La renovació energètica

Les energies renovables no poden ser moneda de canvi ni tampoc objecte d’especulació per l’enriquiment d’uns pocs a costa d’acabar amb la biodiversitat i el modus vivendi de la gent que viu i treballa al territori.

Al 2009 una Directiva de la UE i el Consell d’Europa (2009/28/CE) indicava els aspectes clau per aconseguir una generació elèctrica climàticament responsable i, entre elles parlava de una generació distribuïda, democràtica i propera als llocs de consum. L’estricta observació d’aquesta directiva xocava amb els interessos del sector elèctric que tradicionalment ha basat el seu negoci en construir grans centrals generadores, transportar aquesta electricitat a grans distancies i vendre-la al Consumidor. Des d’aquell temps fins ara hem assistit a les maniobres del sector per tal de no perdre part del pastís. En aquest punt voldria recordar el Reial Decret 900/2015 d’infausta memòria (Impost al sol) i arribem a l’actualitat a on l’aplicació del Reglament 2019/943 i la Directiva 2019/944 intenten posar una mica de racionalitat al desgavell que havia organitzat la UE sota la pressió del Lobby Energètic.

A Catalunya els reptes fixats per la LLEI 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic en relació a la transició energètica tenen el compromís d'assolir per a l'any 2030 el 50% de la generació elèctrica mitjançant fonts renovables, i el 100% per a l'any 2050. L’article 2.2.a. d’aquesta llei apunta que el model de transició energètica caldrà que sigui descentralitzat i fonamentalment de proximitat. Aquest plantejament general es concreta en l'article 19 quan s'afirma que el que caldrà és:

1. Promoure instal·lacions renovables desenvolupades aprofitant espais ja alterats per l'activitat humana minimitzant l'ocupació innecessària del territori (apartat b).

2. Promoure instal·lacions renovables prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d'origen renovable als centres de consum (apartat c).

3. Adoptar mesures que afavoreixin l'autoconsum energètic a partir d'energies renovables i la participació d'actors locals en la producció i distribució d'energia renovable (apartat d).

Fonts renovables, desplegament descentralitzat, de proximitat, aprofitant espais ja alterats, i de forma participada. Aquestes, doncs, son les bases principals del model que hauria de regir la transició energètica a Catalunya durant els propers anys, on les iniciatives locals siguin les protagonistes i es posi el focus en els ciutadans i les activitats econòmiques del territori, i amb models pensats i executats des de i per al territori.

L’aprovació per part del Govern del decret llei sobre activitats d’interès superior del passat 3 de juny, evidència una pressa excessiva i una manca de prudència colossal ja que, en teoria, permet als promotors de parcs renovables saltar-se qualsevol obstacle administratiu o d’impacte ambiental per poder fer el seu negoci com millor els hi sembli i sigui més convenient per el seu negoci.

A Catalunya volem ser tan pioners (Catalunya Lidera) que ens estem passant de frenada i hem començat la casa per la teulada. Fa més de tres anys que estem fent un Pla per l’Ordenació der Territori, PLATER, la redacció del qual deu esser molt dificultosa ja que, fàcilment arribarem als 5 anys de redacció segons ens anuncia el Departament d’Industria i Energia. Que farem amb aquest pla? Referendar el que ja han desplegat els Promotors sense control i només amb el seu propi criteri?

El col·lectiu renovador es lamenta que el Parlament hagi fet decaure el DL del 3 de juny, sembla que hi ha una majoria al Parlament que no està disposada a les imposicions dels Promotors Energètics que tal li agraden al col·lectiu que, una vegada més, demostra la seva ignorància o falsa ignorància interessada barrejant l’apagada del 28 d’abril i altres perles producte de forçar un Totum Revolutum. El Decret Llei ha estat retirat per manca de suport parlamentari i una gran part de la ciutadania ens alegrem.