Cinc lliçons per al municipalisme de la victòria de Die Linke a Berlín

La victòria de Die Linke a les eleccions de Berlín ha despertat l'esperança de les esquerres europees i tanca algunes lliçons útils més enllà de les fronteres alemanyes. Berlín no és Alemanya, i seria imprudent extrapolar el aquesta votació al conjunt del país. No obstant això, del gran resultat obtingut per Elif Eralp sí que es poden extreure almenys cinc lliçons aplicables en altres ciutats europees... que sovint coincideixen amb les de la campanya de Zohran Mamdani.

1. Un discurs antiestablishment centrat en temes materials. Tothom a Berlín coneix el principal objectiu d'Eralp: expropiar els més de 200.000 habitatges que posseeixen grans empreses privades a la ciutat, com va votar la ciutadania berlinesa en referèndum fa cinc anys. La seva campanya –com la de Mamdani– s'ha centrat en un nombre limitat de temes relacionats amb les condicions materials de la població, bàsicament habitatge i cost de la vida. En una ciutat on més del 80 per cent dels residents viuen de lloguer, el principal lema de Die Linke ha estat “Fer Berlín assequible”, amb un discurs antiestablishment que li ha tret a la ultradreta el monopoli de la representació dels votants que estan indignats amb l'elit política tradicional. La decisió de centrar el discurs en pocs temes contrasta amb la tendència de les esquerres a intentar explicar llistes interminables de mesures, confonent programa de govern amb comunicació.

2. Equilibr entre el carrer i les xarxes socials. El creixement de la ultradreta a les xarxes socials ha instal·lat en part de l'esquerra la idea que les eleccions es guanyen bàsicament a Internet. No obstant això, tant la campanya de Mamdani a Nova York com la d'Eralp a Berlín han destacat per un equilibri entre els dos terrenys de joc. A la capital alemanya, més de 2.000 voluntaris de Die Linke van trucar més de 140.000 portes, alhora que el partit reforçava la seva estratègia digital. La portaveu de Democratic Socialists a Nova York, Grace Mausser, afirma que el 'porta a porta' o trucar per telèfon als votants "és la manera més convincent de fer persuasió política". Algunes d'aquestes tàctiques poden ser més difícils de portar a terme a Espanya, però cap vídeo de Tik Tok pot substituir la presència massiva al carrer i el contacte directe amb l'electorat.

3.- No cedir ni un pam al discurs racista ni posar al centre els temes de la ultradreta. Die Linke ha guanyat a Berlín mentre les enquestes nacionals col·loquen AfD com la força més votada i el seu discurs xenòfob ha contagiat els grans partits. Eralp és filla de refugiats turcs i una activista pels drets de les persones migrants, que defensa obertament la diversitat cultural com una riquesa. Al contrari que la seva excompanya de partit Sahra Wagenknecht –que s'ha quedat fora del parlament berlinès i es disposa a donar-li el govern de Saxònia-Anhalt a l'AfD– Eralp no ha fet ni una concessió al racisme que inunda la política alemanya. Al contrari. I, al mateix temps, no ha dedicat la campanya a confrontar AfD, sinó a parlar dels temes materials que uneixen les classes populars berlineses més enllà de l'origen o la religió. En això també coincideix amb el musulmà Mamdani, que defensa un missatge obertament antiracista i multicultural mentre centra les seves energies en els temes materials que tenallen els novaiorquesos, sense permetre que la ultradreta trumpista l'arrossegui a una discussió eterna sobre immigració on l'esquerra no hi té res a guanyar. Podrien aprendre alguns grupuscles autodefinits com a esquerrans, més interessats pel debat verinós de la demografia i la identitat que per la vivenda i el cost de la vida.

4. Un partit útil més enllà de les eleccions. Die Linke no ha aparegut en la vida dels berlinesos unes setmanes abans de les eleccions, sinó que, des de fa mesos, el partit ha convertit les seves seus en oficines on s'ajuda a la gent revisant les seves factures de calefacció o els seus contractes de lloguer. La iniciativa recorda Mamdani però també les campanyes de La França Insubmisa per ajudar la població a sol·licitar les prestacions socials a què tenen dret. Una iniciativa que ha estat clau per a la implantació del partit de Jean-Luc Mélenchon als barris populars, i que els partits municipals espanyols farien bé d'imitar com més aviat millor.

5. Activar els abstencionistes. Els estrategs dels partits sovint s'obsessionen amb les anomenades “fronteres de vot”, és a dir, els sectors d'electors d'altres partits que, en teoria, és més factible atreure. Sota aquesta premissa, els spin doctors intenten construir el discurs exacte que permeti seduir un grup (per exemple, votants del PSOE/PSC) sense perdre'n d'altres (electors fidels de l'esquerra alternativa). Die Linke ha atret desenes de milers de votants decebuts amb el Partit Socialdemòcrata i Els Verds, però, sobretot, ha estat el partit que més abstencionistes ha captat (75.000 davant els 65.000 d'AfD). Com a conseqüència, la participació a Berlín ha pujat més de deu punts des de les últimes eleccions, del 62,9% al 74,2%. En les eleccions municipals de 2023 a Espanya, només va votar el 63,9% de l'electorat. És a dir, més de 12 milions d'electors no van votar. Mamdani, Eralp i també Mélenchon –que està creixent entre joves i sectors populars, els dos grups que més s'abstenen normalment– deuen bona part del seu èxit a mirar més enllà dels votants habituals, amb campanyes capaces d'atreure persones que no confien en els partits tradicionals. L'alternativa és centrar-se a rascar vots a altres partits i deixar a la ultradreta el camp lliure perquè mobilitzi els abstencionistes.