No és la pobresa d’alguns, són els drets energètics de tots i totes

Gabriel Fernàndez i Díaz, regidor d’Acció Social de l’Ajuntament de Sabadell

El mes passat els representants del govern de l’Ajuntament de Sabadell vam rebre amb satisfacció la primera sentència judicial a favor d’un ajuntament per sancionar una empresa subministradora, ENDESA, per un tall de llum a una família vulnerable. La sentència confirma que ENDESA ha de pagar la multa i la condemna en costes per haver comès una falta greu del Codi de Consum de Catalunya, en relació l’article 6.4 de la Llei de Mesures Urgents per a afrontar l’Emergència en l’àmbit de l’Habitatge i la Pobresa Energètica, la Llei 24/2015.

La justícia, en una sentència pionera i que estableix un precedent importantíssim en la defensa dels drets energètics dels ciutadans, desestima el recurs contenciós-administratiu interposat per ENDESA ENERGIA XXI SLU, en aquest cas contra un Ajuntament. Però també referma, per una banda, la plena vigència de la llei 24/2015 en matèria de lluita contra la pobresa energètica i la defensa dels drets energètics de tots i totes, i per una altra, la capacitat sancionadora que tenim els ajuntaments amb competències directes per fer-ho.

Evidentment estem davant d’un nou paradigma sobre com s’han d’entendre en aquest país els drets als subministraments bàsics per a la vida digna de les persones. Des de l’Administració Pública assumim que per fer front eficaçment a la defensa i garantia dels drets energètics de tothom necessitem les millors eines. I aquesta llei és la millor eina que tenim, ja que suposa que les empreses subministradores d’aigua, electricitat i gas, passen del concepte gairebé benèfic de la “responsabilitat social corporativa” cap els seus clients, al reconeixement d’aquests com ciutadans subjectes de drets. I això ho canvia i ho transforma tot, ja que d’aquesta forma s’imposa la política i la defensa dels drets col·lectius, que passen per davant de les lleis del mercat, els oligopolis i els interessos privats de les grans empreses.

Això representa, o hauria de representar, que els responsables polítics i tècnics de tots els estaments de l’administració pública podem esdevenir els veritables garants dels drets energètics dels ciutadans. Només podrem fer front a l’evident conflicte amb les empreses subministradores si som proactius amb les competències que podem desenvolupar, com ho ha fet la nostra ciutat i d’altres. Hem de ser capaços d’utilitzar tots els mitjans legals a l’abast per resoldre la lògica tensió d’interessos entre la política de defensa dels drets dels ciutadans (democràcia) i els interessos privats del capital i grans corporacions (oligopolis).

Durant gairebé dos anys i mig els municipis hem fet un llarg recorregut i hem desenvolupat amb els equips professionals dels serveis socials al territori un intens desplegament de la llei 24/2015, que compta amb un gran consens polític i social i que ha estat aprovada per la unanimitat dels partits amb representació al Parlament de Catalunya. I precisament la primera sanció judicial condemnatòria dictaminada per una jutgessa ens confirma que la llei 24/2015 és la millor eina i el millor mecanisme legal de protecció i garantia dels drets energètics de les persones al nostre país, en especial d’aquelles que son més vulnerables.

I és per això que aquells que tenim una visió republicana de defensa del bé comú i els drets dels nostres veïns i veïnes per sobre de qualsevol altre interès no volem ni podem renunciar a l’aplicació de la Llei 24/2105, en benefici de cap altre mecanisme legal substitutori de menor garantia de drets. L’actual proposta de “Bo Social”, impulsada des del Govern espanyol, no pot suposar en el cas de Catalunya la superació de la llei 24/2015, molt més avançada en la protecció dels drets bàsics de la ciutadania. En tot cas haurien de ser-hi els estaments estatals (Congrés i Govern central) els que en nom de defensar els drets energètics de tots els ciutadans s’emmirallin en la llei catalana i l’adoptin per a tot l’Estat. Els bons governants igualen els drets cap a dalt, mai cap a baix. I hem demostrat, com va popularitzar el president Barack Obama, que “Yes, we can”.