Prohibit informar sobre els policies infiltrats

El juny de l'any 2022, el diari català La Directa va publicar un reportatge sobre la infiltració d'un agent de la Policia Nacional en diversos moviments socials catalans. Després de mesos de rigorosa investigació es va poder acreditar la identitat real d'un suposat activista que havia entrat en les organitzacions que lluiten contra l'especulació i pel dret a l'habitatge a Barcelona, i que posteriorment va passar també per diversos col·lectius de l'esquerra independentista. El Marc, com es feia dir aquest agent de policia, va passar dos anys enganyant desenes de persones, ficant-se en la vida de gent anònima perquè les seves idees són sospitoses. La seva infiltració no va destapar cap trama criminal ni va avortar cap atemptat, ni va evitar res il·legal. Només va aconseguir informació privada sobre persones i moviments socials que avui forma part de les fitxes que guarda el CNP sobre activistes, simplement per les seves idees.

Uns mesos després, el mateix diari va destapar un nou cas d'espionatge contra moviments socials. Aquest cop, l'agent havia creuat encara més línies vermelles: havia mantingut relacions sexoafectives amb diverses persones víctimes del seu engany. La notícia va posar de nou el debat de les infiltracions sobre la taula, sobre fins on era legítim en un Estat de dret l'espionatge a col·lectius per les seves idees. El Govern espanyol tancava files amb la policia i justificava aquest modus operandi, menyspreant el mal que manifestaven les víctimes de l'engany i el conflicte sobre la llibertat ideològica i d'associació que hauria de plantejar-li aquest assumpte a qualsevol demòcrata. Més encara si es reivindica progressista. Però el degoteig de casos no havia fet més que començar.

Des de llavors, més d'una desena d'agents infiltrats han estat descoberts per diversos mitjans de comunicació, destapant l'operació que aquest govern autodenominat progressista ha avalat (o ordenat) per espiar col·lectius i activistes d'esquerres. La consecució de casos en diverses parts del país (Barcelona, Girona, València, Madrid...) va evidenciar que no es tractava de casos aïllats sinó d'alguna cosa perfectament planificada i encara en marxa. Algunes de les víctimes van denunciar un d'aquests agents per abús sexual continuat per la falta de consentiment, i per un delicte contra la integritat moral, però la Fiscalia va demanar l'arxivament de la causa. Tots els aparells de l'Estat es van coordinar per protegir als agents i fer córrer un vel espès en destapar-se l’espionatge injustificable.

Avui, uns quants anys després, aquests casos tornen a ser notícia. No perquè el govern hagi donat totes les explicacions al respecte, ni molt menys perquè hagi demanat disculpes, sinó per la denúncia de quatre dels agents descoberts després de la publicació dels reportatges i les seves conseqüències. Els mitjans que van donar la notícia i els que es van fer ressò de la investigació estan sent perseguits i sancionats per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). La Directa primer, i després Vilaweb i el Diari de Balears s'enfronten a diverses multes de milers d'euros i se'ls obliga a retirar els articles que tracten el tema.

Aquesta reacció institucional davant el descobriment d'unes pràctiques de dubtosa legalitat i d'indefensable encaix democràtic és un símptoma molt preocupant. Una censura en tota regla, un atac al periodisme que, tanmateix, no ha suscitat cap polèmica ni ha generat massa atenció en altres mitjans. I això, en una democràcia i més encara en aquesta professió, hauria de fer saltar totes les alarmes.

Aquesta persecució contra els mitjans que s'han atrevit a investigar aquestes pràctiques no és només un atac contra el periodisme i la llibertat de premsa, sinó contra tota la ciutadania. El nostre dret a ser informats és indeslligable de qualsevol democràcia sana, i la funció del periodisme és, principalment, fiscalitzar al poder, més encara quan aquest vulnera els nostres drets fonamentals. És preocupant que aquest assumpte no ocupi els debats, almenys en els mitjans públics, o que no hagi suposat un tancament de files general de tota la professió davant tan gran ingerència i tan perillosa coerció. La notícia està passant desapercebuda, i pocs mitjans estan informant sobre això. I no és que hi hagi un excés d'informació aquest estiu precisament.

Hi ha un interessant debat sobre els límits de l'acció policial i del periodisme d'investigació. Un debat que tan sols aquests mitjans estan proposant -i patint- avui quan impliquen tota la professió, però respecte del qual ningú se sent o es vol sentir interpel·lat. I aquí hi ha, en realitat, una certa i prejudiciosa acceptació dels fets. Perquè el caràcter de la Directa com a diari no és el d'una empresa convencional. És un mitjà cooperatiu, d'esquerres, amb les seves arrels en els moviments socials, una rara avis en la professió, però no per això menys rigorós i digne que qualsevol altre. Però els prejudicis existeixen també en aquest món.

Aquests últims anys s'han destapat encara més casos de policies infiltrats. Els seus noms, les seves cares i les seves vides ja han transcendit públicament, no només per les investigacions periodístiques, sinó perquè les víctimes dels seus enganys han decidit explicar la seva història. Per molt que l'Estat es proposi coaccionar els mitjans que informen sobre aquestes pràctiques i destapen els seus agents, en plena era d'internet, la difusió d'aquestes informacions, les obtingui un mitjà de comunicació o un activista, és imparable. És incontrolable. El problema que haurien d'atendre les autoritats no hauria de ser com protegir la identitat dels seus agents, sinó la incompatibilitat d'aquestes pràctiques amb un sistema democràtic.

La Directa va elaborar aquest documental sobre els casos dels infiltrats a Catalunya i el País Valencià que es va emetre a la televisió pública catalana el gener de 2025.

Sota el títol Sancionen qui investiga, protegeixen qui s'infiltra, La Directa ha posat en marxa una campanya de solidaritat a la qual s'han adherit diversos mitjans de comunicació, organitzacions de periodistes, col·lectius i persones a títol individual.