Finestra amb vistes: L'abisme de la por

Fernando Ruiz-Goseascoechea

Aquest matí a Florència no li venia de gust donar la sessió de meditació i m'ha proposat fer una taula de tai-txi, disciplina que no havia practicat des de feia anys.

Comencem amb uns minuts de txi-kung, però és molt difícil fer exercicis de respiració controlada quan la teva mestra està amb el cap a una altra banda i la classe és per Zoom. S'ha adonat i m'ha explicat que estava enfadada per la cassolada de la nit anterior contra el Govern, després de l'anunci de la intervenció de Vicentin, un conglomerat industrial en crisi que amenaça de deixar al carrer a milers de treballadors. He percebut en tota la seva dimensió el disgust de Marcela quan he escoltat la darrera part de l'explicació: ¡Qué se vayan a la reputa madre que los parió! . I a continuació hem fet una pausa per beure aigua.

Pel que he llegit a la premsa, penso mentre dibuixo en l'aire un més que acceptable primer gest de tai-txi, el Rovell Fenzong (fer la ratlla a la crinera del cavall salvatge), després de l'anunci d'intervenció per part de l'Estat, l'oposició patronal, les patronals agràries i molts empresaris han posat el crit al cel. El president Fernández s'ha reunit ja amb els directius de l'empresa i els ha dit que l'expropiació és un mecanisme per salvar-la, però que, si apareixen alternatives superadores, les escoltarà. I mentre faig els meus moviments sento la veu de Florència que crida agrament: ¡Hi poden haver solucions privades, però cal denunciar la responsabilitat de govern de Macri!

Aquest escàndol, que els sectors conservadors de rebutgen amb cassolades, coincideix amb l'escàndol d'espionatge, destapat fa uns dies pel Govern. Unes 500 persones, entre ells uns 400 periodistes, tot i que també hi ha polítics, empresaris i acadèmics, van ser presumptament espiats il·legalment per l'Agència Federal d'Intel·ligència (AFI) en el marc de la Cimera del G20 el 2018, és a dir sota el Govern del conservador Mauricio Macri. I és en aquest moment de la reflexió quan me n'adono que vaig massa ràpid en l'execució del Baihe Liangchi (la grua blanca estén les seves ales).

No es pot fer tai-txi pensant en política i a més he oblidat molts dels moviments, però aconsegueixo acabar la classe amb un més que acceptable zuolan quewei (agafar la cua del pardal esquerra), un impecable peng, lu, hi, an (rebutjar, apartar-se, pressionar, empènyer) i el meu favorit, el yunshou (acariciar els núvols) que l'he realitzat sempre amb molt de sentiment. Mentre m'eixugava la cara amb una tovallola, Florència m'ha explicat que no veia relació entre els dos casos. Jo he insistit en què no em sembla desencertat relacionar una maniobra que enfurisma l'oposició conservadora i la patronal amb el "descobriment" d'una trama d'espionatge del Govern anterior. Sobretot, tenint en compte que és més que possible que estiguin enllaçats tots dos casos amb un escalfament de motors de cara a les eleccions legislatives de l'any que ve.

M'ha donat la impressió que la reflexió no li ha semblat bé a la meva professora, i llavors, no sé ben bé per quin motiu, se m'ha acudit venjar-me pel dur matí que m'estava donant, així que he deixat caure un comentari que acabava de llegir a la premsa referent al fet que el Banc de la Nació sempre ha estat el prestamista de Vicentin, i que segons exfuncionaris del Govern Macri, els préstecs que va obtenir l'empresa de cereals van créixer substancialment entre la primera i la segona Administració de Cristina Kirchner; Florència s'ha acomiadat secament i ha tallat la transmissió de Zoom sense dir ni una sola paraula sobre els meus magnífics moviments de tai-txi. Així són els peronistes.

Després de dinar i amb l'excusa de comprar 2 llaunetes de foi de la casa Rougié, m'he posat en contacte per Telegram amb Marcelo, amic de confiança i el millor dealer de delicatessen de la ciutat a qui, com qui no vol la cosa, li he preguntat la seva opinió per l'espionatge i per la intervenció de Vicentin. Marcelo és un tipus políticament independent però aferrat des de fa molts anys a postulats d'esquerra; i encara que no m'ho hagi dit, sé que li dóna al·lèrgia la cultura peronista; potser per això no acostuma a carregar les tintes contra Fernández, perquè sap que representa el més descafeïnat del peronisme i perquè, segons m'ha repetit desenes de vegades, en el panorama electoral d'Argentina hi ha els peronistes i l'abisme; i això fa por.

No ha trigat gaire a respondre el xarcuter: Estimat Fercho (acostuma a anomenar-me així quan entra en matèria): El comerç exterior està en mans privades i un reduït grup d'empreses concentren entre la meitat i dos terços de les exportacions del país. Vicentin té el 9% de les exportacions de gra, representa el 3,4% del total d'exportacions. Cal acabar amb aquest oligopoli privat. Si t'emportes les últimes 4 llaunes de Rougié que em queden, et faig un bon descompte.

Li he respost amb cura per a que no s'entusiasmés massa i, també, per a que no naufragués la possibilitat d'endur-me una llauna de foie gratis. No seria millor no estirar tant el fil en aquests moments i arribar a un acord, amb altres empreses i una participació raonable de l'Estat? Oblidava que a Marcelo si hi ha alguna cosa que li treu de polleguera són les elucubracions mal plantejades i amb tuf pactista. I ha entrat a fons, és clar.

M'ha enviat un text llarg, que aquí alleugereixo, en què diu que la sobirania alimentària és el dret dels pobles a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu, comptant amb aliments nutritius i saludables, accessibles, produïts de forma ecològica i econòmicament sostenible. I ha afegit que, si no entenem això, no anirem enlloc. L'expropiació, tal com està plantejada és insuficient. A més, no qüestiona el paper dels països agroexportadors dependents com l'Argentina, on grans multinacionals produeixen gra transgènic i el 90% es destina a l'exportació, per engreixar porcs a les granges industrials a la Xina o pel negoci del biocombustible.

La meva resposta ha estat breu perquè no tenia forces per estirar un debat tan espès. Tenia agulletes del tai-txi i, a més, havia d'anar a la cuina a preparar una amanida russa amb la maionesa feta a mà: És clar, Marcelo, t'entenc, l'he contestat. I m'ha respost immediatament: et dono les quatre llaunes, em pagues tres i t'emportes una de regal. Abraçades a la família.