Els plors del RACC

Max Oliveras, estudiant de CCPP a la UPF

Aquesta setmana ens hem aixecat amb l'enèssim informe del RACC sobre la mobilitat de Barcelona. Un cop més, com és habitual ja, es lamenta de manera dubtosament objectiva dels mals i desgràcies que produeixen les polítiques del "dolent i pervers" Ajuntament de Barcelona.

No és estrany que una empresa que viu gràcies als vehicles de motor, faci de lobby i defensi els seus propis interessos. Ara bé, el problema arriba quan publica informes tendenciosos fets en zones on la mobilitat està clarament en transformació amb les obres de la Superilla, i aquesta sigui publicada a tots els grans mitjans. I és que la realitat és ben diferent a l'apocalipsi que descriu el RACC. Segons l'enquesta municipal Ómnibus sobre mobilitat i civisme, el 93% dels barcelonins creuen que desplaçar-se per la ciutat és fàcil.

Tot canvi de paradigma té sempre uns incumbents que faran el que sigui per mantenir les seves posicions de privilegi. Les polítiques que ens marquen la UE, la OMS i la comunitat científica en general ens diuen clarament que han d’anar encaminades a reduir l'ús del cotxe a la ciutat i apostar pel transport sostenible, la mobilitat a peu i en bicicleta, que en definitiva representen la gran majoria de desplaçaments de la ciutat. I això generarà oposició dels més poderosos. Però els canvis necessiten temps i polítiques amb visió per implementar-los sense por.

Com pretenen que les bicicletes se sentin més segures si no es limita la velocitat dels cotxes? Com volen una mobilitat més sostenible si constantment critiquen tot allò que posi fre al vehicle privat contaminant? Si les bicicletes se senten poc segures, tal com apunta l'informe, més seguretat i espai se'ls hi ha de donar! El RACC ens ha donat el camí a seguir.

Barcelona ha de fer una aposta valenta per prioritzar una ciutat sostenible que els veïns i veïnes mereixen. Els lobbies clarament n'estaran en contra. Crearan una alarma social d'allà on no n'hi ha. No deixem que uns quatre nostàlgics, privilegiats, i en definitiva negacionistes climàtics ens deixin estancats al segle XIX.