Figues 'rocieres' d'un altre paner

Sergi Sol, periodista

De la polèmica paròdia a la Mare de Déu del Rocío en un programa d'humor de TV3 crida poderosament l'atenció la denúncia pública d'una referent de l'esquerra andalusa.

Per a aquesta líder, aquesta sàtira a la Verge és pitjor que inadmissible. És una ofensa en tota regla. Segons Teresa Rodríguez: "Se puede hacer humor de todo. También de la Semana Santa. Pero no con tantísima malaje, ignorancia y andaluzofobia". O sigui, que sí que es pot, en teoria. Però, a la pràctica, no es pot. Rodríguez va adjuntar un titular del diari digital Crònica Digital, cosa que a més indicaria que no va veure la performance. És a dir, que es va pronunciar de les orelles.

Val a dir que no ho veu igual Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, que molt més mesurada va apel·lar a la llibertat d'expressió més enllà de si li va agradar o no que es mofessin de la Verge andalusa. Igual que Podemos Andalucía, que també va respondre en aquest sentit.

Abans de Setmana Santa, el mateix programa de sàtira i humor va ser atacat pel sector més fonamentalista de l'independentisme català per un esquetx sobre l'exconsellera Clara Ponsatí, quan aquesta va trepitjar Barcelona després de cinc anys d'exili a Brussel·les. I val a dir que en un altre programa d'humor dirigit pel mateix director, també a TV3, es van acarnissar sense compassió amb la Moreneta, la venerada Verge de Montserrat, icona catalana on n'hi hagi. Fins i tot van incorporar sense por l'assumpte de la pederàstia.

Que s'ofenguin els bisbes –començant pels catalans– és legítim i compressible. Encara que mai no s'han disculpat pel paperot de la jerarquia eclesiàstica a la Croada. Que es molesti la Federació d'Entitats Andaluses de Catalunya (Fecac), organitzadors entre altres activitats de la processó de la Mare de Déu del Rocío, entra dins del que és raonable. Que tot un president d'Andalusia encengui la metxa, donant lliçons i fent-se l'ofès, ja són figues d'un altre paner. Però no sorprèn, entra dins d'una lògica patriòtica que s'accentua en vigílies d'una contesa electoral. Aquí també s'inclou l'Ajuntament d'Almonte. O el PSOE, encara que sense tants escarafalls.

El xocant en qualsevol cas és la posició de Teresa Rodríguez, a ulls clucs amb Juanma Moreno i amb tots els afligits i ofesos. I en particular que, a més, consideri la sàtira a compte de la Mare de Déu del Rocío com una mostra de xenofòbia (andaluzofobia dixit). Segons la RAE: Odi, repugnància o hostilitat envers els estrangers.

Mentre estem tan distrets amb la qüestió i amb Rodríguez tan indignada, potser seria interessant portar a col·lació la recent visita de Moreno Bonilla a Catalunya. El president es va muntar una carpa, sense estalviar en detalls, al centre de Barcelona amb la missió de treure empreses de Catalunya per emportar-se-les a Andalusia a compte de pagar menys al fisc, seguint l'estela d'Ayuso, fascinant política d'estira i arronsa que sempre marca tendència. Ni cal dir que si Pere Aragonès s'ho muntés igual de bé a Sevilla no vulguin saber què hauria dit Moreno Bonilla. I amb tota legitimitat, Teresa Rodríguez hauria posat el crit al cel veient com s'incentivava la diàspora fiscal d'empreses radicades a Andalusia.

S'esquincen les vestidures per una sàtira sobre la Verge, ho interpreten com un atac xenòfob i exigeixen disculpes per un gag satíric que té clars precedents i altres damnificades com la Moreneta mentre juguen a patriòtiques exempcions fiscals.

És opinable el gust o l'encert d'aquest tipus d'humor que pot ser corrosiu. Però que l'esquerra laica adopti aquesta actitud resulta si més no cridaner. I probablement simptomàtic. La transversalitat de determinades actituds explica l'angoixa de l'esbombada Espanya plural i d'una involució que si no es reverteix consolidarà el marc mental d'una dreta que evoca sense mirar prim una nostàlgia pretèrita.