L'Orgull: memòria, reivindicació i democràcia

Arriba el final del mes de juny, i un any més els carrers s'omplen de banderes, reivindicacions i celebracions. L'Orgull LGBTI és, sens dubte, una data de celebració. Però sobretot és memòria, és reivindicació i és democràcia. És el record de totes les persones que van haver de viure amagades, de les que van ser perseguides, humiliades o empresonades simplement per estimar o ser qui eren. I és també el compromís col·lectiu de garantir que cap generació futura hagi de tornar a viure aquella realitat.

Podem estar orgullosos del camí recorregut. Fa només vint anys, l'aprovació del matrimoni igualitari va convertir el nostre país en un referent internacional en el reconeixement dels drets de les persones LGBTI. Aquella llei no només va permetre casar-se a les parelles del mateix sexe; va afirmar una idea profundament democràtica: que ningú pot tenir menys drets per la seva orientació sexual o la seva identitat.

Des d'aleshores, aquest compromís no s'ha aturat. El reconeixement dels drets de les famílies diverses, els avenços en la protecció de les persones trans, la despatologització en l'àmbit sanitari o l'aprovació de la Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i dels drets de les persones LGBTI han consolidat un marc legal dels més avançats del món. No és casualitat que, per primera vegada, ILGA-Europe hagi situat Espanya al capdavant del rànquing europeu en drets i polítiques LGBTI.

Catalunya també ha estat protagonista d'aquesta història. La primera manifestació de l'Orgull celebrada a l'Estat va tenir lloc a Barcelona l'any 1977, quan encara calia molt coratge per sortir al carrer i reivindicar drets que avui semblen evidents. Aquella mobilització va sembrar les bases d'un moviment que ha contribuït decisivament a transformar la nostra societat.

Aquest lideratge també s'ha expressat des de les institucions. La Llei 11/2014 va convertir Catalunya en un referent en la protecció dels drets de les persones LGBTI i, més recentment, la nova Llei 13/2025 ha reforçat aquest compromís adaptant-se als nous reptes socials, ampliant la protecció de les persones trans i intersexuals i millorant els mecanismes per combatre la discriminació.

Les lleis són imprescindibles perquè protegeixen drets, estableixen obligacions i ofereixen eines davant les vulneracions. Però cap llei, per bona que sigui, elimina per si sola els prejudicis. La igualtat no s'esgota en el Diari Oficial. Es construeix cada dia a les escoles, als espais esportius, als centres de treball, a les festes populars, als serveis públics o a les residències de gent gran. Es construeix en la manera com ens relacionem i en la capacitat de les institucions de garantir que totes les persones siguin tractades amb dignitat.

Precisament per això no podem caure en la complaença. Mentre avancem en drets, també observem amb preocupació un increment dels discursos d'odi, de la desinformació i dels intents de qüestionar conquestes que semblaven consolidades. A Europa i arreu del món assistim a una ofensiva reaccionària que converteix les persones LGBTI en un objectiu polític, alimentant la por i la confrontació.

Aquest fenomen tampoc és aliè a Catalunya. Durant l'any 2025, tant la Xarxa SAI LGBTI+ com l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació van registrar prop de dues-centes denúncies relacionades amb discriminacions per orientació sexual o identitat de gènere. Darrere de cada expedient hi ha una persona que ha vist vulnerats els seus drets, que ha patit insults, exclusions o agressions. Són dades que ens recorden que els avenços legals són indispensables, però insuficients si no van acompanyats de polítiques públiques eficaces, recursos, educació i una resposta institucional clara.

Per això les institucions no poden ser neutrals davant els discursos d'odi. La neutralitat només beneficia qui pretén restringir drets. Defensar la igualtat no és prendre partit per una ideologia; és complir amb els principis bàsics de qualsevol democràcia constitucional. Quan una persona és discriminada per la seva orientació sexual, la seva identitat o expressió de gènere o les seves característiques sexuals, és la qualitat democràtica del conjunt de la societat la que queda qüestionada.

L'Orgull, per tant, no és únicament una celebració del moviment associatiu, que continua essent imprescindible. També ha de formar part de l'agenda institucional. El Parlament de Catalunya, com a representant de la ciutadania, té la responsabilitat de continuar impulsant polítiques que garanteixin la igualtat real, combatin qualsevol forma de discriminació i enviïn un missatge inequívoc a totes les persones LGBTI: aquesta és casa vostra i les institucions us protegiran.

Perquè, l'Orgull no parla només dels drets d'un col·lectiu. Parla del tipus de societat que volem construir. Una societat on ningú hagi d'amagar qui és, on cap jove creixi amb por de ser rebutjat, on totes les famílies siguin reconegudes i on la diversitat sigui entesa com una riquesa compartida.

Aquest és el veritable sentit de l'Orgull: recordar el camí recorregut, defensar les conquestes assolides i continuar avançant perquè la llibertat i la igualtat siguin una realitat per a tothom.