-president Aznar, es basa en que sempre veuen una ruptura en tot procés de descentralització; abans que es trenqui Espanya, argumenten , és preferible que es trenqui Catalunya, Euskadi o Navarra. Llançar als catalans, bascos i navarresos que se senten espanyols contra els catalans, bascos i navarresos que se senten només de la seva terra. El mateix objectiu que van intentar aconseguir els anomenats siete magníficos de Fraga durant la transició política i el tinent general Armada en el suposat cop d'estat del 23F de 1981. O, més concretament, l'Espanya plurinacional convertida en províncies traïdores.

Pedro Sánchez dona la clau quan assenyala que Rivera s'ha 'aznarizado'. Ciutadans no és més que el PP que l'aznarisme va voler recuperar, al congrés de València del 2008 de la mà de la comtessa Aguirre, sense aconseguir-ho per la irrupció de Rajoy. Cal saludar les paraules del líder socialista perquè, finalment, hi ha algú des de l'esquerra que assenyala el codi genètic d'aquesta dreta preconstitucional que es llança al coll de la dreta constitucional del PP. Fora desitjable que els sectors prosocialistes de Podemos, que defensen el pacte amb Ciutadans, com ja ho van fer al febrer de 2016, esmenin la plana i comencin a veure Rivera com el que és, un aventurer polític.

Davant el nacionalisme espanyol preconstitucional de Rivera, existeix un nacionalisme espanyol democràtic de llarga trajectòria històrica en la I i II República, en la intensa lluita antifranquista i durant els primers anys de la transició política. Només des de la seva potenciació, únicament possible si tant el PSOE com Podemos superen la seva actual amnèsia, hi cap la possibilitat d'enraonar, d'entrar en raó, amb el desafiament polític del sobiranisme. Des d'una Espanya constitucional és possible canalitzar els drets de tots els catalans siguin quines siguin les seves identitats nacionals. Des de la prèdica josesantoniana de Rivera, que torna a agitar la llegenda negra, per tapar la incompetència de Llarena, i a les províncies traïdores, per no afrontar la realitat plurinacional, ni Catalunya ni Espanya tenen remei. En aquesta negra hipòtesi, que Déu ens agafi confessats. Sobretot als nostres fills i als nostres néts.