Operació Troia o com es construeix un fals relat policial sobre la ingerència russa a Catalunya

La querella per acusació i denúncia falsa que el productor audiovisual Jaume Roures ha presentat aquest dimarts contra dos inspectors de la Policia Nacional serveix per posar llum sobre com s'han construït determinats relats per criminalitzar el Procés. En aquest cas concret, la querella -que s'ha interposat amb el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia- respon a la imputació del també editor de Público en la suposada ingerència russa a Catalunya. 

Una decisió presa pel jutge Joaquín Aguirre -instructor de l'anomenat cas Volhov- arran d'un informe policial que el considerava sospitós d'haver comès un delicte d'alta traïció i de pertànyer a una organització criminal, que poden arribar a comportar penes de fins a 20 anys de presó. La investigació de la trama russa va ser arxivada el passat desembre per l'Audiència de Barcelona. Roures, però, ha decidit prendre mesures igualment perquè "no es pot permetre que aquesta gent tingui la sensació d'impunitat sense que ningú els cridi l'atenció".

La querella assenyala com a responsables dos inspectors en cap de la Comissaria General d'Informació de la Direcció General de la Policia Nacional que van elaborar l'informe inicial de la batejada com a Operació Troia, una de les peces separades sobre la presumpta -i mai provada- ingerència russa a Catalunya.

El document està basat en la investigació a diferents persones amb "bolcat de converses i comunicacions durant set anys", però en les seves 196 pàgines tot just hi apareix una referència a Roures, extreta d'una "suposada conversa d'àudio" entre l'exdirigent de Convergència Víctor Terradellas i l'exconseller Xavier Vendrell. La querella subratlla que l'informe la transcriu "de forma evidentment parcial", de la següent manera: "Tu [Vendrell] i en [David Madí] intentàveu fer moltes coses [...] però molt grans, en temes de comunicació amb el Roures. [...] i aquesta gent està molt interessada a poder-hi participar [...] i posar-hi una persona també. [...] Quan et parlo de primer nivell, t'estic dient que cal posar 100, 200 o 300 milions de dòlars o d'euros, hi estan disposats, no és un problema".

A través d'una sola conversa, els inspectors policials conclouen que "s'hauria creat un equip conjunt de comunicació"

Basant-se únicament en aquesta conversa, els investigadors conclouen que "es pot establir, per tant, que s'hauria creat un equip conjunt de comunicació", on consideren que s'hi integraria Roures, per afegir que "crida poderosament l'atenció l'interès que segueix despertant en els russos el projecte de comunicació conjunta ja que, segons la part russa, està disposada a integrar gent seva i aportar centenars de milions d'euros o de dòlars".

Acusacions sense proves

En les conclusions generals que apareixen a l'informe, adreçades al Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona -que fins a la seva jubilació tenia com a responsable Joaquín Aguirre-, s'assegura que "durant la investigació s'han identificat una sèrie de persones que van tenir coneixement i que van ser partícips de les relacions que s'estaven forjant per obtenir el suport econòmic i reconeixement polític de la Federació de Rússia al procés d'independència de Catalunya", entre les quals cita "el també empresari i productor cinematogràfic Jaume Roures".

Per afegir que "els membres de l'organització van tenir ple coneixement de la il·licitud de les seves actuacions i el perjudici que comportava per a la integrat territorial i els interessos d'Espanya [...]. Això no va ser impediment perquè continuessin el seu propòsit secessionista involucrant-se en un projecte comú amb una potència estrangera que s'ha demostrat que la seva finalitat és soscavar el correcte funcionament dels processos democràtics a Occident, mitjançant la utilització d'operacions d'influència i ingerència estrangera [...]". I ho remata dient que "s'aprecia l'existència d'un grup organitzat que operava per establir relacions amb una potència estrangera (Rússia), fora del marc legal vigent, amb l'objectiu últim d'aconseguir la segregació d'una part del territori nacional".

Per a la policia estatal és especialment "rellevant" que Roures defensi públicament el dret d'autodeterminació de Catalunya

Paral·lelament, en un annex de l'informe hi ha una "fitxa d'investigat" de Roures, on segons exposa la querella s'evidencia que per als càrrecs policials "és especialment rellevant que sigui defensor públicament del dret d'autodeterminació de Catalunya", així com la seva "ideologia política", ja que es recorda la seva militància antifranquista. A banda de la seva activitat professional com a productor de documentals d'investigacions periodístiques sobre temes com la corrupció policial o la mobilització social a Catalunya.

En contraposició, en el text presentat per Irídia se subratlla que "en un Estat de Dret, la ideologia o participació política i la producció de l’exercici periodístic en cap cas es poden emmarcar per si mateixos en il·lícits penals. Tot al contrari, són manifestacions directes de l’exercici drets fonamentals com són la llibertat d’expressió, el dret d’associació i participació política i el dret a la informació".

Les finalitats polítiques d'Aguirre

En la querella es posa de manifest que el "mateix informe" policial atribueix a Roures uns fets que "poden ser constitutius de delictes greus amb absolut coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu a la veritat per quant aquesta atribució de fets només correspon a una creació de conclusions fàctiques fictícies i no sostingudes en cap dels elements reals obtinguts de la investigació policial".

En aquest sentit, es recalca que els dos inspectors policials saben que "d'una investigació d'informació obtinguda respecte un període de set anys, el senyor Roures no apareix referenciat ni participa en cap de les suposades altres comunicacions, ni en cap reunió, ni n'hi ha cap més referència ni surt en cap altre document". Dit d'una manera, amb una sola frase d'una conversa entre tercers en tenen prou per atribuir-li "delictes gravíssims".

Amb una sola frase d'una conversa entre tercers en tenen prou per atribuir-li "delictes gravíssims"

El relat policial va ser alimentat posteriorment amb la publicació de diversos articles en mitjans de comunicació que, sense contrastar la informació, posaven el focus en aquesta falsa implicació de Roures en una inexistent ingerència russa a Catalunya. Per tot plegat, l'afectat considera que els fets són un "afectació directa" al seu honor, perquè li van atribuir "fets especialment greus tant a nivell legal, com a nivell social".

Com ha afirmat aquest dimarts l'advocada i directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, "som conscients que no només hi ha un problema en termes policials, sinó que també hi ha mitjans que amplifiquen les falsedats i membres del poder judicial polèmics. Aguirre perseguia clarament objectius polítics". Per això s'explica que Irídia denunciï la "manca de neutralitat i imparcialitat" dels cossos policials i defensi "la necessitat de crear "mecanismes independents" que fiscalitzin aquestes actuacions. Seria un pas endavant per acabar amb les clavegueres policials.