Mor Robe Iniesta, líder d'Extremoduro i un dels pares del rock espanyol

Se n'ha anat de manera sobtada un dels pilars fonamentals del rock espanyol. El músic extremeny Robe Iniesta, líder del grup de rock Extremoduro, ha mort aquest dimecres als 63 anys, segons ha informat la seva agència de comunicació amb un "Fins sempre, Robe!".  

Tota la música en castellà està de dol. Només un dia després de la marxa de Jorge Martínez, d'Ilegales, ens deixa un gegant amb majúscules. "Avui dia 10 de desembre de 2025, ens toca escriure la nota de premsa més trista de la nostra vida. Avui acomiadem l'últim gran filòsof, l'últim gran humanista i literat contemporani de llengua hispana, i el cantant les melodies del qual han aconseguit estremir generació rere generació", han escrit a la nota publicada a la pàgina web.

Encara es desconeix la causa de la seva mort i en els pròxims dies es donaran a conèixer el lloc concret de Plasència i l'hora en què tindrà lloc l'homenatge per acomiadar l'artista. L'Ajuntament, que el novembre passat el va nomenar fill predilecte, ha decretat tres dies de dol oficial i el govern local també posarà al vestíbul del saló de plens un "llibre de condol" a disposició dels veïns.

El novembre de 2024, el vocalista i compositor d'Extremoduro i líder actualment de la banda Robe va cancel·lar d'urgència els concerts de comiat de la gira Ni Santos ni Inocentes després que li diagnosticaren un tromboembolisme pulmonar. Els seus dos últims concerts a Madrid es van cancel·lar.

Tal com detallava el comunicat remès als mitjans davant la suspensió dels concerts, aquesta afecció l'obligava a guardar "repòs absolut".

Després d'agrair a tota la gent que els va anar a veure "en aquesta gira tan bonica" i que tant van gaudir, Iniesta va garantir que "les ganes de tornar" no li treia "res". Abans, la pandèmia de la Covid-19 també va truncar la gira de comiat d'Extremoduro. No hi va haver manera de reprogramar-la. I la fatalitat ha volgut que a tots els rockers d'Espanya els quedi l'amargor de no haver pogut gaudir una última vegada d'Extremoduro damunt dels escenaris.

Amb aquest vídeo emotiu a YouTube, també s'acomiadava el compte oficial de Robe del músic.

La seva última col·laboració, aquest mateix any, va ser la cançó Caída libre, que canta amb Leiva i que pertany a l'últim disc del cantant madrileny Gigantes, en què tots dos aprofundeixen en els problemes de la depressió. Poc donat a fer aquest tipus de col·laboracions, va desfermar un cert optimisme sobre la seva recuperació.

Robe Iniesta (Plasència, 1962) és considerat com un dels grans icones de la música espanyola gràcies principalment al seu paper fonamental com a vocalista i compositor d'Extremoduro des de la fundació de la banda el 1987. Les lletres de les cançons d'Extremo perduraran per sempre en la memòria d'una generació que va créixer al so de cançons com La vereda de la puerta de atrás, Jesucristo García, Decidí o So Payaso.

En els seus més de 30 anys de carrera van deixar 11 àlbums d'estudi, cançons per al record gràcies a les seves lletres peculiars i a vendes milionàries malgrat no haver discorregut en paral·lel amb la gran indústria discogràfica, especialment al principi, amb cims per a la crítica com Agíla (1996) o La ley innata (2008). És més, el seu primer disc, Rock transgresivo (1989), va ser finançat gràcies a les paperetes que va vendre als seus amics per 1.000 pessetes. A partir d'aquí, a poc a poc, va anar discorrent la trajectòria d'Extremoduro fins arribar al cim.

L'estil característic de la música d'Extremoduro va transitar del punk a un rock profund i transgressor, sempre arrelat a les arrels extremenyes que els van veure néixer, amb lletres inconformistes, crítiques i àcides amb el món que els envoltava, els va fer únics i va inspirar altres grans grups de rock que els van seguir els passos. No hi havia gran cartell que es preués als anys 90 i 2000 a Espanya que no volgués comptar amb Extremoduro. Ara, els acords de la guitarra de Robe ressonaran per sempre entre les entranyes d'estadis i pavellons.

Robe es despullava en cada lletra que componia, escrivia des de les ferides de l'ànima i mai no va amagar la seva batalla constant amb les addicions. En lloc d'allunyar les drogues de la seva música, les integrà en les lletres de les seves cançons de manera natural. "Beber, salir, el rollo de siempre. Meterme mil rayas. Hablar con la gente y llegar a la cama, joder qué guarrada sin ti", és un d'aquells tornades que tothom canta quan sonen els primers acords.

Després de dècades de desfici, Robe va decidir dissoldre Extremoduro i emprendre el seu projecte personal, ja amb el nom de Robe. Una segona joventut musical que li va guanyar aplaudiments de la crítica i el suport del seu públic incondicional. Així, va començar el seu recorregut discogràfic amb Lo que aletea en nuestras cabezas el 2015, molt valorat un cop més per la crítica, al qual va seguir una etapa molt fructífera amb un directe (Bienvenidos al temporal, el 2018) i tres discos d'estudi més: Destrozares, canciones para el final de los tiempos (2016), Mayéutica (2021) i Se nos lleva el aire (2023).

"Al camí recte pel més tort! Vola alt, home ocell!", acaba la nota oficial de comiat. Des d'on sigui, Robe deu estar pensant: "Que me entierren con la picha por fuera para que se la coma un ratón".