No perdem el tren del traspàs de Rodalies

David Cid, diputat d'En Comú Podem

El traspàs de rodalies acordat entre el govern de Sumar - En Comú Podem i el PSOE i ERC és una molt bona notícia. Aquest traspàs ha estat reivindicat i reclamat al llarg dels anys per diferents forces del catalanisme polític, com els Comuns i diferents agents socials, i ha de servir també per millorar d'una vegada per totes el transport públic que utilitzen milers de persones en el seu dia a dia.

La crisi territorial i el conflicte entre Catalunya i Espanya té sens dubte el seu origen en la campanya de recollida de signatures del PP contra l'Estatut de Catalunya, el recurs presentat també per al PP al Tribunal Constitucional i la posterior sentència que fa que avui Catalunya sigui l'únic territori de l'Estat que té un Estatut votat per la ciutadania que va ser posterior retallat per aquest tribunal.

Però també és cert que aquest conflicte cavalcava sobre la greu crisi de rodalies, una de tantes, que va patir el servei els anys 2006 i 2007, especialment marcades per les obres de l'AVE. L'aposta per la construcció de la xarxa d'AVE, i la seva concepció radial amb Madrid al centre, va significar l'oblit de la xarxa de rodalies, el tren de la majoria, a Catalunya, però també a tot l'Estat.

És cert que amb els pas dels anys l'AVE ens ofereix avui una alternativa sostenible a l'avió pels trajectes entre Catalunya i Madrid, connectant les 4 grans capitals del país i amb la posada en marxa progressiva del corredor mediterrani haurà de permetre, esperem que més aviat que tard, també una connexió competitiva amb temps amb València, acabant amb la concepció radial del transport a l'Estat.

En realitat l'oblit de les rodalies es va deure també en bona part a l'aposta de les elits extractives per fer seva bacanal de negoci i beneficis estratosfèrics amb la construcció d'autovies i autopistes, algunes de les quals van haver de ser rescatades anys després. Fal·lera que no ha desaparegut encara, liderada a Catalunya pel partit de l'asfalt, el PSC, que somia no només en culminar el IV Cinturó entre Terrassa i Sabadell sinó fins i tot estendre'l fins a Granollers o Vilafranca. El Govern d'ERC també té la seva part alíquota amb projectes absolutament desproporcionats com la variant de les Preses i d'Olot amb un cost de 80M€. Hi ha partits que creuen que l'emergència climàtica es combat amb un pin la solapa de l'Agenda 2030 i volant un cop a l'any a la COP, la cimera pel clima de Nacions Unides. I aquesta bacanal viària va ser la que va provocar en gran manera un abandonament massiu de la inversió en la xarxa de rodalies a Catalunya i a tot l'Estat.

Ara, som en un altre escenari i en un altre moment. Malgrat que quan el ministre Ábalos va presentar el pla rodalies 2020-2023 va ser rebut amb una alta dosi d'escepticisme, és cert que tot sembla indicar que l'objectiu d'haver emprès actuacions per valor de més de 4000M€ el 2025 s'acabarà assolint. Per primer cop estem davant un canvi d'actitud real per part de l'Estat i l'aposta pel ferrocarril social com a la infraestructura clau del segle XXI. Millores que malauradament després d'anys de manca d'inversió com reconeix Joan Carles Salmeron, director de Terminus, Centre d'Estudis del Transport, hauran de passar uns 3 o 4 anys per "començar a notar" que la xarxa de Rodalies funciona millor, "si es compleixen els pactes" i es "mantenen els ritmes d'inversió”.

Les dades que avui disposem mostren que acabarem el 2023 al 50% de les licitacions, al 60% de les adjudicacions i gairebé al 50% de les excussions del pla rodalies que s'han de fer abans del 2025. Unes excussions que es dispararan els pròxims anys quan comencem a pagar els nou trens encarregats. Per tot això la bona notícia del traspàs de rodalies no pot suposar en cap cas un fre o una aturada al bon ritme inversor que per fi ha arribat. Per això cal que posem fil a l'agulla a algunes qüestions.

En primer lloc, al meu entendre una de les clau també ha estat la tasca feta pel coordinador del pla rodalies de Catalunya 2020-2030, Pere Macias. Disposar de l'Oficina de Coordinació del Pla de Rodalies a Catalunya ha permès una tasca de proximitat per empènyer les licitacions, adjudicacions i les execucions dels diferents projectes. És per això que la bona notícia que Pere Macias sigui nomenat nou comissionat del govern per al traspàs de Rodalies per la Generalitat no hauria de ser incompatible amb el fet que es mantingui al capdavant de l'oficina de Coordinació del Pla Rodalies i més si anem a la creació d'una empresa mixta Generalitat-Estat, Rodalies de Catalunya.

En segon lloc, cal que els pròxims pressupostos de l'Estat inclogui les partides pressupostàries per fer front al dèficit tarifari així com les millores fetes des del traspàs incomplet el 2010. Alhora garantir que l'Estat amb molta més capacitat pressupostària mantingui la inversió en la xarxa de rodalies i que culmini el pla Rodalies 2020-2030. Ara no ens podem aturar ni deixar la feina a mig camí.

En tercer lloc, aquesta empresa mixta ha de poder fer compatible els drets laborals dels treballadors que avui formen part de Renfe, incorporar el coneixement de l'empresa en la gestió d'una xarxa ferroviària que serà més complexa que la que gestiona actualment Ferrocarrils de la Generalitat i ara si gestionar la xarxa de rodalies des de la proximitat, acabant amb absurds com per exemple que reparar l'enllumenat a una estació de Catalunya passi per una oficina de Madrid.

I finalment el traspàs de la xarxa acordat es blinda davant qualsevol recurs al Tribunal Constitucional que arribarà ben segur per part de la dreta. Aquest traspàs exigirà una reforma de la llei del sector ferroviari. I a hores d'ara la Constitució només permet el traspàs d'aquelles línies que no són d'interès general, és a dir aquelles que no operen trens que entren i surten de Catalunya. Això farà que tinguem a Catalunya amb els anys una doble xarxa, amb trens que sortiran constantment d'una per entrar a l'altra. És fonamental que tinguem a Catalunya un únic centre de regulació de control.

En definitiva, tenim molta feina per fer, però sobretot cal que aprofitem una bona notícia com és el traspàs de rodalies per avançar de manera decidida en fer de Catalunya un país de trens. En la Catalunya que ve la mobilitat serà amb tren o no serà.