Diversitat, diferència….i una desigualtat brutal. Una perspectiva evolucionista

Es podria dir que la naturalesa és una màquina de produir diversitat, la qual cosa és extraordinària des del punt de vista que genera una infinitat de possibilitats de vida. Però no tota aquesta enorme diversitat generada és capaç d'adaptar-se adequadament a un determinat context, a un determinat moment històric. Per exemple, si es generen molts tipus d'extremitats, no totes són igualment adequades per arribar fins on està l'aliment, i sobreviure. O, si per exemple, es generen molts tipus de conductes, no totes són adequades per sobreviure en una societat narcisista i exhibicionista com l'actual. Si ets tímid, tindràs problemes per tirar endavant.

Per aquesta raó, la diversitat dóna lloc també a una brutal desigualtat respecte les possibilitats d'adaptació. I la desigualtat, òbviament, és amarga pels perdedors, és cruel. A no ser que hi hagi unes bones regles de joc que protegeixin els menys adaptats, els perdedors, i que garanteixin els drets de totes les persones.

És a dir, una cosa que d'entrada és molt positiva i interessant, com la diversitat, en realitat no ho és per a tots aquells organismes o subjectes que tenen limitacions d'adaptació al context actual. Per exemple, si el menjar està al final del passadís i no hi ha regles, òbviament s'ho enduran els que tinguin un tipus de musculatura que els permeti córrer més ràpid. Els que arribin tard al repartiment poden tenir altres qualitats molt valuoses en altres àrees i entre tots atresorar una meravellosa diversitat. Però si no es posen en marxa programes de redistribució del menjar, es quedaran sense menjar, o menjaran les sobres.

Òbviament, el repartiment equitatiu només es pot corregir des de fora, amb una protecció i una compensació per als que no estan ben adaptats al context actual. Però, malauradament, en el món d'avui aquesta desigualtat s'està ampliant, perquè un petit grup de persones, el famós 1 per cent, controla cada vegada més els recursos i obté cotes de poder enormes, mentre el 99 per cent cada vegada més se les veu i se les desitja per anar endavant amb el poc pastís que els deixen. I aquesta tendència no fa res més que accentuar-se.

No obstant això, cal tenir en compte que aquests subjectes insuficientment adaptats al món d'avui, no són tan sols persones amb tots els seus drets, sinó que a més són molt valuosos per a tota la humanitat, perquè guarden tota aquesta diversitat que pot ser molt útil per a quan les coses canviïn, perquè tot està en constant canvi i l'adaptat d'avui pot ser l'inadaptat de demà. Seguint amb l'exemple del córrer cap a l'aliment, aquests que avui corren menys podrien ser més aptes per sobreviure demà en un món aquàtic, o amb una gravetat diferent ... i cal tenir en compte que l'evolució no sabem a on ens porta.

Així doncs, termes molt bonics i molt suggerents, com diversitat, diferència ...... .amaguen una problemàtica molt important. Hi ha d'haver regles que possibilitin que els que avui estan menys adaptats puguin viure amb dignitat. I en la meva opinió es mereixen molt més que una renda bàsica. No tan sols perquè són persones, sinó perquè a més atresoren una diversitat que val el seu pes en or per a l'espècie humana.

jachoteguil@gmail.com