Només un terç de la zona forestal de Catalunya es gestiona de manera planificada

El 64% del territori català és superfície forestal: un 35% són boscos i la resta són zones de bosquina i altra vegetació. La majoria, un 75%, en mans privades. En els darrers anys, han augmentat el nombre de plans de gestió que implementen els propietaris, però, malgrat això, només es gestiona de manera planificada un terç. Aquesta situació també es replica en els boscos de titularitat pública, ja que només el 37% estan planificats.

Diverses veus del sector expliquen a l'ACN que el problema no és tant l'excés de bosc, sinó que està "descuidat" i "poc gestionat", incrementant, així, el risc d'incendis. Per això demanen més inversió pública i que la massa forestal sigui "rendible".

El catedràtic en Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida (UdL) Víctor Resco assegura a l'ACN que la superfície de boscos tancats, és a dir, molt densos, és de gairebé la meitat del territori, un 47%. Una xifra que representa "valors rècord" dels "últims 100.000 anys". De fet, Catalunya té 200.000 hectàrees més de bosc que fa vint anys.

L'excés de boscos sense cuidar pot incrementar el risc d'incendis, però també  és "el principal causant de la sequera", amb cada vegada més aigua consumida per les masses forestals. "Estem parlant d'un problema de disposició de recursos hídrics, tant per l'agricultura com per al consum humà", apunta Resco.

En aquestes dues dècades i mitja el creixement de la massa forestal s'ha produït en detriment de les zones amb altre tipus de vegetació menys frondosa, i també significativament d'àrees ocupades pel sector primari, en particular els cultius de secà, que han retrocedit del 20% al 17% (100.000 hectàrees menys). Les zones de regadiu, en canvi, s’han mantingut estables.

Jordi Tarradas, enginyer forestal i director gerent de Boscat, la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals, creu que la manca de gestió és bàsicament per falta de recursos econòmics i de rendibilitat, per un excés de burocràcia que impedeix un sistema "molt més àgil administrativament" i per falta de treballadors forestals. "Cada cop hi ha menys gent que vol treballar al bosc, i necessitem professionalitzar i dignificar aquest sector per tenir les persones que ho facin", explica.

El risc d'incendi s'estendrà als Pirineus pel canvi climàtic

Resco alerta que cada vegada hi ha més risc d'incendi a causa del canvi climàtic. Segons diu, la durada inusual de les onades de calor d'aquest estiu seran, d'aquí a uns 15 anys, pròpies d'un estiu que es considerarà "normal" o fins i tot "fresquet". D'aquesta manera, els incendis podrien estendre's a la costa o a zones de ple Pirineus, on hi ha "molta més acumulació de combustible, molta més biomassa".

Per aquest motiu, l'expert demana a les administracions mapes de zones inflamables, equiparables als ja existents de les zones inundables, perquè la gent sigui conscient del grau de risc a què s'exposen. Una altra proposta per minimitzar la possibilitat d'incendis és incrementar el paisatge de mosaic, és a dir, més diversitat d'espais, amb boscos, camps agrícoles, zones amb bestiars, zones de pastura o prats on no es desenvolupa cap activitat.