Quin preu té la pèrdua d'una llengua o l'estrès posttraumàtic?

Gisela Torrents Monegal, ambientòloga especialitzada en crisi climàtica i tècnica de Drets Ambientals i Justícia Climàtica a l'Observatori DESC

La crema descontrolada de combustibles fòssils durant els últims anys ha conclòs en grans afectacions climàtiques arreu del món. Un augment crònic de les temperatures o una llarga sequera no són exclusivament canvis físics que acompanyen a les persones, sinó que són noves condicions ambientals que modifiquen, entre d'altres coses, la nostra capacitat de conreu, la nostra seguretat alimentària i la disponibilitat d'aigua. De la mateixa forma, l'augment del nivell del mar causat pel desglaç dels pols i l'expansió tèrmica dels oceans no compromet solament les platges recreatives. Per moltes comunitats, implica inundacions de terrenys habitats, pèrdues d'infraestructura i, inclús per algunes illes del pacífic, la pèrdua completa d'estats sota l'aigua. Milers d'habitants d'aquests territoris ja s'estan veient obligats a migrar a altres països més elevats, carregant amb les pèrdues culturals i amb la càrrega emocional que aquest fet comporta.

Aquesta setmana han tingut lloc a Bonn, Alemanya, un seguit de negociacions climàtiques per preparar la COP28 (la "Conferència de les Parts" anual del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, el CMNUCC), que tindrà lloc a finals d'any als Emirats Àrabs. Durant aquests dies, delegacions de països d'arreu del planeta han estat debatent, no només com posar fre a les emissions de Gasos amb Efecte d'Hivernacle, sinó també la possibilitat de compensar de forma monetària als països empobrits, per les pèrdues i els danys causats per la crisi climàtica per culpa de l'excès d'emissions dels països enriquits.

La necessitat de debatre sobre com compensar les conseqüències de la crisi als països empobrits ha estat present en les negociacions climàtiques des de fa dècades, però no ha estat fins 2022, durant la COP27 a Egipte, que els països van firmar un acord real per posar fil a l'agulla en la creació d'un fons monetari especialitzat en aquestes casuístiques. Ara sabem que l'arena internacional i els països enriquits estem d'acord en posar diners sobre la taula que equilibrin el dany causat pel nostre desenvolupament a les comunitats empobrides. Ara bé, el que no sabem encara és com materialitzarem aquests diners, com funcionarà aquest fons, qui rebrà les ajudes i qui i com es pagaran les comptes.

Aquesta setmana, les negociacions de Bonn han intentat donar una primera resposta a totes aquestes preguntes (o, com a mínim, fer una pluja d'idees), i el debat ha estat intens:

En primer lloc, el G77 (l'agrupació de 77 països en vies de desenvolupament) i la Xina, demanen que s'implementi plenament el mandat de la COP27, posant en marxa el més aviat possible aquest fons monetari que volen que, a més, segueixi criteris de justícia climàtica. Demanen que el fons sigui addicional als altres fons monetaris que ja existeixen (referint-se als fons existents que cobreixen activitats de mitigació i adaptació a la crisi climàtica) i que s'elimini la burocràcia que aquests tipus de finançaments habitualment inclouen per fer molt més fàcil a les comunitats afectades d'accedir als diners. A més, es reclama de forma generalitzada que el nou fons es basi en subvencions i no en préstecs, evitant així l'augment del deute extern dels països receptors dels diners.

Una altra demanda pel fons, és que aquest cobreixi tant les pèrdues i danys immediats, causats per desastres naturals (com huracans, incendis, inundacions, etc.), com les pèrdues i danys causats per fenomens "d'aparició lenta", és a dir, danys causats, per exemple, per l'augment lent però constant del nivell del mar.

A aquestes peticions, que generalment no han aixecat contra-postures, s'hi afegeixen les veus de desenes d'estats del món agregant una nova peça a les meses de negociació de les Nacions Unides: volen que el fons cobreixi, també, pèrdues i danys no econòmics.

Negociadors i negociadores de tot el món reclamen que els danys que ha causat la crisi climàtica no són sempre econòmics. Si bé és cert que Aràbia Saudita reclama les pèrdues de cultius causades per les tempestes d'arena cada cop més recurrents, i que les Illes Salomó estan veient com cada cop els seus vaixells de pesca tornen amb menys menjar, també ho és que moltes comunitats del món pateixen pèrdues culturals, pèrdues de llengües i de folklore, migracions i separacions familiars forçades, problemes de salut mental causats per la crisi climàtica i pèrdues de vides humanes. Durant els debats, no van ser pocs els països que compartien danys greus a la seva població que no tenen una traducció monetària directa. Un exemple en serien les Illes Marshall, que compartien les pèrdues culturals que la crisi climàtica està causant al seu territori generació rere generació, o les Illes Cook, que explicaven l'estrès posttraumàtic de la seva població després de patir diversos huracans.

Com poden els països causants de la crisi climàtica compensar amb diners l'estrès posttraumàtic d'una comunitat que ha perdut tot el que tenia en un huracà? Com es compensa que les illes es perdin sota l'oceà? Com es paga la pèrdua d'una llengua? Encara no tenim respostes a aquestes preguntes, i més enllà d'aquestes demandes, les Nacions Unides no saben encara qui hauria de pagar aquest fons i quines comunitats, grups de persones o països haurien de rebre, preferentment, els diners. Tots aquests temes queden, doncs, pendents de ser tancats durant la COP28 que se celebrarà al desembre a Dubai i que està ja generant tensions entre la comunitat activista de tot el món, que denuncia que la presidència anual de la COP estigui, aquest any, a mans de Al Jaber, el CEO d'una de les petrolieres més grans del món (la Companyia Nacional de Petroli d'Abu Dhabi).

Mentre esperem, però, el que sí que sabem és que les Nacions Unides sens dubte s'han embarcat en una discussió que busca, ni més ni menys, equilibrar a través de pagaments econòmics, una injustícia ecològica, econòmica, social i humanitària que dura i s'accentua des de la revolució industrial. Al començar les negociacions, el secretari executiu present a la sala va exclamar "let's lift the agenda and leave no one behind" (aixequem l'agenda -referint-se a l'agenda de les negociacions- i no deixem a ningú enrere). Farà falta veure si la COP28 aconsegueix complir amb aquest desig.