Neix una plataforma que reclama la municipalització de les hidroelèctriques amb la concessió caducada

Més de 200 persones i entitats són els primers adherits a la Plataforma Per Recuperar l'Energia, que s'ha presentat aquest dijous i sorgeix amb l'objectiu que les centrals hidroelèctriques amb la concessió caducada passin a mans públiques, preferiblement dels ajuntaments. La plataforma exposa que tot i ser "un bé comú" i un "recurs natural que ens pertany a tots", la "privatització de l’aigua dels nostres estanys, barrancs i rius ha estat una constant". I denuncia que institucions com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) "estan permetent un frau en les concessions hidroelèctriques caducades que beneficia a empreses privades, entre elles i majoritàriament, Endesa, amb un lucre de milions d’euros".

En concret, recalca que la Llei d’Aigües "contempla que, un cop transcorregut el termini d’explotació (limitat a 75 anys) per part d’aquestes empreses, la concessió s’extingeix i tots els elements de l’aprofitament hidroelèctric han de revertir a control public en perfecte estat de manera gratuïta i lliure de càrregues".

La Llei d'Aigües contempla que un cop acabat el termini d'explotació, limitat a 75 anys, la concessió s'extingeix

La realitat, però, és que aquestes reversions "no s'estan duent a terme", segons la plataforma degut "a resolucions irregulars i fraus al Registre d’Aigües, permetent que aquestes empreses segueixin explotant recursos públics". D'exemples n'hi ha desenes i una de les zones més afectades és la Vall Fosca, al Pallars Jussà, com fa anys que denuncia el regidor de la CUP Josep Plasencia i mostrava el Sense Ficció que TV3 va emetre dimarts i exposava la problemàtica.

Per tot plegat, la nova entitat exigeix "l’extinció de les concessions caducades i la reversió d’aquestes centrals hidroelèctriques a l’administració competent". La posterior "gestió pública dels aprofitaments hidroelèctrics garantint una justa restitució territorial i que la municipalització sigui la via prioritària una vegada les centrals hagin revertit a mans públiques" i, finalment, que es rescabalin a l'erari públic "les quantitats econòmiques aprofitades en excés per les empreses concessionàries des del venciment del termini màxim de 75 anys".

La CUP reclama al Govern que treballi en l'energètica pública

La plataforma s'ha donat a conèixer en una roda de premsa al Parlament de la CUP, en què la diputada Laia Estrada ha reclamat al Govern que comenci a treballar en la creació d'una nova empresa energètica pública. Precisament aquest és un dels punts de l'acord entre al CUP i ERC que va permetre el suport dels anticapitalistes a la investidura de Pere Aragonès com a nou president. En la línia de la plataforma, Estrada ha denunciat que la caducitat i extinció de la concessió d'aproximadament el 90% de centrals hidroelèctriques de Catalunya. "Hem de recuperar aquestes concessions que ja estan exhaurides i anticipar-nos a les que s'exhauriran properament", ha afegit.

Per a la CUP, aquesta energètica pública ha de tenir el "control públic de tot el cicle de producció, distribució i comercialització de l’energia, amb l’objectiu que els subministraments bàsics siguin un dret garantit per a tota la població i no una mercaderia".

Possible reversió a Sant Quirze de Besora

També ha intervingut Arnau Bosch, regidor de la formació a Sant Quirze de Besora (Osona), per explicar que el govern municipal intentarà la reversió de la minicentral hidroelèctrica de Can Trinxet, que té la concessió a punt de caducar. Ha denunciat, però, que l'ACA pretén treure'n la gestió a concurs públic, "amb el potencial risc que s'acabi gestionant des d'una multinacional energètica privada". De tirar endavant la reversió a mans públiques seria el primer procés d'aquest tipus que culmina a Catalunya.

Entre els adherits a la Plataforma Per Recuperar l'Energia hi ha la mateixa CUP a nivell nacional, a banda de càrrecs electes del partit -diputats, alcaldes i regidors- i assemblees locals, entitats ecologistes com Fridays for Future, Salvem el Calamot, Ipcena, l'Associació de Naturalistes de Girona, Comunistes de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres, la Xarxa per la Sobirania Energètica o la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), entre d'altres.