Mor el compositor Joan Guinjoan, figura clau de la música contemporània

El compositor, pianista i director d'orquestra català Joan Guinjoan, un dels referents de la creació musical contemporània a l'Estat, ha mort als 87 anys, deixant un prolífic catàleg de més d'un centenar d'obres de música de cambra i simfònica.

El Departament de Cultura de la Generalitat ha informat en el seu compte de Twitter que en el primer dia de 2019 va morir Guinjoan, al que ha definit com a "figura clau de la creació musical" a Catalunya i "un dels nostres grans ambaixadors culturals a tot el món ", amb una obra" extensa i polièdrica que tenim el deure de continuar difonent ".

Guinjoan, considerat per la crítica com un creador de grans formes abstractes i expressives dins de la música simfònica, va ser distingit amb el Premi de Composició Reina Sofia el 1983, el Premi Nacional de Música el 1989 i el Iberoamericà Tomás Luis de Victoria de 2004, entre molts altres guardons.

Nascut el 28 de novembre de 1931 a Riudoms (Baix Camp), als 14 anys va rebre com a regal un acordió, instrument que va despertar el seu interès per la música. Poc després es va preparar per a realitzar la carrera de piano amb un professor de Reus. Va estudiar composició i orquestració al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb el mestre Cristóbal Taltavull. A París va estudiar piano a l'École Normal amb el professor Gentil, i composició i direcció d'orquestra a la Schola Cantorum, sota la direcció de Pierre Wissmer.

Després d'una intensa carrera pianística (1957-1960), amb recitals a Espanya, França i Alemanya, el 1964 va entrar en contacte amb l'avantguarda musical francesa i es va dedicar plenament a la composició. El 1965 va fundar, al costat del clarinetista Juli Panyella, l'agrupació Diabolus in Musica amb l'objectiu de difondre la música contemporània.

El 1986 va crear i dirigir el Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània, pertanyent a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, des d'on va desenvolupar diferents tasques organitzatives en la vida musical catalana. Sota la seva direcció es va publicar la primera versió espanyola de la Història del soldat d'Stravinsky.

El seu repertori, netament vitalista, és una síntesi de llenguatges coordinats per un estil personal on el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani. Té un extens catàleg de més de 100 obres de música de cambra, vocal i simfònica, entre elles Simfonia de la Imperial Tarraco (1961), Escenes de nens (1961), Suite dels cinc continents (1969) , Música intuïtiva (1969), Bi-TEMATIC (1970), Diagrames (1972), Ab origine (1974), Ambient n-1 (1977), Phobos (1978), Trencaclosques (1979) i Trama (1982).

Així mateix, va realitzar l'òpera Gaudí, sobre el genial arquitecte català i amb llibret de Josep Maria Carandell, per l'Olimpíada Cultural de Barcelona. El 2004, aquesta obra es va estrenar al Liceu i va ser distingida amb el Premi Daniel Montorio de la SGAE. El 2003, l'Auditori de la SGAE va acollir l'estrena mundial de la seva peça per a piano Verbum (Genoma in musica), inspirada en una seqüència del gen que els científics associen a la facultat de la parla, un encàrrec de la Residència d'Investigadors de Barcelona.

A petició del Departament d'Estat dels Estats Units, va realitzar una gira pels EUA i ha estat artista convidat en els més prestigiosos centres musicals d'Europa i Amèrica.

Guardonat en tres ocasions amb el Premi de Composició Ciutat de Barcelona (1972,1978 i 1983), també està en possessió del títol de Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França (1981), Premi Nacional del Disc (1982) , Premi de Composició Reina Sofia (1983), Premi Nacional de Música (1989), el doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (1999), el Premi Daniel Montorio de la SGAE (2004) i el Iberoamericà Tomás Luis de victòria (2004).

El 2001, amb motiu del seu 70è aniversari, va rebre el reconeixement del món musical amb un àlbum gravat per l'Orquestra Simfònica de Barcelona, diversos concerts i el llibre de la SGAE Guinjoan, sobre la vida, obra i estètica musical de l'artista. El 2005, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va gravar un disc amb tres concerts de Joan Guinjoan titulat com el nom de l'autor.

Va ser a més crític musical al Diari de Barcelona i va divulgar la cultura musical a través de programes televisius (Recital, Pentagrama, Segle XX) i en nombroses conferències.