La jubilació anticipada a la química i el refí ja ha entrat al Congrés

Fa uns dies, el col·lectiu de treballadors dels sectors de la química i el refí, que dona feina a més de 200.000 persones i representa prop del 13,5% del PIB industrial espanyol, va viure un moment històric amb l’arribada al Congrés dels Diputats d’una reivindicació impulsada des de fa tres anys pel Sindicat de Treballadors: la jubilació anticipada d’aquests professionals pel desgast que la seva feina diària provoca en la salut i pels riscos que això implica tant a aquest nivell com també al de la seguretat.

Va ser en forma d’una Proposició no de Llei presentada per Esquerra Republicana de Catalunya que va obtenir una àmplia acceptació per part dels grups polítics: 31 vots a favor i 3 abstencions a la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions. L’endemà, la ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, es va comprometre a estudiar la proposta responent a una pregunta també d’ERC.

Són gestos, però són molt significatius i arriben després de 3 anys de lluita de la nostra organització, que al 2022 va activar una campanya per conscienciar la societat, les institucions i els partits polítics que aquesta era una causa justa. I ho estem aconseguint. Esperem que el Govern faci els deures i la jubilació anticipada pugui tornar aviat al Congrés ja en format legislatiu, per tal que ben aviat sigui una realitat. I també esperem que els partits polítics se centrin en els arguments d’aquesta proposta i no en els seus tacticismes per tal de repetir el mateix consens que ja vam veure la setmana passada.

No és cap secret per a qui hagi passat un torn de nit, hagi treballat entre sorolls continus, vibracions, calor extrem o atmosferes carregades de substàncies inflamables i tòxiques que afrontar aquestes circumstàncies en el dia a dia té un gran impacte sobre la salut. I tota la societat n’hauria de ser conscient. Dècades en aquest entorn deixen petjada, per molt que es compleixin les normes de seguretat. No parlem de percepcions subjectives, parlem de dades de sinistralitat, de malalties professionals i d’una esperança de vida laboral retallada.

Els sectors de la química i el refí són estratègics i aporten riquesa i estabilitat, però també exigeixen a qui els sosté un preu massa alt en termes de salut i qualitat de vida. Per això la jubilació anticipada mitjançant la figura del coeficient reductor no és un privilegi, és una mesura de justícia. Una eina que la mateixa llei contempla per a aquells treballs que reuneixen característiques de penositat, toxicitat i perillositat impossibles d’eliminar. I és exactament aquí on encaixen la química i el refí. Altres col·lectius ja ho tenen reconegut, perquè la societat entén que no es pot exigir a un bomber o a un miner que prolongui la seva carrera fins als 67 anys. El cas dels qui operen les nostres refineries i plantes químiques és igual de clar.

Aquesta reivindicació ve de lluny, ja que forma part de la memòria de diverses generacions de treballadors que han suportat les mateixes dures condicions, retirant-se moltes vegades tard i pagant amb la seva salut aquesta espera. És el moment de saldar aquest deute amb aquells que han dedicat la seva vida a una indústria tan vital per al país.

El que està en joc no són només drets laborals, sinó la dignitat d’aquells que durant dècades han garantit energia, combustibles i materials imprescindibles per al funcionament de la societat. A hores d’ara, qui tingui la responsabilitat de decidir no hauria de girar l’esquena a una evidència tan contundent. La indústria química i del refí continuarà essent un pilar de l’economia espanyola, però els seus treballadors mereixen que se’ls reconegui que han arribat fins aquí a costa d’un esforç que no es pot prolongar indefinidament. Anticipar la jubilació en aquest sector no és un regal, és prevenir, protegir i reconèixer. I fer-ho ara és l’única manera de fer justícia.