El preu d’un lleure educatiu low-cost

Josep Oriol Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés

Nois i noies amb una motxilla carregada d’il·lusions. Aquesta és una de les imatges per excel·lència del dia d’inici de les colònies i de l’estiu. Ara bé, us heu parat a pensar si les colònies o casals que gaudiran els petits de la casa tenen un projecte educatiu més enllà de passar-ho bé?

Tant el dret de l’educació com el del lleure són considerats fonamentals en la Convenció Internacional dels Drets dels Infants de les Nacions Unides. I és possiblement l'única palanca per aconseguir un ascensor social per als infants que procedeixen d’entorns més desfavorits.

Ara bé, l’educació dels nens i les nenes no només té lloc a l’interior d’un aula sinó que l’acció educativa és molt amplia, i un dels principals espais són les activitats de lleure. Hi ha evidències científiques que demostren l’aportació que l’educació en el lleure té en la millora de competències educatives dels infants com poden ser les matemàtiques, les llengües, la comunicació, les habilitats socials, digitals o artístiques.

En aquests espais, els nens i les nenes conviuen i comparteixen amb altres persones de la seva edat, així com els monitors i monitores experiències que, segurament, seran inoblidables: excursions per la muntanya, moments de joc i diversió, activitats artístiques, habitació o un àpat a taula. En tots aquests moments, els infants, adolescents i joves hi participen per igual, però cada un des de la particularitat de la seva forma de ser, origen, cultura, sexe... Així doncs, els nens i les nenes aprenen a compartir alhora que adquireixen valors com la solidaritat, la igualtat, la importància de compartir amb els altres, la riquesa que existeix en la diversitat o que no s’ha d’excloure a ningú. Per tant, el lleure educatiu fomenta la cohesió social.

Amb tot, des d’algunes entitats, administracions i famílies, no es dona al lleure educatiu el valor que té per a la formació personal i acadèmica d’infants, adolescents i joves . Així doncs, sovint, acaben escollint per l’opció més econòmica sense preocupar-se si aquesta compta amb un projecte educatiu.

El lleure educatiu no pot esdevenir un commodity, és a dir, un producte o servei sense valor ni diferenciació.

A més, quan les administracions, escoles, associacions de pares i mares o altres actors socials i privats contracten les opcions més barates, també estan contribuint que es precaritzi la situació laboral dels treballadors i les treballadores del sector.

Per tant, un servei low-cost en l’àmbit del lleure educatiu, pot sortir molt car per a l’educació dels infants, adolescents i joves que seran els adults de demà. En definitiva, hi perdem tots: la societat del present i del futur.