Mor Pau Donés, líder dels Jarabe de Palo, víctima d'un càncer

Pau Donés (Osca 1966 - Barcelona, 2020) tenia molt clar que "aquí estamos de prestao"  i que "todo lo bueno se acaba". Després de lluitar contra un càncer de colon que li van diagnostar al 2015, el líder de Jarabe de Palo ha mort als 53 anys pocs dies després d’haver publicat Tragas o Escupes, el nou àlbum de la banda, la sortida del qual encara no estava prevista però les circumstàncies obliguen. La notícia l'ha comunicat la família de l'artista poc després de les 11h. 

El cantant, guitarrista i compositor Pau Donés volia marxar amb les cançons publicades i malgrat que en els darrers mesos lluïa un aspecte visiblement mossegat per la malaltia va voler protagonitzar el videoclip del single Eso que tú me das. Una canço que "és la manera que tinc d’agraïr-vos la generositat que heu demostrat amb mi, i que sempre ha sigut motla més de la que realment he merescut", va explicar Donés a través d’un comunicat difós per la seva discogràfica el dia del llançament del videoclip. Una cançó que sona a comiat inevitable.

Des que el càncer de colon li va provocar metàstasi en el fetge, els metges li havien diagnosticat que només tenia un 20% de possibilitats de viure més de cinc anys, va decidir aprofitar el temps i posar-ho tot en ordre. Va tenir recaigudes, èpoques bones i anades i vingudes als escenaris segons li permetia la seva forma física. Havia promès tornar als escenaris i fer un nou disc, i ho ha acomplert. Tragas o Escupes és un treball on la banda de Donés torna al rock llatí dels seus orígens i on és molt fàcil escoltar les lletres i connectar-les amb la biografia de Donés.

Una carrera marcada per 'La Flaca'

Corria l’estiu del 96 quan La Flaca es va escampar pels altaveus d’arreu. A ràdios, bars, festes, la cançó va ser part de la banda sonora d’aquell estiu i va catapultar l’èxit dels Jarabe de Palo. La banda es va formar el 1995, i després de 14 àlbums on el rock és el protagonista (de vegades més maquillat de pop i d’altres de ritmes afrocubans) ha recollit èxits, premis Grammy i reconeixements diversos. La banda ha fet gires internacionals que els van portar als Estats Units, diversos països d’Amèrica llatina i també al Japó.

Però al marge de Jarabe de Palo, musicalment Pau Donés va fer un munt de coses, va reivindicar Peret en un disc homenatge, va composar per a Ricky Martin i va protagonitzar un videoclip amb Julieta Venegas. També va cantar amb Luciano Pavarotti i Celia Cruz, entre altres.

El vitalisme, allò de beure el got mig ple, eren part del tarannà de Donés, que malgrat el seu estat, el passat mes de març, en ple confimanent, va reaparèixer des del seu balcó per sonar suport al personal sanitari cantant Los ángeles visten de blanco, i dies més tard, Vuelvo ("vuelvo hoy mientras el cuerpo aguante, vuelvo hoy por mi gente, vuelvo y aquí pienso quedarme para siempre. Vuelvo porque de nuevo la música a mi cabeza ha vuelto").

Morir és una nit salvatge i un nou camí, va escriure Emily Dickinson, i a Pau Donés ja li ha arribat l’hora d’aquesta nit salvatge. Deixa un llibre autobiogràfic 50 palos… y sigo soñando, i un munt de cançons, de les quals ara torna amb força aquella de Bonito on diu "La vida es un chiste con triste final/ El futuro no existe pero yo le digo / Bonito todo me parece bonito". Perquè Donés va saber viure fins al final fent-ho bonito.