Cuidadores no professionals: dones invisibilitzades que cuiden a familiars

Catalunya és la comunitat autònoma on hi ha més persones a l’espera de rebre una ajuda per la dependència, segons un informe de l’Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials. Al detall, més de 68.000 estan pendents de rebre aquest suport, el que representa un 26% del total de la llista d’espera.

Una mancança que acaba propiciant que les persones en situació de dependència siguin ateses pels seus familiars, que generalment no tenen experiència ni coneixement en l’àmbit de la salut i les cures. A Catalunya hi ha més de 97.000 persones que es troben en aquesta situació, segons dades del departament de drets Socials de Catalunya, però quin és el perfil d’aquestes cuidadores no professionals?

Bàsicament, acord a la mateixa font, són dones, en un 80% dels casos, que tenen entre els 51 i els 70 anys i dediquen unes 14,6 hores diàries a les cures, moltes d’elles sense rebre cap mena d’ajuda per la seva labor. Un 60% reconeixen que se senten cansades i un 80% que no se senten lliures per organitzar la seva vida. Per tant, malgrat que les seves tasques per vetllar per a les persones en situació de dependència és una aportació que beneficia al conjunt de la societat, la realitat és que la seva dedicació no és reconeguda i, a més, és invisibilitzada.

Aquesta situació de les cuidadores no professionals es podria agreujar en els pròxims anys. Actualment, a Catalunya ja hi ha 1,5 milions de persones més grans de 65 anys, però només el 8,2% (129.511) reben alguna mena d’ajuda o servei públic per a la dependència o la promoció de l’autonomia, es destaca en el Mapa de Serveis Socials 2022. La població amb aquesta franja d’edat representa el 19,3% del conjunt dels ciutadans, però anirà en creixement els pròxims anys. Segons dades, de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2040 serà el 26,1% de la societat i en el 2050 s’incrementarà fins al 28,9%, és a dir, pràcticament una tercera part de la població.

Per contra, arran de la caiguda de la natalitat, en els pròxims anys es reduirà la població en edat de treballar. En el cas de l’estat espanyol, segons les previsions de la Comissió Europea, serà el país amb major esperança de vida (84,9 anys) i el més envellit de la Unió Europea.

L’envelliment de la població, ben segur, anirà acompanyat d’un increment de persones en situació de dependència arran de l’avançada edat. A més, en una societat amb menys persones en edat activa, com es finançaran les ajudes a la dependència?

En un escenari de futur no tan llunyà, en només 17 anys, el 2040, si no es posen mesures perquè l’ajuda a la dependència arribi a totes aquelles persones que ho necessiten, es doblarà el nombre de persones cuidadores no professionals i, a més, segurament, aquestes tasques les desenvoluparan dones amb una edat més avançada que les d’ara per l’envelliment de la població.

Si bé és cert que, idealment, l’atenció i l’acompanyament de persones en situació de dependència l’haurien de dur a terme professionals del sector de la salut i les cures, la realitat és una altra. Tot plegat, sens dubte, ens obliga a reflexionar sobre la vital labor que fan les cuidadores no professionals: dones que des de l’ombra i soles es fan càrrec dels seus familiars. Precisament, per tal de poder oferir-les eines i recursos, neix el portal web Aliura on es proporciona tot el material necessari tant a les persones amb dependència com per aquelles que se’n fan càrrec.

Si el paper d’aquestes dones és essencial en la societat del present, segurament, si no es posen les mesures i els recursos pertinents, encara ho serà més en un futur immediat. L’atenció i l’acompanyament de les persones grans no pot recaure només en les mans dels seus familiars, que poden tenir de les millors intencions, però no el coneixement necessari. Recentment, s'ha celebrat el Dia Internacional de la Persona Cuidadora per sensibilitzar sobre la seva rellevant aportació en el conjunt de la comunitat. Malauradament, la seva contribució no rep el reconeixement que es mereix, tot i que aquestes cuidadores, principalment no professionals i dones, són essencials per garantir tant el benestar com una vida de qualitat i digne de la gent gran o persones dependents. Per això, donem les gràcies a cada una de les cuidadores no professionals que de manera altruista dediquen el seu temps i energia a tenir cura de les persones del seu entorn, una tasca que acaba beneficiant al conjunt de la societat. Ha arribat el moment de posar sobre la taula la rellevància i el reconeixement de les tasques relacionades amb la cura i l'acompanyament de les persones en situació de dependència o de la tercera edat, però també de situar aquestes labors com una prioritat política i social per poder exigir que es destinin els recursos econòmics i humans pertinents per garantir el dret d'envellir amb dignitat. Sense cuidadores professionals i persones expertes en l'àmbit de la salut, les cures i el benestar, difícilment, es podrà garantir aquest dret a tots aquell conjunt de la població que arriba a l'etapa de la vellesa.