Les alternatives al Plater existeixen

El primer punt de debat cal situar-lo a saber quanta energia necessitem a Catalunya. El Govern i el coŀlectiu Renovador fan un acte de fe en un document que es va fer fa 10 anys i que, en el temps transcorregut, ja evidencia els seus errors de plantejament. La PROENCAT 2050 és un exercici de prospectiva que imagina un model de societat catalana amb uns condicionants. Amb aquest model fa una projecció lineal fins el 2050 del consum elèctric. Per justificar el consum, estableix tres motors que han de liderar aquest increment.

Deu anys després, cap dels motors té la projecció establerta i ja ha transcorregut un terç del període prospectiu. La desviació és evident i sembla inversemblant que el Plater, que beu de les dades de la PROENCAT, no hagi retocat quasi res per adaptar-se a la realitat actual. Podríem discutir detalladament els motius pels quals els tres motors estan gripats i, per una causa o altra, no compleixen les seves expectatives però seria objecte d'un altre document dedicat.

Per simplificar el model, a la PROENCAT s'introdueixen una sèrie de "regles" que arruïnen tot el treball ja que son excessivament simplificatives i orientades a un sol propòsit:

• Congelació tecnològica. Incapaços de poder avaluar el sentit de les tecnologies futures opten per considerar que en els propers 30 anys les tecnologies de generació elèctrica no variaran ni tindran cap millora.

• Passivitat de la població. Tots els canvis del sistema energètic seran adoptats per la ciutadania amb entusiasme i sense inconvenients.

• L'electricitat serà quasi l'única font energètica. Es decideix que en un futur tot el consum energètic serà elèctric.

• Catalunya és una illa energètica i tota la energia que necessitem l'hem de generar a Catalunya. Les interconnexions amb Espanya i altres països són testimonials sense pes al mix energètic. A tot això ho anomenen Sobirania Energètica.

• El sistema es dimensiona per poder generar tota l'energia de la demanda en els punts de màxima demanda. No es consideren les interconnexions ni l'emmagatzematge. D'aquesta manera en maximitza la potència a instaŀlar.

Amb tots aquests condicionants s'arriba a la conclusió, clarament esbiaixada, que cal maximitzar la potència necessària i, de retruc, l'ocupació màxima de sol no urbanitzable.

I, ara, anem al Plater:

La redacció del Pla d'Ordenació del Territori es va fer durant uns anys, sense presses, i això es nota en la redacció ja que quan entrem en les dades numèriques clarament hi ha dues etapes: una inicial a on es va fer un primer repartiment més o menys equitatiu segons el seu criteri i una etapa final que és la que es va comunicar al territori mitjançant reunions amb l'Institut Català de l'Energia (Icaen) als Consells Comarcals amb sessions reservades als alcaldes i alcaldesses. Es va fer per comarques i per tot el territori.

Sense voler entrar en detalls comarca per comarca, la taula següent mostra la diferència de repartiment entre l'indicat en la memòria tècnica del projecte i el recull de les notes de premsa que la Generalitat va anar publicant després de les successives presentacions i que es poden trobar al portal de la Generalitat.

Mai ningú ha explicat aquesta diferència i a falta d'aclariment justificatiu es reforça la tesi que l'objectiu del Plater és reservar una part del territori per donar espai als promotors per posar les seves centrals generadores a on millor els hi convingui. El disseny del Plater reserva els terrenys més convenients per desplegar grans centrals fotovoltaiques considerant només donar facilitats als promotors per poder fer un desplegament rendible. En diuen "Econòmicament viable".

En altres paraules, el Plater no és planteja com un projecte per afavorir la ciutadania sinó, més aviat, com un projecte per afavorir el benefici d'unes empreses que vindran a fer el seu negoci a costa del nostre territori.

D'altra banda, una vegada determinada la potència necessària, de manera exagerada a la PROENCAT, ara anem al capítol de traduir aquesta potència a superfície de terreny ocupat. Una vegada més s'evidencia l'objectiu inconfés del Plater: d'una banda, agafem un rendiment de les plaques fotovoltaiques més baix, automàticament, augmentem la superfície necessària i, segona, d'acord amb l'últim repartiment tot va a sòl no urbanitzable i majoritàriament a camps de cultiu.

Com ho han fet? Doncs segons el Plater a Catalunya tenim 76.124,30 hectàrees (Ha) de teulades i, seguint amb el càlcul que fa el Plater, en aquesta superfície s'hi poden instaŀlar 11,14 GWp que produeixen 15,380 Twh/any. Això representa un 34,6% de la potència fotovoltaica assignada. El càlcul és excessivament conservador ja que considera que només el 25% de la superfície de les teulades son aprofitables, o sigui un factor d'espai de 0,1464 MW/Ha sobre la superfície total.

Considerem que la superfície de teulades que calcula el Plater és una quantitat acurada i segons estudis del potencial fotovoltaic de les zones urbanes, es pot considerar que un 40% de la superfície de teulada és útil per instaŀlar plaques fotovoltaiques. Descomptant els racons i les zones d'ombra, ens queden 30.450 Ha que, a títol d'exemple, amb plaques actuals (JAM40D62LB de 550W) es poden instaŀlar 71,587 GWp que produeixen 100,2 TWh. Fer aquest càlcul amb un model concret de placa porta resultats no del tot exactes ja que diversos fabricants presenten superfícies de placa lleugerament diferents i donada la quantitat de plaques, segons el model escollit arribem a resultats una mica diferents.

Aquesta quantitat d'energia supera l'objectiu del PLATER amb escreix també hem de considerar que això representa el 100% d'aprofitament de les teulades amb orientació correcta. Òbviament la consideració que l'energia fotovoltaica en teulades no és suficient és una frase més política que no tècnica i, a més a més, tampoc està clar que al 2050 ens facin falta 100 TWh d'energia tal com diu la PROENCAT. 

Aquests càlculs s'han fet considerant les dades que apareixen al document de la Memòria del Plater. Queda pendent la inquietant reducció de l'espai en teulades i en superfícies artificialitzades que apareix en les notes de premsa de la pròpia Generalitat dels actes de presentació que van fer a cada un dels consells comarcals.