Per què m'hauria d'afiliar a un sindicat?

Abir Sadri El Mutuk i Daniel Mulero, militants d’Anticapitalistes

És una pregunta recurrent que les sindicalistes solem sentir i que lliga amb la poca importància social que actualment tenen els sindicats en la majoria de la població assalariada. Un bon exemple és que en el 2019 es va registrar la taxa d'afiliació sindical a l'Estat espanyol més baixa en els últims trenta anys: 13,7%. Però, així i tot, moltes persones treballadores acaben acudint als sindicats quan són acomiadades, sancionades o tenen problemes de diferents índoles a la feina. Algunes persones també solen dir que per a aquests casos estan els advocats i les advocades laboralistes. Així doncs, per què afiliar-nos?

En primer lloc, els sindicats compten amb equips legals per la defensa jurídica de les seves afiliades. Però, tot i que hi ha molts advocats i advocades que fan una tasca importantíssima per a la defensa de la classe treballadora, és una defensa que té un límit molt clar: la llei. Al final el que podrà fer una bona jurista és apel·lar a la interpretació de la norma que et sigui més favorable. Però, i quan la norma no t'és favorable? I si volem millorar les nostres condicions laborals i salarials? Doncs és aquí on radica la principal utilitat dels sindicats combatius i de classe.

Un sindicat combatiu i de classe, és una organització de treballadores que busca la unitat i solidaritat entre aquestes per lluitar plegades en defensa dels nostres llocs de treball, per millorar les condicions de treball i també per canviar el sistema. Un sindicat ha de lluitar per totes les vies, tant la judicial com sobretot per la via sindical-mobilitzadora, per aconseguir millores reals i materials. La immensa majoria de drets, aquí incloem tan drets socials, polítics o laborals, s'han assolit amb una forta i àmplia mobilització. Amb organitzacions pròpies de la classe treballadora. Res se'ns ha regalat i tot el que tenim és fruit de la lluita de moltes que ens han precedit. Tenim exemples en el passat de grans conquestes obreres, temps on els sindicats eren veritables organitzacions de masses, majoritàries en la classe treballadora, com la famosa vaga de la Canadenca que va comportar la jornada de 8 h. També han estat grans victòries les vagues de les gericultores en les residències biscaïnes en els últims anys (alguna amb més de tres-cents dies de vaga), o els set mesos de vaga al servei del 112 a Catalunya on es va obtenir un increment salarial del 24% aquest març passat. Han estat lluites sindicals que ens demostren que la millora de les condicions laborals i socials no són una qüestió jurídica sinó de relació de força.

Per arribar a aquestes victòries ha calgut un temps de preparació, conscienciació i organització prèvia. És aquí on els sindicats fan una gran tasca de transmetre experiència i coneixement acumulat en la lluita. Són espais segurs on practicar la solidaritat i el suport mutu per dotar de la força suficient al màxim de conflictes possibles perquè acabin en victòries per a la gent treballadora.

Una bona forma de començar a organitzar-te és primer de tot crear un petit grup d'afinitat al teu centre de treball. La majoria de vegades això serà més fàcil fer-ho fora de la pròpia empresa. En moments així comencem a conèixer la persona que tenim al costat en el nostre dia a dia i que, per culpa dels ritmes d'explotació laboral, no ens havíem pogut conèixer prou bé. Ens adonem que compartim més coses de les que creiem i, sobretot, ens adonem que la mateixa empresa s'aprofita de cadascuna de nosaltres i de la falta d'organització. Per defensar-se davant "els jefes" hem d'anar-hi totes a una. Llavors és quan deixem de tenir por nosaltres perquè la tinguin ells.

És important que aquest primer protogrup es reuneixi d'esquena a l'empresa i és bo seguidament que ens apropem a un sindicat de classe i combatiu perquè ens assessorin tant des d'una vessant jurídica com sindical. Hem d'aprendre a protegir-nos i dur a terme una tasca pacient i soterrada per preparar-nos per l'ofensiva, especialment si treballem en empreses sense representació de les treballadores o amb representació d’aquells sindicats que sempre ho pacten tot amb la direcció. Donar una passa endavant no sempre serà fàcil, però la recompensa de lluitar per millorar les teves condicions de vida (i les de la resta de companyes), s’ho val.

Tot aquest camí, en el que sempre aprendrem dels nostres errors i descobrirem moltes virtuts que teníem amagades, el farem acompanyades de les persones amb les quals compartim moltíssimes hores de les nostres vides. Ens passem treballant tota una vida i mai estem soles. Quan la gent s'adona del poder que té quan actua i es mobilitza col·lectivament s'apodera i allò que creia que era impossible, passa a ser possible. Així que, esteu preparades per agafar les regnes de les vostres vides?